© http://silviacoppulo.com!

Author: Sílvia Cóppulo

Sílvia Cóppulo / Articles posted by Sílvia Cóppulo (Page 42)

Puigdemont no ha cedit i no ha anat a Madrid

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170117-Puigdemont-no-ha-cedit.mp3"][/audio]   ¿El president del govern català hi guanyava o hi perdia, no anant avui a la conferència de presidents autònomics que ha presidit Mariano Rajoy amb els presidents de les comunitats a excepció de Catalunya i el País Basc? ¿Interessava als catalans mirar de discutir un nou finançament autonòmic? Era possible? Era el lloc i el moment? En acabar la trobada, hem escoltat Rajoy: la qüestió del finançament no és prioritària per ell i, quan es pacti, si es pacta, serà entre tots, és a dir, cafè per tothom, res de cap pacte financer diferent del règim comú, i anem creant una comissió perquè en vagi parlant i tal dia farà un any, o dos, o més. Perquè feia més de quatre anys, des del 2012, que Rajoy no trobava el moment de convocar aquesta conferència de presidents. El sistema de finançament acordat amb Zapatero el 2009 va caducar el 2014; en la reunió del 2012 no se'n va parlar perquè encara era vigent i des de llavors, res de res. Tot i que la vicepresidenta espanyola fa dies assegurava que aquest òrgan prendria decisions, avui ha fet l'efecte contrari. Que el que intentava Rajoy pressionant perquè hi anés Puigdemont era aigualir les prioritats de Catalunya; el referèndum i també el finançament, i crear l'efecte òptic que el president del govern català cedia en la seva voluntat insubornable -deia ell ahir- de convocar un referèndum buscant fins a l'últim moment l'acord amb el govern espanyol. Mariano Rajoy, que tan sovint esmenta la Constitució espanyola, que reconeix l'existència de les nacionalitats i les regions, avui, un cop més, pretenia que Catalunya rebaixi la seva identitat nacional i es transformi en una regió, al president de la qual li tiba el vestit nou de fer reverències quan arriba a Madrid....

Puigdemont i la transcendència de l’any 17

[audio wav="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170116-transcendència-17.wav"][/audio]   L'any 17 marcarà l'inici d'una Catalunya lliure, pròspera, justa i solidària. Aquesta era una de les frases que avui el president català ha pronunciat per atorgar transcendència històrica per Catalunya a l'any 2017 que acabem de començar. I és que el president català, Carles Puigdemont, ha convertit la seva conferència de balanç del primer any del govern que presideix en l'inici d'una nova etapa, que ha definit com una nova era. El to i el contingut de la conferència que Puigdemont ha fet al Teatre Romea de Barcelona aquest vespre tenen una especial significació. Sembla el primer acte d'un seguit de moltes accions que buscaran donar confiança i seguretat a la ciutadania, mentre l'empeny a mobilitzar-se per poder avançar i acabar votant el referendum. Per això dóna al 2017 valor històric, com el moment per al qual s'han preparat i compromès moltes generacions, i també el moment que recordaran les generacions futures de catalans i de gent que vingui de fora per ser-ne com l'inici del nou país. I tot això només serà possible a partir del que ell anomena una declaració individual d'independència, és a dir, la reflexió íntima de vincular-hi la decisió personal. Les lleis, la seguretat jurídica ja hi van sent, ha assegurat Puigdemont. El govern i el Parlament hi treballen. Enfront de la persecució judicial a què es veuen sotmesos els líders polítics que van treballar per fer possible el 9-N; Mas, Ortega, Rigau i Homs, Puigdemont avui ha empès als més de dos milions tres-centes mil persones que van anar a votar a sentir-se orgulloses d'aquella data. El 9-N l'ha assenyalat com una fita molt important en la cadena de passos que haurà calgut fer fins a votar el referendum. I en el dia a dia de la política, el president de la Generalitat ha tornat a reclamar al govern espanyol un acord per fer el referèndum, ha deixat palès que la conferència de presidents autonòmics a la qual l'ha convocat Mariano Rajoy per demà mateix, ha tingut una eficàcia nul·la desgranant els acords incomplerts d'ençà de l'última convocatòria ara fa més de 4 anys tant pel que fa a temes econòmics com socials. I ha recordat alhora que Rajoy en el seu discurs d'investidura va buscar suports per totes bandes dient que Catalunya és el repte més gran que ara té Espanya i en canvi, per demà Rajoy no ha volgut posar Catalunya a l'agenda. Avui Puigdemont ha...

Trillo dimiteix amb 14 anys de retard

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170112-trillo.mp3"][/audio]   Trillo plega d'ambaixador a Londres. Ho ha anunciat ell mateix aquesta tarda a corre-cuita. L'informe del Consell d'Estat sobre l'accident aeri del Yak-42 on va morir 62 soldats que tornaven de lluitar a l'Afganistan responsabilitzant-ne el Ministeri de Defensa que ell encapçalava, li ha pesat com una llosa. Els familiars han reclamat que demani perdó, tretze diplomàtics jubilats amb categoria d'ambaixador han demanat a l'actual ministre d'Afers Estrangers, Alfonso Dastis, que fos destituït, però sobretot ha estat definitiu el fet que la ministra M. Dolores de Cospedal hagi fet seu l'informe del Consell d'Estat i en doni comptes dilluns que ve al Congrés de Diputats. Rajoy finalment ha aconseguit que Trillo cessi. Federico Trillo, ara caigut en desgràcia, ha estat en primera línia política durant 30 anys. És de Cartagena. doctor en Dret, número 1 de la seva promoció. Deixa per a la història algunes sortides de to. El seu "manda huevos" el 1997 com a president del Congrés de Diputats fart de la redacció difícil de l'esmena que es votava va ser còmic, però no va fer gens de gràcia que en terres de Galícia, després de la catàstrofe del Prestige del 2002, qualifiqués les platges de netes i esplendoroses amb una visió magnífica. Va ser el ministre que no va voler donar explicacions quan els inspectors de l'ONU van insistir que mai havien dit que hi havia armes de destrucció massiva a l'Iraq, argument que Aznar va fer servir per intervenir el país, i finalment Trillo, com a coordinador de Justícia del Partit Popular, va ser qui va portar l'Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional. La sentència del 2010 contra l'Estatut li va semblar curta. Ara veurem si l'exministre, que plega amb catorze anys de retard, continua optant al càrrec al Consell d'Estat o se'n va a viure, com deia ell en una narració èpico-còmica...

Donald Trump fa llum de gas

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170111-Trump.mp3"][/audio]   Un Donald Trump sobrat ha contraprogramat avui l'última conferència de Barack Obama amb una roda de premsa. Ha admès que Rússia era al darrere del ciberatac durant la campanya de les eleccions, i s'ha indignat, alhora que ha negat la veracitat del dossier que assegura que el Kremlin té material compromès sobre les seves pràctiques sexuals i els seus negocis a Rússia. És una vergonya, ha dit, que les agències d'intel·ligència hagin permès que sortís una informació tan falsa. Això ho hauria fet l'Alemanya nazi. És porqueria, afegia. Ha reiterat també que Mèxic pagarà el mur. Que ell serà el màxim productor de llocs de treball que Déu ha creat mai i que sí, que l'administració d'Obama va crear l'Estat Islàmic. Però avui hem vist també un president electe que fa callar a la premsa, als periodistes dels mitjans que considera que han publicat porqueria, com la CNN o la BBC, que crida, que mana sense cap contenció, que domina l'escena com ningú i que de la realitat en fa un pur reality. Quan encara formalment li falten deu dies per accedir a la presidència, més que mai ens adonem que serà molt difícil que els mitjans de comunicació puguin discernir amb claredat què publiquen i què no Ho hem vist durant aquests últims mesos, però avui, quan encara formalment li falten deu dies per accedir a la presidència, més que mai ens adonem que serà molt difícil que els mitjans de comunicació puguin discernir amb claredat què publiquen i què no. Perquè cada declaració caldrà comprovar-la un cop, dos cops i tres cops, com deien els antics manuals de pràctiques ètiques de premsa. És clar que mentrestant ell ha descobert les xarxes per adreçar-se directament a la gent. El Hemingway de twitter, l'anomenen. I escriu tuits que són mentida però que causen repercussions reals. Sobre el focus mediàtic, Trump hi ha col·locat un llum de gas i tot fa pampallugues. És el moment de publicar essencialment fets i no deixar-se endur per rumors, informacions no contrastades o cops d'efecte. Altrament, la veritat no sobreviurà i en les mentides i mitges veritats estarem més manipulats que mail. Els periodistes tenim el perill de ser els primers de fer-li el joc....

Nadia, objecte sexual?

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170110-Nadia.mp3"][/audio]   De vegades, a les fotografies, la nena Nadia sortia despullada mirant a càmera. En altres casos, amb algun complement, com ara un barret al cap. El jutge de la Seu d'Urgell que instrueix el cas de la petita ha decidit investigar els pares de Nadia per dos delictes d'elaboració i tinença de pornografia infantil, amb exhibicionisme i provocació sexual perquè els mossos d'esquadra van trobar fotos d'aquest tipus en els llapis digitals del pare que han estat analitzant, tretze USBs en total, a més de targetes de memòria i altre material, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El jutge creu que hi ha indicis clar de participació del pare de Nadia, Fernando Blanco, en els delictes sexuals. Però també imputa la mare, Margarita Garau. El pare és a la presó des de fa un mes, quan el van deternir per risc de fuga i destrucció de proves. La mare havia quedat en llibertat amb càrrecs. La nena ha deixat Fígols i ara viu amb una tieta a Mallorca. Divendres que ve la mare i el pare hauran d'anar a declarar al jutjat. Fins fa unes setmanes semblava que estàvem davant d'una gran estafa pública. Un milió d'euros havien recaptat els pares demanant diners per poder operar a l'estranger la seva filla, que sembla que té una malaltia rara que es diu tricotiodistròfia. Després hem sabut que aquesta malaltia no s'opera i que el pare s'inventava clíniques i noms de metges utilitzant els mitjans de comunicació per arribar al cor de la bona gent. Avui, la investigació agafa un caire horrorós. És clar que encara no hi ha sentència. Que la mare diu que s'han mal interpretat les imatges, que és un error. Els periodistes vam trigar massa a comprovar el relat dels pares sobre la malaltia de la nena. Els metges tampoc no van dir res de res durant tots aquests anys. Les entitats que organitzaven actes per recaptar diners també ho van fer de bona fe. Ara la justícia parla de provocació i explotació sexual de la Nàdia. És l'horror més gran. I ha passat a casa nostra....

En la mort de Zygmunt Baumann, quan l’anàlisi social et fa sentir menys sol

Avui ha mort el sociòleg polonès establert a Leeds, a la Gran Bretanya, Zygmun Baumann, 91 anys, el pare del concepte de "modernitat líquida". Acabava de publicar "Desconeguts a la porta de casa", on analitzava el fenomen migratori. És clar que no es fàcil llegir els textos de Baumann, però les seves respostes ens permeten entendre el món i fer les nostres vides més vivibles, com deia ell, i a més són un consol en la nostra soledat....

El Divan, amb Enric Majó

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170106-Divan-Enric-Majó.mp3"][/audio]   L'actor Enric Majó s'estira al nostre divan per repassar els seus 50 anys de carrera professional i els records més íntims de la seva vida personal. Majó recorda la seva infantesa, de nen melancòlic a Rubí, les dificultats per viure la seva homosexualitat lliurement durant l'adolescència i la seva impressionant carrera teatral.  ...