© http://silviacoppulo.com!

Author: Sílvia Cóppulo

Sílvia Cóppulo / Articles posted by Sílvia Cóppulo (Page 35)

Les cèl·lules d’Audrey Hepburn

Audrey Hepburn tenia una mirada profunda i nostàlgica, i una humanitat que traspassava la pantalla. Esvelta i fràgil, captivava. Als 15 anys, vivia amb la mare a Arnhem, a l’Holanda ocupada pels nazis, quan el 1944 va arribar 'l’hivern de la fam'. Unes 10.000 persones van morir de gana. L’Administració alemanya havia embargat els transports de menjar per tren als Països Baixos. El fred extrem va gelar els rius i no s’hi podia ­navegar. La gent bullia els bulbs de tulipes i arribava poc pa de Suècia. Audrey Hepburn va patir anèmia, malalties respiratòries i, fins i tot, la depressió que va tenir de gran s’atribueix a la desnutrició. Les situacions d’estrès provoquen canvis en les cèl·lules i els generen una memòria, que fa que les alteracions es mantinguin fins a la tercera generació. He conversat amb Manel Esteller a l’auditori RBA arran del seu llibre 'No sóc el meu ADN', que recomano, on amb exemples com el de l’actriu, els ratolins que canviaven de color amb la dieta o la vida dispar de dos bessons idèntics, explica que els nostres gens només representen el 10% del ­genoma. L'única prevenció és cuidar la dieta, tenir hàbits saludables, comportaments sans i activitat física, tot i que el risc zero no existeix Però el més interessant és comprovar que l’estil de vida que portem i l’ambient que ens envolta modifica orgànicament qui som nosaltres (i qui seran els nostres fills i nets), impacta en l’organisme i pot tenir una relació directa amb l’aparició de malalties com el càncer. La bona notícia, a diferència del que passa amb la genètica, és que aquests canvis són reversibles fins i tot quan ja han ocasionat conseqüències en la salut o en el nostre caràcter. L’única prevenció és cuidar la dieta, tenir hàbits saludables, comportaments sans i activitat física, tot i que el risc zero no existeix, respon Esteller. Semblaria una resposta simple per coneguda, si no fos que destil·la saviesa. No estem predestinats. L’epigenètica ho sap. Per la nostra salut i la dels nostres fills i nets tenim el deure de decidir quina vida fem a partir d’avui. Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, dissabte 17 de juny de 2017....

Assassinats un nen i la seva mare

Han assassinat un nen de 12 anys. Apunyalat. L’assassí s’hi ha acarnissat, tenia ferides mortals per tot el cos. El criminal també ha mort la seva mare a casa d’ells dos. La policia encara no sap a qui va matar primer, però podria ser que hagués començat pel nen per fer patir més la mare. Després, l’home ha trucat a un familiar explicant-li els fets i ha desaparegut. El busquen. El crim d’Alcobendas d’aquesta setmana ha anat exactament d’aquesta manera. És un assassinat doble. Però, si comencem el relat emmarcant-lo en «violència de gènere», explicant que un home mata la seva exparella i el seu fill, tot ens sembla més «normal», i fins i tot, la mort del nen la veiem com una mena de dany colateral, conseqüència de les males relacions de la parella. Ja se sap que els nens paguen les desavinences dels pares. ¿Podem imaginar-nos què faríem si ens diuen que un nen de 12 anys ha desaparegut quan jugava al parc? A hores d’ara, els veïns, la família, la policia, tots l’estaríem buscant, perquè no suportem la idea que els nostres menuts, que són les persones més indefenses del món, puguin patir cap mal. Per això protegim els nostres fills. Potser ja és hora que reaccionem i als assassinats els diguem pel seu nom, perquè, quan diem que el crim està relacionat amb això del gènere, estem a un pas d’admetre que ens matin els nostres nens, de la mateixa manera que hem assumit que un grapat de dones caiguin cada any a mans dels seus ex, com si fos una qüestió de mala sort. Per això, quan comença l’any, posem el comptador de dones assassinades a zero, perquè no compten per res. ¿Per què maten aquests homes? Maten perquè se senten humiliats i menystinguts. ¿Com pot ser que la SEVA dona els abandoni, es pregunten? La frustració esdevé una ràbia que se’ls menja per dins i es converteix en força i molta potència. Maten per pura venjança, perquè no suporten perdre el domini sobre les dones ni accepten que elles trenquin la submissió. Totes les mesures per protegir les víctimes són benvingudes. Cal augmentar-les i millorar-les, d’acord. Però on ens cal actuar és sobre els homes. Necessitem aconseguir que modifiquin aquesta mentalitat masclista. Només així podran autoregular els seus impulsos i deixaran de matar dones i nens. Aquí hi ha un món on treballar. Sabem que l’èxit amb...

8.000 urnes fan canviar l’ànim

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/05/20170504-8.000-urnes-fan-canviar-lànim.mp3"][/audio] La notícia: el Govern compra vuit mil urnes. Ja hi ha un acord marc al govern per homologar les empreses que vulguin fabricar i proveir les urnes que la Generalitat necessita perquè la població de Catalunya pugui votar en el referèndum de la independència. El Departament de Governació ja ha tancat l'acord marc. Conjuntament, el president Carles Puigdemont i el vicepresident, Oriol Junqueras, tiren endavant els preparatius pel referèndum. ¿Què és un acord marc? És molt més que un pacte. Acord marc és una fórmula de contractació pública que simplifica el procediment i redueix les despeses. De l'acord marc, se'n derivarà el contracte o contractes a una o més empreses per posar les urnes per votar. Com dèiem, es tracta de fabricar 8.000 urnes que ja no seran de cartró, sinó de metacrilat, que és el material reglamentari. S'escau que el govern català no té urnes pròpies i fins ara utilitzava les de l'Estat. L'acord marc expressa que les urnes serviran per votar els processos que s'impulsen des del Parlament, els ajuntaments o les cambres agràries fins i tot, es tracti de consultes populars, referendàries o qualsevol tipus d'eleccions i s'emmarca en les competències que té la Generalitat. En els propers dies, la convocatòria sortirà publicada al Diari Oficial de la Generalitat. En els pressupostos del govern no hi ha una partida extraordinària per pagar-les. Els diners sortiran d'altres partides. Comprar 8.000 urnes és el primer pas concret per votar al referèndum. El següent pas serà fer les paperetes. Avui justament, l'AMI, l'Associació de Municipis per a la Independència, la gran majoria de municipis de Catalunya, gairebé 800, ha dit que frisa per col·laborar de manera cabdal en el referèndum. Comprar 8.000 urnes de metacrilat a moltes persones avui els fan canviar l'ànim....

Enveja dels bascos

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/05/20170503-Enveja-dels-bascos.mp3"][/audio]   Avui tenim notícies excepcionalment bones. Ves per on, després d'anys de no acabar d'acordar els comptes, avui el govern basc i l'espanyol han trobat la quadratura del cercle. Que bé. Feia 10 anys que discutien, concretament des del 2007. Com tothom sap, el govern basc cobra els impostos als bascos i les basques i posteriorment envia una petita part d'aquests diners a la hisenda espanyola segons l'acord que tinguin, ja que el govern basc no té transferides algunes competències, com defensa, afers estrangers i infraestructures com ara ports i aeroports. En diem, d'aquest sistema de cobrar primer i després enviar el que sobri a Madrid, "el concert basc", just el que fa uns anys va intentar Catalunya sense èxit. Però, tot i el sistema, entre els governs basc i espanyol hi havia discussions, que s'anaven arrossegant i engrandint. Quina xifra s'ha acordat? Mil quatre-cents milions. Qui els pagarà? El govern espanyol al basc. Figura que són els 1.400 milions d'euros de desajustos del 2007 al 2016. I pel que fa a aquest any, el 2017, el govern basc també pagarà menys a l'espanyol que el que li va pagar l'any passat. Els bascos pagaran un total de 956 milions, que representen 540 milions menys que el 2016. A més han acordat que l'AVE arribi a les capitals basques l'any 2023 i que les empreses d'Euskadi paguin tarifes elèctriques més barates. Les condicions s'han pactat per cinc anys més i, d'aquesta manera, l'harmonia ha tornat a presidir les relacions entre el PP i el PNB. Contents com estan, els cinc diputats i diputades nacionalistes bascos donaran suport agraït als pressupostos que presenti l'executiu espanyol. I com diuen ells, "aquí paz y después gloria". O, en paraules del portaveu penebista del Congrés, Aitor Esteban, és fantàstic aquest acord, perquè beneficia a tothom i no perjudica a ningú. Els catalans, un cop més, ens hem quedat amb un pam de nas. Aquell pacte fiscal l'havíem d'haver negociat quan el vot dels nacionalistes catalans era decisiu perquè o populars o socialistes poguessin governar. I mira que ho va ser durant anys i panys. Encara patim els mals del peix al cove. Enveja dels bascos....

El plagi de Marine le Pen i els globus de colors

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/05/20170502-El-plagi-de-Marine-le-Pen-i-els-globus-de-colors.mp3"][/audio]   Sí, sí, diuen exactament el mateix paraula per paraula, Marine le Pen (la candidata del Front Nacional) i François Fillon, el candidat de la dreta republicana, desbancat ja de la segona volta de diumenge que ve a les presidencials franceses. Le Pen va fer aquest discurs ahir mateix, Primer de Maig, a Villepinte. Fillon l'havia dit el 16 d'abril al Puy-en-Velay. Els assessors de Marine Le Pen intenten donar la volta a la situació dient que Le Pen fa volgudament l'ullet als antics electors de Fillon per atraure'ls cap a ella. Però, ¿com ha anat aquest plagi? Paul-Marie Couteaux diu que és l'autor d'aquest text. És un sobiranista que ha escrit molts discursos, un home que intenta unir la dreta amb l'extrema dreta. Ell mateix assegura a Twitter, divertit, que aquest fragment s'ha extret de la seva obra "L'Europa vers la guerre" (del 1997) i s'entusiasma amb la idea que tots dos candidats escollissin les seves paraules per expressar la vocació universal de França. És clar que els asessors de François Fillon, ho neguen, i asseguren que l'autor és un antic col·laborador de Couteaux, Jean de Boishue. Tots dos en realitat havien col·laborat al servei d'un altre candidat, un tercer. Ens perdem amb tants candidats...

El Divan, amb Sergi López

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/05/20170501-DIVAN-He-trobat-gent-que-mha-salvat-la-vida.mp3"][/audio]   L'actor Sergi López s'estira al divan i recorda la seva infantesa i joventut a Vilanova i la Geltrú i com diverses persones van ser claus per tirar endavant la seva carrera professional, des del seu veí vilanoví, l'actor Toni Albà, fins al director de cinema francès Manuel Poirier....

Una moció de censura a l’aparador

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/05/20170427-Una-moció-de-censura-a-laparador.mp3"][/audio]   Algú pot pensar que la crònica de la mort anunciada de la moció de censura de Podem és en realitat el primer acte del naixement de la campanya electoral davant d'una eventual convocatòria d'eleccions generals avançades. O una acció més de la campanya permanent, com ara el Tramabús. Un fer-se veure com a partit valent davant de l'opinió pública, que és capaç de plantar cara al PP de la corrupció, just quan el PSOE continua sense poder-ho fer, perquè està en plena campanya per tenir de secretària general aquella Susana Díaz que va donar suport a Rajoy, o aquell secretari general, Pedro Sánchez, que va deixar de ser-ho just per no voler que el PP governés Espanya. Així, doncs, els diputats del PSOE tornen a salvar Rajoy, perquè avui per avui no són capaços de fer res més. Iglesias ho sap i se n'aprofita. A Ciutadans no se l'espera per res, i els partits independentistes catalans, Esquerra i el PdeCat, poden tornar a posar damunt la taula el referèndum, una altra manera d'anar aconseguint que als ulls de tot Espanya, això d'anar a votar per decidir el futur de Catalunya es vagi veient més normal i assumible. Amb tot això, la pregunta clau és: ¿Com s'entén que, mentre Podem demana suport a Esquerra per a la moció de censura de Madrid, el diputat al Parlament Joan Coscubiela, de Catalunya Sí que es Pot, supediti un eventual suport dels comuns al referèndum al que pogués dir la Comissió de Venècia, quan a més la Generalitat no es pot adreçar a aquest òrgan consultiu del Consell d'Europa, ja que només poden fer-ho els estats?...