© http://silviacoppulo.com!

Author: Sílvia Cóppulo

Sílvia Cóppulo / Articles posted by Sílvia Cóppulo (Page 15)

El mapa dels afectes

Quan ja hem omplert el rebost de cigrons, arròs i ous, i hem intentat entreveure la incertesa del nostre futur, aterrem en el present curador. Aquest present és el nostre mapa d’afectes. La provisió d’amor esdevé vital. Cada dia analitzem, gairebé sense entendre, les gràfiques de l’evolució de la crisi. Línies que es resisteixen a descendir, xifres que aquí continuen anant a l’alça. Les informacions ho expliquen a tota hora. Però, de sobte, quan la fredor dels nombres desapareix, en la nostra gent, als nostres pobles i ciutats, emergeixen iniciatives des de la solidaritat, nítida plasmació de l’amor. Són l’anvers de la moneda i ens reconforten. També a l’agenda personal, cada dia ocupa més temps la cura afectiva de la nostra gent. Ens atrevim molt més no només a preguntar un com estàs, sinó a atendre de veritat la resposta, endevinant continguts de pauses i silencis. Busquem llavors el to i les paraules que signifiquin recolzament, i se’ns obre l’oportunitat d’empatitzar amb els temors dels altres. No estem sols quan aprenem a escoltar. Traduïm bé allò que amaguen els missatges curts en un whatsapp; riem mentre no acabem d’aconseguir col·locar al nostre ordinador un xat grupal amb els nostres amics o amb la nostra família: ¡Ei, demà repetim, eh, que al final ho hem aconseguit! Truquem per telèfon a la nostra gent gran, i avui els agraïm que continuïn sent-hi, ¡no sabíem quant els necessitàvem! Aprenem també a consolar els que han emmalaltit i que en aquesta partida ja han perdut. En el nostre silenci interior, els proposo que dibuixin lentament el seu mapa d’afectes. Veuran com hi apareixen molts puntets que jeien oblidats a l’agenda del passat. D’altres eren simples contactes al mòbil, amb què mai contactàvem. Atreveixin-se, truquin per telèfon, escriguin, connectin-se. Per pròpia experiència sé, que llavors la por i la solitud s’allunyen, lliscant al calendari. L’abraçada virtual alimenta i ens sosté. Som més forts i recomencem a viure. Foto: Ferran Nadeu | El Periódico de Catalunya. Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 26 de març de 2020....

Contra ells, els depredadors

Els depredadors sexuals són un espècimen de mascle ben conegut i fins i tot aplaudit per la seva gosadia dins de la comunitat masculina. Almenys per una bona part. Si s’excedeixen, s’haurà d’amagar per protegir-los. ¿Com, si no, el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, va evitar tant com va poder destituir el seu cap de gabinet assetjador, Carles Garcias, o fins i tot recol·locar-lo com a director general? Doncs, perquè és el que es porta fent tota la vida, actuar com si no passés res gens digne de consideració. Igual que han fet els bisbes de l’Església catòlica durant dècades en relació amb l’abús de nens i nenes, fins i tot monges. No importa la ideologia d’uns i d’altres. Esquerres, dretes, progres, carques...

Mireia Boya: «Veig poca empatia política per construir una estratègia col·lectiva independentista»

L'exdiputada de la CUP Mireia Boya presenta Trencar el silenci, on explica el seu pas pel Parlament i repassa temes personals. Mireia Boya ha dit: «Havia d'estar emocionalment forta per anunciar que tinc esclerosi múltiple». Quant a l'assetjament que va patir d'un membre del seu partit, diu: «Aquesta persona mai em deia bon dia quan ens creuàvem, era com un quadre a la paret». Pel que fa al moment polític que vivim, Mireia Boya afirma que veu «molt poca empatia per tornar a construir una estratègia col·lectiva entre les forces independentistes». Entrevista emesa originàriament a Catalunya Ràdio, el 8 de març de 2020....

Mas hi és

La rehabilitació de l’hàbil Artur Mas coincideix amb la publicació del seu llibre 'Cap fred, cor calent' (Columna). Però on es col·loca el 129è president en el futur immediat? Què farà Mas? Les seves respostes són divagacions. Li agradaria ser un 'head hunter' de nous rostres polítics, diu. Limita a Carles Puigdemont en subratllar que, si es presenta a les eleccions no podrà dir que tornarà a Catalunya com a president, mentre afirma amb ambivalència calculada no voler lluitar per encapçalar la llista electoral de JuntsxCat/PdeCat, lluny, això sí, de qualsevol escissió. Però Mas està aquí. La tournée mediàtica de to assossegat i fins i tot optimista, i l’esperit que emana del llibre aconsegueixen fer emergir la figura d’Artur Mas com un dirigent sòlid, fiable i útil. Mas ofereix: un referèndum on es voti o més autogovern o la independència de Catalunya; un Govern de la Generalitat que s’ocupi dels temes del dia a dia, amb el món Puigdemont -Consell de la República sumat a partits i entitats sobiranistes- com a responsables de la continuació del procés, i una alternança pactada entre  Esquerra i el món postconvergent en la presidència del Govern. Una de calenta i una de freda En el seu llibre, el president es presenta amb el rostre més humà. Accepta errors (en les seves relacions amb ERC -és clar que defineix Junqueras com la persona que va aixecar murs de desconfiança- i en la plasmació pràctica de la refundació del seu propi partit) i es dibuixa com un home d’Estat, mentre afirma amb naturalitat que Espanya només serà una nació plena si Catalunya en deixa de formar part, a veure si la idea va calant. La mesa de diàleg entre governs ja es reuneix. Els presos surten hores o dies. Torra no convoca eleccions, té la casa per ordenar, i Esquerra no pressiona perquè dubta de guanyar. La mare de l’Artur somriu: “Ni se’t acudeixi tornar”l l’expresident recorda a la llegenda del beisbol nord-americà, Babe Ruth: “És complicat derrotar una persona que no es dona mai per vençuda”. Una de calenta i una de freda, fidel al seu propi estil. Mas està aquí i espera. Foto: Àngel Garcia | El Periódico de Catalunya. Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 29 de febrer de 2020....

Estalviar amb l’eutanàsia

L’eutanàsia serveix per «estalviar costos» amb «persones que són molt cares al final de la seva vida». «Perquè, per al PSOE, l’eutanàsia és una política de retallades». El diputat, portaveu adjunt del PP per Guadalajara, José Ignacio Echániz, metge abans de dedicar-se a la política, amb aquests ‘sòlids’ arguments ha defensat la posició contrària del seu partit a la proposició de la llei d’eutanàsia al Congrés. Sense cap rubor, ni consideració o respecte envers el sofriment de tantes persones que busquen arribar al final de la vida perquè cessi el seu dolor, qui fos conseller de Sanitat de Castella-la Manxa ha insistit: «En aquests moments, tenen greus problemes de finançament de l’Estat del benestar. Cada vegada que desapareix una persona d’aquestes característiques, desapareix un problema econòmic i financer...

Presentació de “Valoració i compravenda d’empreses”

Sílvia Cóppulo ha conduït aquest dilluns, 17 de febrer, la presentació del llibre “Valoració i compravenda d’empreses”, del Professor del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat. Ha estat a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya de Barcelona, en un acte que ha despertat molt interès. ...

Consultori Netflix

¿El cap sencer o només la coroneta s’entreveu rere la pantalla? El metge, enfundat a la bata blanca, ¿el mira quan li parla, o més aviat tecleja desmesuradament? ¿Se sent tractat com una persona, o es veu convertit en una font generadora de dades per a un sistema potentíssim? ¡Li encantaria que el metge s’aixequés de la cadira, ¿veritat?, que li donés la mà i el mirés als ulls, amb una escolta activa i un somriure amable! Doncs, deixi’m dir-li que alguns ho aconsegueixen a partir d’una professionalitat excel·lent, una vocació mantinguda i un esforç renovat per a cada pacient, perquè se n’han d’atendre 50 en un matí, 10 minuts de mitjana, es tracti de diagnosticar un simple refredat o de comunicar que la imatge de l’eco correspon a un tumor. Però, sobretot, perquè el metge ha de subjugar-se a la perversió dels objectius. La situació de salut del pacient és el medi, l’aliment d’un sistema àvid d’informació que explotar i analitzar, cosa que és positiva, però que no hauria de ser el prioritari. N’hi ha més: al metge li va el sou, vaja, els incentius, que formen part del salari, en el teclejat. ¡Quina pressió! En funció de variables tals com els medicaments que prescrigui (i la despesa que generin), la nòmina li somriurà lleugerament. A això s’hi ha d’afegir que, majoritàriament, ni metges de família ni especialistes han tingut cap formació en comunicació. Parteixen de les seves habilitats o debilitats innates per espavilar-se com poden. Com a docent en diversos programes de postgrau, comprovo com els facultatius demanen eines per desenvolupar les habilitats d’una comunicació afectiva i efectiva amb els pacients. La Conselleria de Salut ha promès 40 milions d’euros en una nova tecnologia, estil Netflix, que no obligui a anar obrint i tancant finestres a l’ordinador quan s’està ‘atenent’ els malalts. Veurem resultats molt ràpidament, diuen. ¡D’aquí a dos anys! Tant de bo que, en aquell moment, la criatura no entrevegi ja la seva pròpia obsolescència. Foto: Josep Garcia Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 28 de gener de 2020....

Sílvia Cóppulo presenta la jornada Salut Mental i jo, del grup SOM VIA

El Grup SOM VIA va celebrar els 25 anys amb la 2a Jornada Salut Mental i jo, celebrada a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), el passat 17 de gener. Sílvia Cóppulo, psicòloga i periodista, doctora en Comunicació, en va exercir de mestra de cerimònies, amb una conducció dinàmica on es van combinar intervencions institucionals i confidències personals, en viu i en format audiovisual.   Cóppulo va entrevistar l'actor i director teatral Lluís Homar i va conduir una taula rodona en què l'actriu Tània Sàrrias va aportar el testimoni de superació de la depressió. També el periodista Ricard Ustrell va intervenir, enregistrat, per explicar vivències pròpies de bloqueig emocional per crisis d'angoixa....