© http://silviacoppulo.com!

Author: Sílvia Cóppulo

Sílvia Cóppulo / Articles posted by Sílvia Cóppulo (Page 36)

Diumenge 31, Sílvia Cóppulo entrevista l’Abat de Montserrat al Fora de sèrie (TV3)

La directora d'ecos, Espais de Comunicació Social, Sílvia Cóppulo, ha estat una de les periodistes triades per l'espai Fora de sèrie (TV3) per conduir un dels programes. Cada espai, dirigit per Montse Tió, gira sobre una entrevista extensa a un personatge rellevant de la societat catalana. En aquest cas, Cóppulo ha entrevistat el Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Solé....

Mentides, corrupció i canvi digital

«Ya nos hemos inventado una cosa para darle una leche». M’he quedat glaçada quan he sentit la conversa entre els màxims responsables del diari 'La Razón', el director Francisco Marhuenda, i el president, Mauricio Casals, admetent sense cap pudor que creaven i publicaven notícies falses per coaccionar Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid, per tal que no denunciés unes irregularitats que implicaven Edmundo Rodríguez, conseller delegat del diari. Creen i publiquen mentides i tenen la barra de dir-s’ho obertament. Per acabar-ho d’adobar, si cal, el fiscal anticorrupció, Manuel Moix, els aturarà qualsevol investigació. La descomposició de l’Estat és conseqüència directa de la corrupció de les seves estructures polítiques i judicials amb la inestimable col·laboració del periodisme afí. Els confesso que em sento molt malament, òrfena de referents i busco i rebusco sortides. El qüestionament de la veritat ha arribat al seu punt neuràlgic. El llenguatge ho permet tot. És espantós. Res no ens ofega, res no ens talla la respiració quan diem alguna cosa monstruosa. El llenguatge és summament servil i no té límits ètics. El savi George Steiner respon així a Laure Adler en un llibre que els recomano: 'Un largo sábado'. I llavors em ve al cap el mestre de periodisme Ryszard Kapuscinski, quan afirmava que, per ser un bon periodista, cal ser una bona persona. ¿Encaixa aquesta màxima ètica en els temps de la 'postveritat 'i dels 'fets alternatius', versió segle XXI del que fins ara coneixíem com a mentides? Com que no crec en la regeneració espontània dels valors morals ni individualment ni col·lectivament, vull confiar que l’anomenada transformació digital, que va molt més enllà de la innovació tecnològica i comporta un canvi de mentalitat en les persones, faci aixecar catifes i més catifes que amaguen porqueria i corrupció. El millor que ens aportarà el canvi digital es veure que els que no puguin mantenir en públic el que diuen en privat, estaran morts. Article publicat originalment a El Periódico de Catalunya, el 21 d'abril de 2016. Foto: Alberto Martín....

Pujol Ferrusola, a presó. El símbol

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/04/20170425-Pujol-Ferrusola-a-la-presó.-El-símbol.mp3"][/audio]   Aquesta nit Jordi Pujol Ferrusola entra a la presó madrilenya de Soto del Real per blanqueig de capitals. Des del 2012 que el van començar a investigar, podria haver fet desaparèixer, segons la fiscalia anticorrupció, trenta milions d'euros més. El jutge de la Mata creu que Pujol Ferrusola i la seva exesposa Mercè Gironès estan seguint des de fa cinc anys una estratègia insistent i continuada de despatrimonialització a l'estat espanyol, de manera que amaguen els milions a l'estranger. Avui Júnior ha estat declarant quatre hores davant del jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata. És la tercera vegada que ho fa. L'última va ser el febrer de l'any passat. Llavors el jutge ja li va prohibir sortir d'Espanya. En aquella ocasió Pujol Ferrusola va mirar de justificar els diners acumulats a Andorra que la família atribueix als beneficis de la deixa de l'avi Florenci. Que Jordi Pujol Ferrusola entri a la presó té categoria de símbol. L'home arrogant i sobrat que vam veure passejar-se els diputats i diputades del Parlament de Catalunya en la comissió d'investigació sobre l'anomenat cas Pujol dormirà aquesta nit entre reixes. Molt probablement amb el fill gran del matrimoni Pujol Ferrusola s'identifica una manera de fer. La dels diners que es fan fàcilment aprofitant les influències i el poder polític del voltant, diners que sovint desapareixin del país i pels quals no es tributava. La nostra àvia d'això en deia robar. Tant de bo que a Catalunya aquesta presó sense fiança que avui ha dictat el jutge contra Jordi Pujol Ferrusola signifiqui la visualització del final d'un temps i d'un país, el nostre. Perquè a Madrid i a molts punts d'Espanya agafen de base les llistes electorals per passar llista d'empresonats. I encara els en queden moltes, de llistes, allà. I algunes també aquí....

L’assegurança d’accidents d’Iceta

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/04/20170412-Lassegurança-daccidents-dIceta.mp3"][/audio]   Es tracta d'una acció o d'un succés que provoca un mal involuntari. També pot ser una característica o un estat que apareix eventualment, sense que en realitat formi part de la seva essència. Això és un accident. Votar no a la investidura de Mariano Rajoy, va ser precisament el que acabem de definir, un accident polític, que ells van patir, diu el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta. Si és un accident, ¿és que no ha estat voluntari, oi? Un accident. I per acabar de llimar les diferències amb els que manen al PSOE, Iceta, l'home que tan bé controla els tons de les paraules i les giravoltes dels balls, afegeix que, si depèn dels socialistes catalans, no tornarà a passar que una decisió en què hagin participat i votat, no l'acabin acatant. Perquè de fet, l'accident va ser totalment excepcional i conseqüència de la provisionalitat de la direcció del PSOE en mans d'una Comissió Gestora". Ho deia en el Comitè Federal del dia 1 d'abril. Ara bé, com que en el matís hi ha l'equilibri i la intel·ligència, Miquel Iceta, quan avui ha escoltat l'àudio de les seves paraules publicat pel diari El País, ha corregut a defensar per twitter, que calia votar NO a la investidura de Rajoy. I ara l'hem entès bé. No és que digui una cosa i la contrària, no. L'accident es va desencadenar després del no. De manera, que si preveu votacions del Comitè Federal del PSOE que puguin provocar un resultat de ruptura, més valdrà no participar-hi. La millor assegurança d'accidents és la que et cobreix les rutes no conduïdes....

Les explosions a prop de l’autocar dels jugadors del Dortmund i la por

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/04/20170411-Les-explosions-a-prop-de-lautocar-dels-jugadors-del-Dortmund-i-la-por.mp3"][/audio]   Al Barça avui no li està anant gaire bé amb la Juventus, però on hem de posar el focus avui és a Dortmund. Avui, cap a les set de la tarda, quan els jugadors del Borussia eren a l'autobús anant de l'hotel al camp per jugar contra el Mònaco, hi ha hagut tres explosions molt a prop. S'han trencat diversos vidres de l'autocar, i el davanter Marc Bartra ha quedat ferit lleument al braç, ha explicat la policia. L'han dut a l'hospital, on ara està ingressat acompanyat de la seva nòvia. El pare de Marc Bartra ha confirmat que no és res greu. La policia diu que no té més dades sobre la naturalesa dels artefactes explosius. El partit, de quarts de final de la champions entre el Borusia de Dortmund i el Mònaco, ha quedat ajornat fins demà a tres quarts de set. Tots hem contingut la respiració avui, i encara més, quan fa una mica més d'una hora aproximadament, a la T4 de l'aeroport de Barajas, han acordonat una zona arran de veure-hi una bossa sospitosa. Finalment ha estat una falsa alarma i la normalitat ha tornat a l'aeroport de Madrid. És llavors que hem pensat que cal estar amatents però no viure instal·lats en la por. Tots hem contingut la respiració avui, i encara més, quan fa una mica més d'una hora aproximadament, a la T4 de l'aeroport de Barajas, han acordonat una zona arran de veure-hi una bossa sospitosa. Finalment ha estat una falsa alarma i la normalitat ha tornat a l'aeroport de Madrid. És llavors que hem pensat que cal estar amatents però no viure instal·lats en la por....

El privilegi va ser Carme Chacón

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/04/20170410-El-privilegi-va-ser-Carme-Chacón.mp3"][/audio]   La vida és un privilegi, em deia somrient Carme Chacón, ara fa tres anys. I t'adonaves que sabia el valor que té viure un dia més, cada dia de cada dia. Perquè abans de néixer, les coses ja no anaven bé, i a la mare li van haver de provocar el part. Va néixer malalta, amb una cardiopatia congènita, que la limitava físicament, però que la va convertir en una lluitadora nata. Sòbria i rigorosa, mai ningú li ha sentit relacionar la seva ventura o desventura política o professional amb la seva malaltia. Mai, sabent com sabia que, a mesura que passaven els anys, tot plegat 46, el cor podria bloquejar-se més. De prop, Carme Chacón et mirava als ulls fixament, et somreia i a poc a poc s'acostava. A la ràdio, a la televisió, l'havia vist ocupant el seu espai gairebé amb timidesa, per créixer de seguida defensant aferrissadament les seves conviccions més profundes. Arriscava. Sabia que les dones ho tenen tot més difícil, i per això va treballar molt i sempre disciplinadament. Alguna vegada va perdre i moltes va guanyar. Va guanyar ella, però sobretot va fer guanyar a moltes dones obrint camins d'igualtat que ningú abans havia dibuixat amb un traç tan ferm. Avui la recordarem en conversa quan va voler donar el seu testimoni per ajudar solidàriament totes les persones que, com ella, tenien una malaltia de cor. Era per la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio de l'any 2014. Donava les gràcies als seus pares i als seus metges. Als pares, perquè l'havien tractat sempre com a una nena normal, animant-la a anar endavant i a assolir les fites que es marcava. I als metges, a qui recomanava fer cas sempre, subratllant el que ella qualificava del nostre fantàstic sistema públic sanitari. Llavors encara no sabíem que pocs mesos abans, un parell que no mereixen ni que els diguem el nom, deien que ens havien destrossat aquest sistema sanitari que ella posava en valor....

Carme Chacón (14 de desembre de 2014): «Tinc un cor imperfecte que, de moment, funciona perfecte»

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/04/20170410-Carme-Chacón-Tinc-un-cor-imperfecte-que-de-moment-funciona-perfecte.mp3"][/audio]   L'endemà que n'hàgim conegut el decés, recordem l'entrevista que Sílvia Cóppulo va fer a la llavors secretària de Relacions Internacionals del PSOE, Carme Chacón, a 'El suplement' de Catalunya Ràdio. Era el dia de 'La Marató' dedicada a les cardiopaties....

Lladres de coll blanc que ens retallen la vida

Em pregunto com s’atreveixen els lladres de coll blanc a demanar a la 'gent normal', o sigui als assalariats o als autònoms i encara més als aturats, que 'retallin' la seva vida. És simplement immoral. Durant tots aquest anys de crisi he pensat ingènuament que, vist que depeníem de la UE per sortir de la recessió, no hi havia més remei que rebaixar-ho tot: despesa social i expectativa vital. I he discutit que el muntant econòmic de la corrupció, per alt que fos, no era comparable al dèficit que entre tots havíem construït pensant que érem un país ric. Ara, claudico. No és una qüestió de xifres; és una qüestió de valors. Després de veure com directius de bancs s’apujaven el seu sou milionari mentre la seva entitat bancària es rescatava amb diners públics, o sigui amb els diners que no cobrarien tots aquells a qui es retallava; després de veure com exministres utilitzaven targetes més negres que la seva vergonya; que presidents musicals perdien el compte dels milions que robaven; després de constatar com tots els partits polítics que han governat prou anys aquí i allà, siguin sobiranistes o més espanyols que ningú, estan embrutits per la corrupció, penso que fan molt bé aquells que viuen honestament de la seva feina de no voler saber res ni de rebaixes ni de saldos. ¿Hem arribat al final i podem afirmar que la corrupció generalitzada és fruit d’una època passada? Una mica. La impunitat ara ja no és total i absoluta. El cas més recent, Múrcia. La corrupció ha legitimat l’oposició a activar una moció de censura contra el president de la comunitat,Pedro Antonio Sánchez, ofegat per presumptes delictes d’haver robat tant com ha pogut. Però només quan era qüestió d’hores que la presidència anés a parar a mans socialistes, el PP ha deixat caure Sánchez. No per decència política, sinó per no perdre quota de poder. Mentre l’aposta dels partits per lluitar contra els corruptes no sigui potent, diàfana i decidida, no tenim per què escoltar cap xifra que pretengui rebaixar-nos la vida. Article publicat originalment a El Periódico de Catalunya, el 6 d'abril de 2017....