© http://silviacoppulo.com!

Author: Sílvia Cóppulo

Sílvia Cóppulo / Articles posted by Sílvia Cóppulo (Page 43)

Vote is in the air

Més de la meitat dels barcelonins i barcelonines no té el vot decidit per cap partit. Parlem del 52,3% de la població amb dret a vot a Barcelona segons l'enquesta del baròmetre municipal d'hivern, que s'ha fet pública avui. Concretament el 40% de la població clarament diu que o no sap què votarà, o més s'estima no contestar. Si mirem l'evolució d'intenció de vot dels últims cinc anys, ens adonarem que aquest és el cop que hi ha un nombre més gran de persones indecises. De les que sí que tenen clar què faran, veiem que Barcelona en Comú tornaria a guanyar les eleccions, tot i que perdria una mica de suport; un 15,1% els votarien. Creix molt Esquerra; Perd més de la meitat dels vots el PeDecat; el Partit dels socialistes també baixa i no treu rèdit a formar part del govern municipal; baixa també Ciutadans; baixa la CUP i baixa també el PP fins a l'1,3% Quin és el líder més valorat? Doncs empaten Xavier Trias i Alfred Bosc amb un 5,3, i Ada Colau es queda en tercer lloc però aprova amb un 5,1. També aprova Jaume Collboni amb un 5. La resta de caps de llista barcelonins suspenen. Hem començat un any 2017 que ens durà moltes sorpreses. A més de la previsió de la convocatòria de referèndum del govern català i de la reclamació d'eleccions avançades a Catalunya per una part dels comuns...

La vergonya de l’accident del Iak 42 du el nom de Federico Trillo

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170103-vergonya-accident-Iak-42Trillo.mp3"][/audio]   Més de tretze anys després de l'accident de l'avió Iak-42 que va costar la vida a 62 militars espanyols quan tornaven de l'Afganistan el 26 de maig del 2003, ara el Consell d'Estat en fa responsable el ministeri de Defensa, llavors comandat per Federico Trillo. El ministeri ja sabia que les condicions de l'avió llogat ucraïnès eren molt dolentes i també sabia que els pilots estaven esgotats i estressats després de 22 hores seguides de volar. En tenia un informe secret que l'hi indicava. L'esgotament i la falta de preparació específica dels pilots van ser la causa de l'accident. Ara la justícia no pot reobrir la causa que ja va arxivar l'any 2012, de manera que la conclusió que fa el Consell d'Estat responsabilitzant per primera vegada el Ministeri és sobretot simbòlica L'avió es va estavellar a la muntanya de Pilav quan volia fer escala a Trabzon, a Turquia. Després va venir més horror encara. Van posar els trossos de cossos dels militars en bosses i caixes sense identificar-los i els van portar cap a Espanya. No van deixar que els familiars els identifiquessin, de manera que alguns van vetllar i enterrar cadàvers que no eren els seus, fins que el nou ministre José Bono, un any després, va impulsar fer proves d'ADN per identificar bé les restes i alhora va fer investigar l'embolic de contractacions i subcontractacions que envoltaven l'enlairament de l'avió. Dels 149.000 euros pagats pel Iak-42, només uns 36.500 els va cobrar la companyia que va operar l'avió. Més irregularitats: la caixa negra feia 45 dies que no funcionava i l'assegurança obligatòria de 75.000 euros per passatger no s'havia fet. Les famílies, però, van rebre compensacions econòmiques per part de l'empresa contractista alemanya Chapman Freeborn. Ara la justícia no pot reobrir la causa que ja va arxivar l'any 2012, de manera que la conclusió que fa el Consell d'Estat responsabilitzant per primera vegada el Ministeri és sobretot simbòlica. Els familiars volen que Federico Trillo demani perdó. Els partits de l'oposició reclamen a Mariano Rajoy que destitueixi Trillo com a ambaixador a Londres, però el president espanyol, enmig de les seves caminades a Pontevedra, diu que no en sap res del dictamen i que això ja s'havia substanciat. O sigui, pilotes fora i mirar de passar pàgina. Fa més de dos mil anys, l'historiador romà Titus Livi deia: la veritat es pot eclipsar, però no es pot extingir....

La ruïna de Puigdemont i el cosí del cunyat madrileny del PP

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170102-ruïna-Puigdemont.mp3"][/audio]   La batalla de la legitimitat del referèndum de Catalunya també es juga internacionalment. El relat que se'n fa, és a dir, com s'explica tot plegat, influencia el posicionament d'Europa. És per això que el govern català s'esmerça a fer arribar la seva pròpia veu als fòrums internacionals. És per això que el govern espanyol fa tot el que pot per impedir-ho o desqualificar-ho. Sempre estem atents a com la premsa estrangera parla de Catalunya. Si fa poques setmanes destacàvem que la revista "Time" havia inclòs a l'agenda dels fets importants del món del 2017, a la segona quinzena de setembre, la celebració del referèndum de la independència de Catalunya, avui ens fixem en sentit contrari, en el web Político, en la seva edició europea amb seu a Brussel·les. Político assenyala dotze personalitats que, segons l'opinió del web d'informació política, podrien arruïnar l'any 2017. Deixa de banda el que en diu els personatges més obvis, com Putin, Erdogan, Marine le Pen, etc. i se centra en el que anomena personatges de repartiment. Entre els 12 que més valdria que estiguessin tranquils, diu, i no arruïnessin l'any 2017, la revista hi situa el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l'italià Beppe Grillo, el polonès Jaroslaw Kaczynski, els hackers russos, els editors de tabloides de la Gran Bretanya o els magnats de la lliga xinesa de futbol que gasten massa comprant futbolistes europeus i sud-americans. Diu Politico que el govern espanyol i el Tribunal Constitucional espanyol creuen que el referèndum és il·legal perquè una part dels espanyols no pot decidir sobre una qüestió que afecta tots els espanyols. O sigui que repeteix fil per randa l'argument del govern del PP Aquest és el titular, que Carles Puigdemont podria arruïnar-nos el 2017, i hi ha molta gent que només es fixa en els titulars. Esclar que en el cos de la informació, hi trobem detalls per sucar-hi pa. La revista ha hagut de rectificar la situació geogràfica de Catalunya dins de la península ibèrica, perquè en la seva primera edició s'havia equivocat de lloc. Afegeix Político que el govern espanyol i el Tribunal Constitucional espanyol creuen que el referèndum és il·legal, perquè una part dels espanyols no pot decidir sobre una qüestió que afecta tots els espanyols. O sigui que repeteix fil per randa l'argument del govern del PP. I afegeix l'analista polític de la publicació europea que aquesta situació de confrontació entre Madrid i l'administració catalana pel referèndum...

Victòria, ‘in memoriam’

Ell era dels nostres, malgrat que fos un assassí. En un primer moment, els Mossos d’Esquadra no confirmaven que t’havia mort d’un tret d’escopeta mentre dormies de matinada, per matar-se ell a continuació. Ni deien el teu nom, ni gosaven explicar clarament que aquest crim era pura violència masclista, per prudència, és clar, però perquè ell era dels nostres, tot i que fos un assassí. Així és que vam voler pensar que es tractava d’un suïcidi compartit a la manera romàntica i desesperada de Stefan Zweig i la seva muller Lotte, i ens vam entretenir a explicar les grans obres que el teu marit havia fet en el camp del periodisme. És molt injust tot això, Victòria. Per això ara goso escriure el teu nom, perquè visquis en la nostra memòria amb llum pròpia. Que de la teva mort brutal n'aprenguem una lliçó: no s'ha de tornar a casa d'un maltractador ni escoltar les seves promeses falses Al CAP Montnegre de les Corts, els teus pacients t’adoraven. Discreta sobre la vida personal i vital sempre, feia 15 anys que els escoltaves amb un somriure lleu. Eres la metgessa de família implicada fins al fons, que curava encomanant optimisme, tu, que vivies una malaltia a casa. Feia poc que t’havies separat, però generosament, vas tornar provisionalment a l’antiga llar conjugal per cuidar el teu marit, acabat d’operar del cor. Tenies 57 anys i somiaves en una nova vida lliure. Ell ho sabia; per això et va matar i, inflat de vanitat, es va atrevir a deixar-ho escrit en una nota: no volia que deixessis de ser d’ell mai. ¡Qui parla d’estimar! Totes les Victòries del món saben que no és fàcil segar cadenes i que fa vergonya explicar el que vius, quan tu ets una dona culta i professional, i ell, un home que es confon amb el poder. Article publicat originalment al diari El Periódico de Catalunya, dia 21 de desembre de 2016. Foto: Elisenda Pons | El Periódico...

Referèndum: salt endavant i pas ineludible

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2016/12/20161229-Referèndum-salt-endavant.mp3"][/audio]   El Pacte Nacional pel Dret a Decidir s'ha convertit aquest vespre en el Pacte Nacional pel Referendum. Avui s'han aplegat al Parlament representants d'institucions, partits polítics, entitats socials, sindicats, patronals i govern per trobar un espai comú que els permeti fer un "salt endavant", com diu el president Carles Puigdemont, que és la celebració del referendum, o un "pas ineludible", com l'anomena l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. I entre tots han buscat l'acord mínim a què eren capaços d'arribar, que és fer l'exercici de la democràcia que representa un referèndum, pactat amb el govern espanyol, amb garanties i amb el màxim suport internacional. Avui ja no s'ha sentit la paraula "unilateral" a la trobada del Parlament de Catalunya, que això és el que volia dir "referèndum o referèndum". O pactat o no pactat. Ara es tractarà de mirar d'eixamplar la base social per dur a terme un acció democràtica: votar en un referèndum. Així doncs, la cimera del referèndum d'avui amb més de 80 participants s'ha de valorar positivament, per bé que cal no enlluernar-se. Avui ja no s'ha sentit la paraula "unilateral" a la trobada del Parlament de Catalunya, que això és el que volia dir "referèndum o referèndum". O pactat o no pactat. I pel que fa a la data, si Puigdemont ha dit i repetit moltes vegades que el referèndum es farà la segona quinzena de setembre del 2017 i que sempre està obert a parlar fins i tot d'això, de quan es farà, amb el govern espanyol, avui Colau ha dit i repetit que cal no tenir pressa i no marcar ni data ni terminis curts, perquè ens frustraríem. Per la seva banda, des de la CUP, Anna Gabriel ha entrat en un espai de lògica: ben aviat es veurà si el govern espanyol vol parlar-ne. Si no en parla, el setembre és el moment. I lògicament això vol dir unilateralitat. Avui, doncs, en la cimera hi ha hagut un pas important per al consens. Primer, que Ada Colau assisteixi a la reunió del Pacte pel referèndum és important, perquè comporta afegir-hi l'espai dels comuns. Segon, mai sobra tornar a intentar trobar un acord amb el govern espanyol, tot i que digui que dialogarà de tot excepte d'això; però si realment es veu clar que no vol pactar res de res, dir que no hi ha pressa i que no calen terminis voldrà dir realment situar-se en una dilació que no...

Qui paga la factura de la llum (en cas de pobresa energètica)?

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2016/12/20161222-Factura-de-la-llum.mp3"][/audio]   Que molta gent viu en una situació de pobresa ho sabem molt bé. Afecta gairebé una de cada cinc persones a Catalunya. Algunes arriben a no poder pagar ni el més necessari per poder viure. Tenim ben present encara la mort de la senyora gran de Reus que li havien tallat el llum i havia de passar amb espelmes. Una va caure, hi va haver un incendi i el fum la va matar. Ara un jutjat de Barcelona dóna la raó a Endesa. Suspèn això que en diem un protocol, creat per l'Agència Catalana de Consum. El protocol és el procés detallat pas a pas que servia perquè les administracions exigissin a les subministradores d'energia que no tallessin el servei a les persones que no la poden pagar. La Generalitat, però, ha dit que el continuarà aplicant i que recorrerà la sentència judicial. Ja és un embolic que el Parlament de Catalunya legisli sobre la pobresa energètica i que llavors el Tribunal Constitucional suspengui alguns articles de la llei perquè digui que és al govern central a qui li correspon legislar. Tard i malament, el govern central decideix copiar la llei catalana. Llavors el nostre govern n'impulsa una altra, però cal el reglament o un protocol perquè quedi ben clar tot: el procediment, la responsabilitat de les companyies, la dels ajuntaments i la de la Generalitat. És evident que cal afinar amb els procediments i que hi haurà un moment que definitivament no es podrà tallar la llum, o l'aigua, o el gas a les persones que viuen en la pobresa. Ara bé, no amaguem el cap sota l'ala i que quedi ben clar qui ha de pagar la factura....

Feliç 2017!

[et_pb_section admin_label="section"][et_pb_row admin_label="row"][et_pb_column type="4_4"][et_pb_post_title admin_label="Post Title" title="on" meta="off" author="off" date="on" categories="on" comments="on" featured_image="on" featured_placement="below" parallax_effect="on" parallax_method="on" text_orientation="left" text_color="dark" text_background="off" text_bg_color="rgba(255,255,255,0.9)" module_bg_color="rgba(255,255,255,0)" title_all_caps="off" use_border_color="off" border_color="#ffffff" border_style="solid"] [/et_pb_post_title][et_pb_text admin_label="Text" background_layout="light" text_orientation="left" use_border_color="off" border_color="#ffffff" border_style="solid"] Bones festes i Feliç 2017. Felices fiestas y venturoso 2017. Season's Greetings and Happy 2017. [/et_pb_text][et_pb_video admin_label="Video" src="https://www.youtube.com/watch?v=mBCfBRT2oFU" src_webm="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2016/12/FELICITACIÓ-NADAL-NIL.webmhd.webm"] [/et_pb_video][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]...

Europa fa tornar els diners de les clàusules sòl

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2016/12/20161221-Clàusula-sòl.mp3"][/audio]   Podem dir que la grossa aquest any s'ha avançat un dia o que moltes persones cobraran la superextra de Nadal en diferit. D'aquí a mig any o un any, si feu els tràmits pertinents, aconseguireu que us tornin els diners que heu pagat de més per la clàusula terra de la hipoteca. Els consumidors estan contents i els bancs, gens, tot i que ja ho veien a venir. I és clar que, vagi com vagi això que anomenem procés, la majoria dels catalans vol quedar-se a Europa. Ha calgut molt de temps i arribar fins al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg, perquè es sentenciés que les clàusules terra espanyoles són abusives. D'aquesta manera tots els pedaços legislatius i totes les interpretacions que havien fet fins ara les diferents entitats bancàries, els tribunals ordinaris i fins i tot el Tribunal Suprem espanyol, queden superades per la sentència del tribunal europeu. La clàusula terra era el límit, el llindar que tenien moltes hipoteques, per sota del qual no es podia abaixar el tipus d'interès a aplicar tot i que l'indicador de referència s'hagués situat més avall. La factura que hauran de pagar els bancs és molt gran. El Banc d'Espanya calcula que serà d'uns 4.000 milions d'euros. Però d'altres fonts situen la xifra en el doble, fins arribar gairebé als 8.000 milions. Fa anys que els drets dels consumidors són més respectats al nord d'Europa, i que els abusos es persegueixen. La banca espanyola ha hagut d'anar canviant la seva relació amb els clients. Alhora, els consumidors comencen a ser molt més coneixedors dels seus drets. Cal confiar que arribarà un moment que la relació comercial entre els uns i els altres sigui clara i justa. Només hi ha un punt que ens inquieta: ¿tots els bancs tindran prou fons per tornar tots els diners que hauran de tornar? Seria un frau més gran que l'obligació de tornar els diners de les clàusules terra s'aprofités per demanar un rescat bancari que podríem acabar pagant tots plegats....

A la memòria de la Victòria, morta a mans del seu marit

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2016/12/20161220-Victòria-in-memoriam.mp3"][/audio]   Feia quinze anys que cada dia entraves discretament al CAP Montnegre de Les Corts de Barcelona i et posaves la bata blanca, disposada a escoltar i atendre els teus pacients. Vivies la teva professió de metgessa de família amb molta intensitat, gairebé com una religió. Reservada del tot pel que fa a la vida personal, professionalment et comprometies de ple. Amb naturalitat sabies posar-te molt bé en el lloc dels malalts, els cuidaves i els curaves cos i ànima, contagiant-los la teva vitalitat. Per això tothom t'estimava. El teu marit va deixar escrita una carta explicant que et mataria perquè el volies deixar. Ni et respectava, ni sabia què és estimar. Ara havies decidit que no volies continuar vivint amb el teu marit. El vaig conèixer professionalment, al teu marit, jo. Molts l'hem conegut. Deia Kapucinski que no es pot ser bon periodista si no s'és bona persona, així que no hi afegiré res més. Perquè és de tu de qui en justícia, vull parlar ara. Te'n volies separar, Victòria, i l'hi havies dit. Ell va entrar a casa de matinada amb una escopeta, et va matar i després es va disparar un tret. Els mossos van trigar més del que voldríem a confirmar el pitjor. Són prudents i segurament ho han de ser, però finalment sabem que la teva mort és violència masclista, ras i curt. El teu marit va deixar escrita una carta explicant que et mataria perquè el volies deixar. Ni et respectava, ni sabia què és estimar. Ahir mateix vam dir que això és un assassinat, però saps què, Victòria, ell era una persona culta i coneguda, i et confesso que, en aquestes circumstàncies, d'entrada quedem astorats i no sabem ni com abordar informativament el fet quan no tenim confirmacions del tot de la policia...