© http://silviacoppulo.com!

Author: Sílvia Cóppulo

Sílvia Cóppulo / Articles posted by Sílvia Cóppulo (Page 31)

La soledat no és bona per a la salut

Quan entro al metro, em commou aquell cartell en què una senyora, amb ulls tristos, mira cap a fora, al carrer, per entre la persiana, i diu la frase següent: «No m’hauria imaginat mai que el pitjor de fer-se gran fos la soledat». Em ve una esgarrifança cada vegada que el veig i tinc por. No conec un sentiment més dur que el de l’abandonament. I la soledat és germana de l’abandó. Ara a la Gran Bretanya, el Govern de Theresa May ha anunciat que posarà en marxa un ministeri de la soledat. La primera ministra s’hi ha referit d’una manera molt senzilla: no poder parlar ni compartir pensaments amb ningú. Tenen nou milions de persones que diuen que pateixen de sentir-se soles. Al Canadà, aquest país civilitzat, i modern, una quarta part de la seva població també s’hi sent. Als Estats Units, un 40%. La solitud afecta persones de totes les edats, no solament les persones grans. I no és bo. Els especialistes en salut pública asseguren que és tan perjudicial com fumar-se quinze cigarrets al dia i que augmenta la probabilitat de tenir problemes de cor i una mort prematura. No estic segura que siguin els governs els que s’hagin d’ocupar de la nostra soledat. Però, en canvi, aplaudeixo la iniciativa, perquè fa que ens sincerem socialment. És tabú admetre que et sents sol. I preguntar-ho, una ingerència imperdonable. En canvi, aquesta setmana he vist plorar un actor d’èxit, davant meu, al plató de televisió, confessant-me a El divan que s’havia sentit tremendament sol, abandonat per la seva mare. La soledat és mala consellera, ens desdibuixa i malmet la nostra actitud vital. No li compro a Georges Moustaki que mai estava sol amb la seva soledat. Està bé per a una cançó melangiosa. Però si tenim la valentia de mostrar-nos vulnerables com som, i dir-li a un amic que volem parlar-hi perquè ens sentim sols, d’una manera natural, és altament probable que, després d’un instant de perplexitat, l’efecte mirall obri en ell una gran i sana complicitat. Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 8 de febrer de 2018....

Pau Donés al Divan de TV3

La mare va saber veure que a aquell nen hiperactiu i dislèxic el podria salvar la música; la mare, que se'n va a anar voluntàriament quan ell era un adolescent. Al costat d'un suïcidi, diu en Pau, el (meu) càncer és una grip. Acaba de fer una gira de més de 200 concerts, i, a la vida, el que el mou és la seva filla Sara, el seu amor tatuat als dits de les mans. Convençut que és millor tenir nòvies que parella, es confessa no monògam. Perquè només hi ha present, Pau Donés, de Jarabe de Palo, ens regala una lliçó de vida a El Divan. Podeu recuperar el programa aquí....

Teresa Gimpera: «L’amor es gairebé sempre un engany, però el meu marit, Craig Hill, ho va impedir»

Teresa Gimpera és una dona pionera i valenta a l'hora de donar el lloc més rellevant a l'amor, encara que hagi nascut clandestinament. Ha eixamplat l'espai vital de les dones amb naturalesa i elegància, sent-ne model. La discreció, la llibertat, el gust per la vida i un somriure de foc. S'asseu a El Divan de Catalunya Ràdio per contar-ho tot....

Bernat Pegueroles, marit de Forcadell: «La Carme no està bé. Està tancada»

Bernat Pegueroles és el marit de Carme Forcadell. El 2013, ella es va estirar a "El divan" de Catalunya Ràdio, amb Sílvia Cóppulo. Aquest dissabte 8 de setembre recuperem aquella xerrada en conversa amb el seu marit i amb la seva companya de partit Anna Simó. Posem en context les seves paraules, quan la Carme ens deia que res no seria fàcil....

Sílvia Cóppulo modera la taula “Famílies avui” del cicle Acció i Reflexió

Sílvia Cóppulo modera aquest dilluns 5 de febrer "Famílies Avui" del cicle Acció i Reflexió, una conversa entre l'escriptora Asha Miró, referent en la formació de pares adoptius, i l'antropòleg Manel Delgado. La convocatòria pretén establir un debat ampli en torn del concepte de família per dirimir en quins termes es capaç de transcendir transcendeix creences, ideologies i cultures. També es plantejarà definir una tipologia actual de les famílies, i quina pot ser la unitat de convivència òptima per viure en societat. El cicle Acció i Reflexió, organitzat per la Fundació Catalunya La Pedrera, du a terme setmanalment debats amb destacades personalitats de la cultura i la societat catalanes. Pretén posar el focus sobre assumptes de fons en un format que permet la reflexió i, en acabar, moure a l'acció....

El divan, amb Ernest Maragall

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2018/01/Ernest-Maragall-Sha-de-fer-el-possible-per-respectar-la-voluntat-dels-ciutadans-de-Catalunya.mp3"][/audio] El diputat i exconseller, Ernest Maragall, repassa amb Sílvia Coppulo la seva llarga trajectòria política i també fa una detallada anàlisi de l'actualitat política catalana. «S'ha de fer el possible, diu, per respectar la voluntat dels ciutadans de Catalunya»....

Que es noti l’hormona, que s’amagui la neurona

«Qui vol lluir, ha de patir», ens van ensenyar les mares. En la vida personal i la professional. Primer de tot, atraure físicament. Sí al cos. I, si podia ser, que no es fes evident cap capacitat de raonament. No al cap. Ensenya les hormones i amaga les neurones. Quan les hostesses del trofeu de tennis Conde de Godó van denunciar l’any passat l’empresa Tote Vignau i la marca Schweppes, perquè no els van deixar posar ni mitges ni jaqueta, i havien d’anar amb minivestidets de màniga curta per la pista, amb temperatures de 10 graus i pluja, em vaig sorprendre. Unes cames que estan enfundades en unes mitges són més sexis. El desig d’humiliar-les i cosificar-les devia ser brutal. Sou centímetres de carn. I si agafeu la grip, que us moqui la iaia, devia pensar un directiu molt i molt guai. El sindicat UGT ho va portar a Inspecció de Treball de la Generalitat per considerar-ho sexista i contrari a la protecció de la salut. Ara a cada empresa li pot caure una multa de 25.000 euros per assetjament discriminatori per raó de sexe a la feina. Me n’alegro. I és clar que les hostesses constituïen un reclam publicitari, i elles ho sabien. I és clar que les volen joves i boniques. I ho són. El que no és tolerable és que les tractin únicament com a cossos i no com a persones. Aquesta multa arriba arriba en plena campanya de les actrius dels EUA, que denuncien dècades d’assetjament sexual i vexacions, i quan, en països com Islàndia, per llei s’han de fer públics els sous de les dones i els homes per evitar que elles cobrin menys. Són cares de la mateixa moneda. Un dia la nostra jove campiona motorista Laia Sanz va rebutjar fer de motxillera d’un corredor pitjor que ella. No es va deixar sotmetre a aquesta humiliació. Va perdre un contracte important, però avui la veiem competir al Dakar amb els millors del món. Actuar, caminar i córrer, sense demanar ni disculpes ni perdó. És això. Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, l'11 de gener de 2018...

Carles Benavent: «La música és llibertat»

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2018/01/Carles-Benavent-La-música-és-llibertat.mp3"][/audio] El músic català de jazz amb més projecció internacional explica la seva experiència tocant amb les grans llegendes musicals, com Miles Davis, Quincy Jones i Chick Corea. Amb Carles Benavent hi ha un abans i un després en la història del flamenc quan, amb Paco de Lucia, va tocar el baix com es toca una guitarra. El baixista explica el seu aprenentatge, les gires, les seves emocions i els seus projectes....