© http://silviacoppulo.com!

Author: Sílvia Cóppulo

Sílvia Cóppulo / Articles posted by Sílvia Cóppulo (Page 41)

Fascinació per Trump

Trump és un dèspota i per això fascina. Els súbdits, convertits democràticament en votants nord-americans, volien un cacic que atorgués seguretat a les seves vides, cada cop més pobres i insegures. S’entén així que el Dow Jones, per primera vegada supera els 20.000 punts i puja un 10% des que el milionari va ser elegit. Trump, despòticament, és a dir, autoritàriament, des de la supremacia que atorga ser el president del país més poderós del món, experimenta l’excitació d’exercir el poder per sobre de consideracions morals, drets humans o acords internacionals. Trump anul·la els límits culturals que la nostra civilització occidental havia convertit en hegemònics. ¿Degradació moral? Sí. ¿I què? Per a totes les persones el que és essencial és la seguretat. I Trump té l’olfacte d’un gos per descobrir les oportunitats sota terra. ¿La tortura funciona? Doncs torturem. ¿La balança econòmica amb Mèxic es decanta cap al país centreamericà? Doncs afegim un 20% a tots els productes que ens comprin, i amb aquests diners es pagarà el mur que ja he ordenat construir a la frontera. Primer, Amèrica. I estigueu tranquils, perquè aniquilaré Estat Islàmic. Trump fa i desfà i disposa de les persones i les coses. Amb unes noves lleis, unes noves ordres i un llenguatge barroer situa en la categoria més alta els instints més baixos. El món occidental el comença a considerar un perill, però els seus votants l’admiren per la força que desprèn, perquè s’hi poden identificar i perquè el seu autoritarisme els atorga seguretat. ¡Quan tantes persones malviuen, han perdut la feina i la casa i veuen perillar el futur dels seus fills en un món globalitzat on el terrorisme desferma la por, no hi ha gaire espai per poder parlar de diplomàcia, drets humans o falta de prejudicis. Donald Trump és un perill, sí, però alhora un monstre que fascina. Faria bé l’Europa civilitzada de traduir en accions els valors que diuen que defensen. Els clàssics ho saben bé: s’admira el dèspota i es menysté el ­dèbil. Article publicat originàriament al diari El Periódico de Catalunya, el 28 de gener de 2017. Foto: AP | Pablo Martínez Mosivais...

La Guàrdia Civil treu la pols al 3% per refredar el referèndum

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/02/20170202-Guàrdia-Civil.mp3"][/audio]   Casualment avui és dia de coincidències estranyes. Un enorme desplegament de guàrdies civils, 150 agents, han detingut aquest matí en diverses poblacions de Catalunya 18 persones, i han fet escorcolls a tres empreses públiques, en una operació contra el suposat finançament irregular de l'antiga Convergència, l'anomenat 3%. A hores d'ara, la majoria dels detinguts ja són a casa, dotze. En queden sis que encara no els han deixat anar. Antoni Vives, Francesc Sánchez, Sixte Cambra, Andreu Viloca o Ángel Sánchez són alguns noms amb més rellevància social, política o econòmica que avui han estat detinguts. D'aquí un moment, al Catalunya Vespre, en farem el relat amb més detall del qui és qui en aquesta operació de la Fiscalia Anticorrupció. La coincidència és que això passa l'endemà que el Pacte Nacional pel Dret al Referèndum, que aplega més d'un centenar d'entitats, aprovés ahir un manifest conjuntament per tirar endavant el referèndum alhora que demanava una reunió al president espanyol, Mariano Rajoy, just quan ja hi ha 28.000 persones apuntades per mobilitzar-se contra el judici que comença dilluns a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N. Alhora, aquesta acció de la guàrdia civil actuant com a policia judicial esdevé l'endemà que el govern espanyol anunciï que està disposat a absorbir les competències d'Ensenyament i d'Interior del govern català, precintar els col·legis electorals i, per tant, impedir físicament que la votació del referèndum es dugui a terme. Seria terrible concloure que la guàrdia civil, per ordre de la fiscalia, treu la pols al 3% per refredar el referèndum Casualment avui és dia de coincidències estranyes. Seria bo que els jutges facin la seva feina, seria interessant veure que no passa com en l'obra de Shakespeare, molt soroll per no res, com en el cas de Artur Mas i Xavier Trias, que es va demostrar que les acusacions contra ells dos de corrupció eren falsedats grolleres i inventades. I, posats a desitjar, quina gran notícia seria que el govern espanyol s'avingués a asseure's i negociar tots els termes del referèndum: la pregunta, la data, les garanties jurídiques...

El govern espanyol obre l’operació amenaça

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/02/20170201-operació-amenaça-1.mp3"][/audio]   El govern espanyol passa a les amenaces. Mentre els processos judicials contra els polítics catalans van endavant, avui sense micros, davant dels periodistes, fonts de la Moncloa han anunciat mesures coercitives contra el govern català, per impedir que se celebri el referèndum. ¿Com? Precintant els col·legis electorals i prenent el control de diverses conselleries. ¿De quina manera es podria arribar a fer? Les fonts jurídiques que hem consultat en aquest programa, el Catalunya Vespre, ens han remès a l'article 155 de la Constitució. Primer cridarien el president de la Generalitat perquè s'expliqués i li reiterarien que no li deixen fer el referèndum. Si Puigdemont insistís a mantenir la convocatòria, posteriorment el Senat -on el PP té majoria absoluta- podria aprovar una llei orgànica que anul·lés el comandament de diverses conselleries i deixés els funcionaris o els mossos d'esquadra sota les ordres del govern espanyol. Les amenaces i els cops d'efecte formen part de l'estratègia política del govern espanyol. Mentrestant, el Pacte Nacional pel Referèndum, que aplega un munt d'entitats i partits, sol·licita una reunió amb el govern espanyol i reitera que l'ordenament jurídic espanyol permet una consulta d'autodeterminació. Alhora, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, crida els cònsols i els fa saber que el referèndum es farà amb totes les garanties, i que prou que ho veuen que Catalunya és un gran país per viure i invertir. La reunió entre Rajoy i Puigdemont, que no tenia data, ara s'ha endarrerit, diuen. És estrany endarrerir una data inexistent, més aviat sona també a l'amenaça de "te vas a enterar". Els fets comencen a precipitar-se. Dilluns vinent arrenca el judici contra Mas, Ortega i Rigau. Després hi haurà el de Francesc Homs. No hi ha data encara pel de la presidenta del Parlament. Puigdemont reitera que fins a l'últim moment està disposat a seure i acordar les condicions del referèndum. Algunes veus diuen que ara és l'hora de fer arrels en la democràcia. Quan un arbre està ben arrelat no s'arrenca d'una estrebada....

Admireu Trump o us fa por?

Cada dia vivim un nou episodi del serial Donald Trump. La fiscal general Sally Yates havia posat en dubte la legalitat i la justícia del decret antiimigració aprovat divendres. Doncs, se li ha acabat la feina. Trump l'ha destituït de manera fulminant. Mentrestat a la Gran Bretanya en un temps rècord han aplegat un milió set-centes mil (1.700.000) firmes contra la visita programada del president nord-americà a Londres, de manera que el Parlament britànic haurà de debatre si el vol rebre o no d'aquí tres setmanes. Alhora el president del Consell d'Europa, Donald Tusk, ha enviat una carta als 28 caps d'estat i de govern de la Unió Europea en què situa Donald Trump com una gran amenaça per a Europa, i la Comissió Europea comença a mirar quines conseqüències legals té el decret per als europeus amb doble nacionalitat. Ahir mateix va ser Barak Obama, l'expresident, qui alertava que les mesures del nou president van en contra dels valors morals d'Amèrica. Si t'envoltes de murs, pots acabar vivint en una presó, exemplificava la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini. Donald Trump és un perill per la humanitat? Ens fa por o bé, malgrat la por, podem acabar sentint admiració per algú que, ras i curt, és capaç de situar la seva manera d'entendre el món per damunt de negociacions, tractats internacionals o acords que amaguen una hipocresia latent? En el fons del fons, l'autoritarisme i un cert nivell de despotisme genera o no genera una aprovació per part d'aquells que en realitat comparteixen les mateixes idees però per mor de la cultura, l'educació i allò que anomenem drets humans, no s'atreveixen a fer-ho públic? Fins a quin punt els sentiments més primaris i latents en el cor de moltes i moltes persones passen a ser valorats d'una altra manera quan és el president del país més important del món, el que els expressa amb exabruptes, agressivitat, menysteniment cap als més dèbils i males formes en general? Què hi ha de monstre i què, d'heroi en Donald Trump? Avui us convidem més que mai a quedar-vos a la sintonia de Catalunya Ràdio. Us donarem resposta a totes aquestes preguntes. I seguirem també el fil del cas Vidal, amb Junqueras que anirà a explicar-se al Parlament. El dia de l'inici del judici contra Mas, Ortega i Rigau, dilluns vinent, s'acosta mentre creix el nombre de persones que s'inscriuen a les mobilitzacions. I al congrés...

El referèndum ja encara l’últim tram

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170130-referèndum-últim-tram.mp3"][/audio]   Francesc Homs denuncia Mariano Rajoy per desobediència i prevaricació arran de l'incompliment de deu sentències del Tribunal Constitucional, que dictaminen que el govern espanyol cedeixi a la Generalitat la gestió del 0'7% social de l'IRPF. Hem arribat doncs a la paradoxa que l'imputat denuncia el denunciant a veure si també l'imputen. Quan el Partit Popular prem l'accelerador i assegura pel broc gros que el govern català duu a terme pràctiques totalitàries, just quan dilluns vinent comença el judici contra Mas, Ortega i Rigau pel 9N, i 15.000 persones ja s'han inscrit per anar a les mobilitzacions. Mentrestant, un jutge diu que el fet d'haver anat a treballar als ajuntaments el 12 d'octubre passat va ser simplement una performance que s'ha d'entendre en la lògica que viu el país, o sigui, que, després de tants escarafalls que vam sentir, no hi ha res de res delictiu; ara que dissabte passat la CUP va decidir aprovar els pressupostos de la Generalitat i des dels Comuns va semblant més clar que s'han de comprometre més amb el dret a fer el referèndum. ¿Per quan es convocarà el referèndum? ¿Primavera com suggereix Esquerra i la CUP? ¿Per setembre com a màxim, com diu el president Puigdemont? Caldrà veure què passa un cop es faci el Ple al Parlament d'aprovació de pressupostos potser el mes de març vinent, si s'inhabilita la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i en quin moment, què passa amb la resta de la Mesa del Parlament, però sembla clar que estem entrant en els últims trams. La cursa continua sent amb obstacles. Però la bona notícia és que se'n veu la recta final sense haver pres mal. El referèndum encara l'últim tram....

O et pega molt fort i et fa mal o res

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170127-pega-fort-1.mp3"][/audio]   T'han de pegar més d'una vegada l'any. Els blaus no són res. T'han d'haver fet lesions físiques grans i hauràs de ser tu mateixa, dona, qui demostri que estàs patint molta violència a casa, perquè la justícia no actuarà d'ofici. A Rússia, a la Duma, avui s'ha aprovat la despenalització penal de la violència domèstica. Ara pot ser una mera falta administrativa, que es pot castigar amb una multa o un parell de setmanes d'arrest si l'agressor reitera les agressions que facin alguna cosa més que mal, perquè el dolor i prou tampoc és un element suficient per ser castigat. En síntesi, a Rússia, es pot pegar a la parella, als fills o als pares un cop l'any com si res, perquè forma part de la tradició, segons el 84% dels diputats de la Duma que hi han votat a favor. Cada any moren a Rússia entre 12.000 i 14.000 dones a mans de les seves parelles, amb dades del Ministeri rus de fa alguns anys. D'altres fonts diuen que una dona mor a Rússia cada 40 minuts. És molt gran Rússia. El president rus, Vladimir Putin, argumenta que era inacceptable la ingerència de la justícia en els afers familiars. Han prohibit la manifestació convocada per avui per protestar-hi. Semblava que la civilització ja havia arribat a algunes cotes importants i ens movíem amb unes bases sòlides i comunes. Error. Gran error. Tot era molt feble Si ahir era el president Donald Trump qui deia que, si la tortura funciona, doncs torturem i torturem més, avui, des del país que sembla que li té tanta simpatia, també s'aplana el camí a la violència en un altre entorn, el familiar. En ple segle XXI, vivim clars retrocessos dels drets humans. Semblava que la civilització ja havia arribat a algunes cotes importants i ens movíem amb unes bases sòlides i comunes. Error. Gran error. Tot era molt feble. La denigració moral avança perquè alguns dels països més importants del món retrocedeixen a temps històrics on la brutalitat i la força regnaven. És ara que cal que Europa es rearmi. Però en valors democràtics i humans. Valors....

Rajoy es fa l’orni i Trump no enganya

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170126-Rajoy-orni-1.mp3"][/audio]   No ens havíem refet encara de la politiqueria i falta de respecte humà d'Enric Millo en dir que més val que el govern català es gasti els diners en ambulàncies pediàtriques en comptes de fer conferències, arran de la mort de la nena de vuit anys de Blanes, quan avui hem tingut una nova tongada de declaracions fora de lloc, mancades de sensibilitat i de responsabilitat social i política. ¿Què cal fer per saber el preu que tindrà la llum? Essencialment escoltar en Mauri i els seus companys. Sentir les prediccions de la méteo a Catalunya Ràdio o Catalunya Informació o a TV3 i ja està. Això és el que diu el president espanyol Mariano Rajoy. Que és cara la llum? Doncs ja plourà i llavors el preu baixarà. I qui dies passa, rebuts més alts que paga. Què és governar? Mirar el cel, per si bufa el vent o ha de ploure. I no cal patir, perquè un dia plourà. Tema tancat. - ¿Què més? Gürtel, diu? Ah, sí, que es faci el judici, sí, que es faci. Què diu que l'advocat del PP ha demanat que no es faci? Ai, doncs no ho sabia, jo, ha afegit avui Rajoy fent-se l'orni. A l'altra punta de món, Donald Trump diu: Funciona la tortura? Els sistemes d'intel·ligència diuen que sí? Doncs ja està. A mi també m'ho sembla, endavant amb la tortura. I Mèxic? Què vol dir que la balança econòmica estigui a favor dels mexicans? Ni reunions ni orgues. Carregarem un 20% les importacions de Mèxic i ja està, el mur es pagarà sol. O sigui el pagaran els mexicans. Trump no enganya. En un altre nivell, també hem quedat astorats del contingut de les conferències del magistrat Santiago Vidal, inhabilitat per fer de jutge, però senador per Esquerra. Fora de qualsevol discreció, ha assegurat que el govern català té "il·legalment" les dades fiscals dels catalans. Òbviament el govern ho ha desmentit immediatament. I Esquerra Republicana també. La prudència continua sent una virtut....

Els cowboys i Puigdemont al Parlament Europeu

[audio wav="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170123-Puigdemont-Parlament-Europeu.wav"][/audio]   Com si fos una pel·lícula de l'Oest, el ministre espanyol d'Exteriors fa de bo. Alfonso Dastis assegura que és legítim que Puigdemont, Junqueras i Romeva facin una conferència demà al Parlament Europeu a Brussel·les defensant el referèndum sobre la independència. Que s'emmarca dins de la llibertat d'expressió. Ésclar que Dastis això ho ha dit a Barcelona. El dolent de la pel·lícula seria el portaveu del PP espanyol al Parlament Europeu, Esteban González Pons, que ha enviat una carta a tots els diputats del Grup Popular Europeu dient-los que Carles Puigdemont promou un referèndum il·legal d'independència contra la Constitució Espanyola i contra les lleis europees, que és contrari també als principis més profunds de la Unió Europea. Que la conferència no és oficial i no té més transcendència que el llançament d'un llibre. I per això els demana que no hi assisteixin, ja que, altrament, es podria entendre que el Parlament Europeu dóna suport a actuar contra la Constitució Espanyola. González Pons ha afegit que la conferència a Brussel.les es podria haver fet en un bar. I tergiversant-ho tot, ha dit que Puigdemont vol sortir de la Unió Europea i del Mercat Únic, i per això agrada tant a l'extrema dreta europea. I el lleig, sens dubte, és l'italià Antonio Tajani, el president italià del Parlament Europeu, gran amic del govern espanyol, que ha convocat els ambaixadors davant la Unió Europea en una sala del pis de sobre, a la mateixa hora. La trobada es fa cada any, certament. Ara corren a dir que el dia i l'hora són pura coincidència. No és a cop d'exabrupte que el conflicte polític se soluciona. No es tracta ni de fer promoure judicis ni de fer boicots ni d'actuar com un cowboy destraler. Es filtren les cartes, s'escolten declaracions forassenyades i es fa guerra de guerrilles tan ridícula com bruta. No és a cop d'exabrupte que el conflicte polític se soluciona. No es tracta ni de fer promoure judicis ni de fer boicots ni d'actuar com un cowboy destraler. És tan senzill com fer allò que diem: parlant la gent s'entén. Demà serem a Brussel·les....

Trump, el salvador de la pàtria

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170120-Trump.mp3"][/audio]   Amb to imperial, el nou president nord-americà, Donald Trump, avui ha fet el seu primer discurs després de jurar el càrrec. Ha presumit d'un populisme radical, un patriotisme exacerbat, proteccionisme, nacionalisme i fins i tot aïllacionisme. Amb totes les lletres, sempre Amèrica primer. Amèrica per als americans. Marcant les pròpies fronteres. Amb l'ajuda de l'exèrcit i la policia, i la protecció de Déu. La síntesi és: compra productes americans i contracta persones americanes. Els seus votants l'han reconegut. La resta, que són la majoria, s'han inquietat, i això que de patriotes en són i molt tots els americans. La resta del món continua perplexa. Trump ha dibuixat uns Estats Units, com aquell qui diu, que viuen en la misèria a causa -s'entén- dels governants anteriors. I s'ha representat a ell mateix, com una mena de pare paternalista, que s'engrandeix per sobre dels americans i de tota la gent, que estan molt per sota d'ell. Però per això ha vingut, per salvar la humanitat americana. Trump textualment ha parlat de "mares i fills atrapats en la pobresa, i de fàbriques abandonades que s'escampen com làpides en el paisatge del país. El seu jurament com a president no és una transferència de poders entre un partit i un altre -deia- sinó que el poder ara torna a la gent, als més febles, a la classe mitjana aniquilada. A partir d'avui, els americans ja poden deixar de patir, perquè la protecció, segons el nou president nord-americà, comportarà prosperitat i força, i, units, el país hi guanyarà, brillarà i serà imparable, com diu la Bíblia. I afegia Trump: "un nou orgull nacional ens animarà i curarà les divisions. Amb llibertats glorioses i la mateixa bandera americana. Amb soldats negres i blancs que tenen la mateixa sang vermella com a patriotes. Que Déu beneeixi Amèrica. Amèrica tornarà a ser gran". Després del jurament i perquè no hi hagués cap dubte, Trump ha signat una ordre executiva per declarar el Dia del Patriotisme. El balanç del seu mandat es veurà en els fets. Però, tenint en compte el que hem vist d'ell aquests últims mesos, si la seva presidència és fallida, intentarà modificar la percepció que en tinguin els nord-americans fent-los creure que la culpa és d'un altre i només ell ho pot arreglar. El show de Trump durarà molt a les nostres pantalles....

Escalfem-nos contra el preu de la llum

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170119-escalfem-nos.mp3"][/audio]   Aquests dies fa molt de fred i per això tenim engegada la calefacció moltes hores o tot el dia. Ja ens imaginem que si gastem més, haurem de pagar més, però encara ara costa d'entendre que el preu de la llum pugi i baixi, i que sigui dificilíssim calcular quant pujarà el rebut. Ras i curt: pujarà més, molt més; no solament perquè gastem més, sinó perquè el preu canvia cada dia i a cada hora. Ara fa tres anys, el desembre del 2013, el llavors ministre Soria (el que va plegar pels papers de Panamà) jutament amb l'actual ministre Nadal va fer una gran reforma per salvar el sector. I també canviar el sistema tarifari. Ara es pot tenir una tarifa regulada i un bo social. La meitat dels consumidors la tenen. Però els altres, els de mercat lliure, paguen en funció de la tarifa i les condicions de l'empresa que comercialitza la llum. El ministre Álvaro Nadal ja ha admès que globalment pagarem aquest any 100 euros més de mitjana. Previsió que queda molt curta, perquè aquest gener per a una llar típica, que té la tarifa general amb una potència contractada de 3,45 kilowats i un consum de 700 kilowats hora...