© http://silviacoppulo.com!

Author: Sílvia Cóppulo

Sílvia Cóppulo / Articles posted by Sílvia Cóppulo (Page 12)

Mayka Navarro: “Jo volia fer la revolució, canviar el món i atracar bancs”

No s'ha fet la vida fàcil, confessa. Té tanta capacitat per estimar que després queda destrossada. D'entrada, no volia ser periodista. Va començar fent una substitució i anava a patrullar amb la Guàrdia Urbana. Sap molt bé, diu, que si la "cagues" com a periodista, té unes conseqüències terribles. Jubilar-se? A Cuba, devorant la vida.   Podcast publicat el dia 23/06/2021 a El Divan de Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio...

Per vèncer l’esclerosi múltiple, cal investigació

L'Esclerosi Múltiple és una malaltia degenerativa i crònica del sistema nerviós, d'origen inflamatori (autoimmune), que afecta el cervell i la medul·la espinal. Pot presentar múltiples símptomes, per això se la coneix com "la malaltia de les mil cares". Fins ara no es coneix la seva causa ni la seva cura. També és la segona causa de discapacitat sobrevinguda entre els joves, cada vegada es diagnostiquen a més adolescents abans de complir la majoria d'edat, i en el 75% dels casos afecta dones. 2,5 milions de persones al món tenen EM; 700.000 a Europa i més de 55.000 a Espanya. Els casos diagnosticats s'han duplicat en les dues últimes dècades, tant és així que a Espanya cada 5 hores es diagnostica un nou cas d'EM (1.800 nous casos d'EM a l'any) i 120 persones de cada 100.000 habitants pateixen aquesta malaltia. A Espanya el cost estimat anual de l'esclerosi múltiple és de mitjana de 46.000 euros per pacient. Segons un estudi de la Plataforma Europea d'EM (EMSP), els costos de l'EM ronden els 20.600 euros anuals en l'etapa més inicial o lleu, ascendint fins a 48.500 en una fase intermèdia, i aconseguint els 68.700 anuals en fase avançada o severa. Així mateix, el cost mitjà que suposa una recaiguda és de 2.050 euros. L'esclerosi múltiple genera un dur impacte en l'economia de les famílies espanyoles, que anualment destinen 7.442 euros a la cura del pacient en fase moderada i 18.647 euros en fase severa. Els familiars s'encarreguen de cuidar els pacients d'EM en el 44% dels casos a causa sobretot de la manca de serveis socials i institucions competents. L'absència de tractaments efectius que contribueixin a frenar la malaltia comporta que tant els serveis públics com les famílies trobin grans dificultats per fer front a les necessitats les persones afectades. Amb l'1% del que costa actualment l'EM a Espanya, es podria invertir cada any més de 25 milions d'euros en investigació. Actualment la inversió pública destinada a la investigació en esclerosi múltiple a Espanya és bastant menor a la inversió d'altres països europeus: els 450.000 euros públics que inverteix Espanya a l'any són tot just el 10% dels que destina Alemanya. Mitjançant aquest manifest els afectats, familiars i organitzacions de pacients sol·licitem als organismes competents suport urgent per impulsar projectes de recerca, en particular recerca traslacional, que puguin posar fi a l'esclerosi múltiple. Demanen que: la inversió en investigació per a l'esclerosi múltiple es multipliqui per 10 en els pressupostos de foment de la...

Atrapados por la luz azul

¿Lo primero que hace cuando se levanta y lo último cuando se acuesta es mirar su teléfono móvil? ¿Siente fatiga digital, estrés, o no duerme bien? ¿Se lleva los dispositivos electrónicos a la cama, o sea, hace “vamping”? ¿Responde WatsApp’s, mails y llamadas personales o del trabajo a todas horas, aun sabiendo que la sobreconectividad digital es perjudicial para la salud? ¿Cuanto más conectado está digitalmente, se siente más informado, pero le embarga una sensación de aislamiento y soledad? ¿Sí? Pues, bienvenido al club de los que nos cuesta poner límites y caemos en comportamientos adictivos, que no nos benefician ni personal ni profesionalmente y solo nos generan malestar físico y psíquico hasta llegar a la enfermedad. Y es que, según varios estudios, en 2020 la población de España estuvo diariamente más de 6 horas conectada a Internet. En el Observatori de Lideratge en l’Empresa, de la UPF-BSM, hemos entrevistado a 600 profesionales de todos los sectores empresariales. De los resultados, emerge la paradoja. El teletrabajo ha sido una solución de urgencia positiva para luchar contra las restricciones de movilidad por la pandemia, pero, a su vez, ha desdibujado los límites de espacio y tiempo. Trabajamos donde vivimos y, más allá de disponer de un horario flexible, trabajamos en tiempos de descanso, fines de semana y vacaciones. Porque no frenamos nunca nuestra comunicación digital. Comunicarse digitalmente sin freno no aumenta la productividad, aunque aparece como un signo de compromiso e implicación con la empresa. Pero no podemos resistirlo más. El anhelo de todos, directivos y trabajadores, es poder desconectar digitalmente para que nuestro cuerpo y nuestra mente puedan descansar. Atrapados por la luz azul de las pantallas, de onda corta, que sobreestimula nuestro cerebro y le confunde, desconectar deviene un aprendizaje personal con necesario acuerdo y pacto empresarial. Hay que tratar la desconexión digital como un derecho laboral imprescindible para la salud. Y tener claro que la hiperconectividad es el agujero negro por donde se escapan tiempo y salud. Article publicat a El Periódico el dia 16/o6/2021...

Isona Passola: “Pensar que l’amor és fàcil és un engany”

Isona Passola és la nova presidenta de l'Ateneu Barcelonès i està feliç. L'art ens salva com a ésser humans, ens dirà, ella que sap crear històries i fer-ne guions per al cinema; que sap dirigir actors i produeix grans pel·lícules, com aquell "Pa negre" que ens sacseja i emociona. Interpretar és sentir. Grans actors han dit prou perquè l'ofici et fa exposar molt. I hi ha una manera de venjar-se de les coses que t'han fet mal, fent-ne de noves. Podcast publicat el dia 16/06/2021 a El Divan de Catalunya Ràdio    ...

Construint lideratges feministes en entorns masculinitzats

Dones que desenvolupen un rol de lideratge en entorns laborals masculinitzats ens parlaran de la seva experiència i dels principals obstacles que s’han trobat al llarg de la seva carrera professional. D'això n'hem parlat en un debat online organitzat pel LAB Bonnemaisson amb Cristina Manresa Llop, Comissària del Cos de Mossos d’Esquadra, Candela Calle, Directora General de l’Institut Català d’Oncologia i Nathalie Detry, empresària Next2People consultores. També ha participat Núria Marín, acaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona. Servidora n'ha estat la moderadora. ...

Josep M. Girona: “Cada vegada crec més en les persones i menys en les ideologies”

"No me llames loca", va dir, enfurismada, la Júlia. I a partir d'aquest moment va assumir la seva llibertat. El periodista Josep M. Girona debuta en la literatura amb la novel·la històrica i feminista "No me llames loca", un retrat de la Barcelona política i social de fa cent anys, trenat amb les vivències més personals d'un dona jove, avançada al seu temps, que escull viure la seva pròpia vida. I com és aquesta segona vida com a novel·lista d'un home que ha dedicat tota la seva vida a la ràdio? Podcast publicat el dia 9/06/2021 a El Divan de Catalunya Ràdio...

Modelo afectivo efectivo. La atención a los pacientes en el contexto de la Covid-19

El modelo de Atención Afectiva-Efectiva es la forma de cuidar y curar al paciente como persona, con base en la evidencia científica, incorporando la dimensión de la dignidad y la humanidad mediante una atención basada en la confianza y en la empatía, para contribuir así a su bienestar y a los mejores resultados para su salud. La crisis epidemiológica ha supuesto un aumento cuantitativo y un cambio cualitativo de la demanda de atención sanitaria y de la protección de la salud. Ante esta situación, el pasado 2 de junio, moderé la jornada 'Modelo afectivo efectivo. La atención a los pacientes en el contexto de la Covid-19' organizada por el Instituto Universitario de Pacientes de la UIC. Aquí podéis consultar el programa....

Patrícia Plaja, visión y sensibilidad

Descubrí a la nueva portavoz del Govern, la periodista Patrícia Plaja, a raíz de los atentados terroristas de Barcelona y Cambrils. Me fui al twitter de Mossos y me impactó favorablemente que, con tan breves mensajes, quien era su jefa de comunicación pudiera informar y neutralizar rumores, explicando las medidas adoptadas y los resultados obtenidos para minimizar los efectos negativos de la situación y expresar también la solidaridad con las personas afectadas. La comunicación de Mossos generó seguridad desde un liderazgo respetuoso y, subrayando la colaboración de la ciudadanía, la cohesionó. Incluso, previno posibles acciones justicieras en un ejercicio de integración. Tan sencillo como escribir que a las mezquitas se va a rezar o (cito textualmente) dando "Nuestro agradecimiento a la ciudadanía x la decisiva colaboración en el operativo de MaSubirats. Sois pieza clave para combatir el terrorismo". Los tuits se escribieron en cuatro idiomas, con un lenguaje correcto y siempre positivo. Twitter por primera vez como eje comunicativo, con un portavoz único, el mayor Josep Lluís Trapero. Fue el momento en que en las calles se aplaudía a los mossos, al ver cruzar sus coches patrulla. Llamé por teléfono a Patrícia Plaja para escribir aquí, en El Periódico, “@mossos, el ejemplo” , el 22 de agosto de aquel 2017. Me sorprendió la sencillez con que la periodista me explicara que estaba de vacaciones, cuando su teléfono móvil personal sonó. La Rambla de Barcelona, le dijeron, y escribió su primer tuit. Puro servicio público, añadió. Habían estudiado y aprendido de los aciertos y errores de la comunicación de anteriores atentados en Europa. Poco después la invitamos a la universidad para contar cómo lo hizo, y en la URL le reconocieron su buen trabajo con el 'Premi Blanquerna al millor comunicador', junto con su compañero Marc Homedes, jefe de Comunicación de la Dirección general de Protección Civil de la Generalitat. Me alegra que sea Patrícia Plaja, una profesional de la comunicación, que trabaja con rigor y sensibilidad, quien dé voz al Govern.   Article publicat a El Periódico el 2/06/2021...

David Bueno: “La sorpresa ens agrada perquè ens motiva”

David Bueno és una sorpresa feliç. Biòleg i divulgador científic, ve a "El divan" i ens sacseja dolçament: "Resistir implica a la llarga quedar-te enrere, i persistir et permet avançar". "La mentalitat de creixement consisteix a pensar que sempre puc generar i experimentar coses noves". "Hauríem d'utilitzar espais cada dia per relaxar-nos; així el nostre cervell funciona millor". O, "quan estem estressats se'ns redueix el camp de visió. I és que hem d'avançar com a mínim a la mateixa velocitat que avança el nostre entorn". Podcast publicat el 02/06/2021 a El Divan de Catalunya Ràdio...

Carles Duarte: “Un país no és d’un govern; és una obra col·lectiva”

"De l'assassinat d'Allende i la mort de Neruda va néixer la meva determinació de deixar de ser un lector per ser un intent d'escriptor", diu el poeta Carles Duarte. Un home compromès amb el país i la cultura, una persona sensible i generosa, que afirma: "La poesia té sentit quan és precisa i concisa. M'agrada estimar els altres a través de la paraula." I encara: "La vida té tanta llum i bellesa que fins i tot és un punt injust que no ens esforcem a ser feliços." Podcast publicat el 19/05/2021 a El Divan de Catalunya Ràdio...