© http://silviacoppulo.com!

Author: Sílvia Cóppulo

Sílvia Cóppulo / Articles posted by Sílvia Cóppulo (Page 45)

Jo, l’impost del cava, i tu, el de l’espumoso

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161130-impost-cava.mp3"][/audio]   L'Organització Mundial de la Salut va demanar als governs que establissin un impost sobre les begudes ensucrades. Per què? Perquè en bona part són les responsables de l'augment de l'obesitat, la diabetis i les càries. Si aquestes begudes són més cares, potser en beurem menys, i a més ens conscienciarem que s'han de prendre amb moderació. L'OMS ho recomana i el govern català actua en pro de la salut pública, de manera que en els pressupostos que va presentar ahir ja hi havia una partida amb els diners que s'ingressarien per aquest impost. 48 milions exactament. Ah, però en temps d'oferta de diàleg "mesetari", molt probablement, demà passat, divendres, en el Consell de Ministres casualment s'aprovarà un impost sobre les begudes ensucrades, de manera que el govern català no podrà gravar els refrescos i s'haurà d'empassar el gripau amb la beguda que vulgui, perquè els 48 milions d'euros es diluiran en un no res al pressupost català. L'anunci ha agafat per sorpresa a tothom. Fins i tot als mateixos diputats populars. Avui mateix al Parlament de Catalunya Santi Rodriguez menystenia la idea del govern català i li preguntava si després pensava gravar les "chuches"...

Que la vanitat no qüestioni els pressupostos

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161129-vanitat-pressupostos.mp3"][/audio]   A la ràdio, a la tele, als diaris i als mitjans digitals avui anem plens de pressupostos, perquè avui els ha presentat el govern. I perquè abans de l'estiu la CUP no els va aprovar i llavors el president Puigdemont va decidir sotmetre's a una moció de confiança, que si no guanyava amb el compromís també d'aprovar els pressupostos nous per part dels cupaires, es disposava a convocar eleccions avançades. Els pressupostos que presenta el govern per l'any que ve preveuen una partida per fer el referèndum, perquè qualsevol activitat que es vulgui fer costa diners. L'oposició els critica bàsicament per aquest fet, i la CUP, en canvi, no acaba de donar el sí perquè en reclama més millores socials, diu. En realitat els partits polítics es diferencien essencialment entre si en el pressupost que fan dels diners que pensen ingressar. Prioritzar i dimensionar és fer política Semblaria que això dels pressupostos són sumes i restes i partides i molt d'avorriment i càlcul i previsions. Però en realitat els partits polítics es diferencien essencialment entre si en el pressupost que fan dels diners que pensen ingressar. En quina quantitat i a què es destinaran les partides és la decisió que marca el perfil polític de cadascú. Prioritzar i dimensionar és fer política. Per això la Llei de pressupostos és la més important de l'any i d'un govern. Veurem si aquests pressupostos s'aproven com està previst en la segona quinzena de febrer. I aquesta és la mare dels ous. Que si no s'aproven, s'esberla el full de ruta i el referèndum o referèndum pel setembre del 2017 passa a millor vida o sigui sine die. Perquè, sense pressupostos aprovats, immediatament el president convocarà eleccions. Cal que aquest país obtingui la certesa pressupostària. Que hi hagi lluïment en la negociació del tràmit parlamentari serà positiu sempre que els excessos de vanitat es llancin al foc....

Mort Castro, ara sí la llibertat

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161128-castro-llibertat.mp3"][/audio]   Fa dos dies que parlem de Castro arran de la mort del dictador. Com sempre que parlem de Cuba, les veus dels defensors i dels detractors arriben amb molta força de tot el món. De tots els àmbits ideològics. Sovint ens sorprenen, perquè retraten i delaten els que es pronuncien. Al cap de quaranta-vuit hores del seu decés, ja s'ha dit i escrit molt sobre Fidel. Avui els cubans fan cues per dir-li l'últim adéu a la plaça de la Revolució. Nou dies de dol oficial, hi haurà. La història m'absoldrà, deia ell als anys 50. O no. Perquè no es tracta de posar en un plat de la balança els avenços socials que pugui haver inspirat el règim castrista, i en l'altre, la falta de democràcia, a veure què pesa més. Girem full. Mirem el futur i pensem-lo a partir d'una paraula impronunciable durant seixanta anys: llibertat. Reconec que ni poc ni gens m'entusiasma parlar d'aquells que la menystenen, perquè és tant com no reconèixer l'altre com a ser humà. I si al segle XXI no defensem primer de tot la llibertat, com podem pensar en justícia o equitat? Mort Castro, ara sí, la llibertat....

La violència masclista no és només un problema de les dones maltractades

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161125-violència-masclista.mp3"][/audio]   Avui és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les dones. Tot i que està lluny de desaparèixer, és veritat que s'han fet avenços i en aquests últims anys ja ningú gosa dir que la violència masclista és una qüestió privada, de portes endins de casa, sinó que les administracions estan enfortint la xarxa pública per detectar i atendre les dones que es troben en aquestes situacions i les entitats cíviques i socials fa molt temps que s'hi aboquen. En aquest punt és important, però, assenyalar que entre el jovent es detecta un augment de nois que controlen tots els moviments de les seves xicotes. Amb qui watsapegen, com van vestides, amb qui surten, amb qui parlen, etc. El sexisme es manté i repunta entre els joves. Avui hi ha hagut concentracions de rebuig a la violència masclista a tot el país. Els responsables polítics ara surten en primera fila per fer evident el seu rebuig a la violència masclista i el suport a les dones. El president de la Generalitat, l'alcaldessa de Barcelona i un munt de càrrecs avui s'han concentrat a Barcelona mentre es llegia un manifest. Ho ha fet a Madrid també el president espanyol, Mariano Rajoy. És clar que cal valorar positivament que Rajoy vulgui expressar el seu rebuig a la violència. És clar que sí, però avui em voldria fixar en una expressió molt significativa. Aquest any a Catalunya han mort 5 dones i s'han atès 11.700 víctimes, 675 menors d'edat. I una quarta part de les dones assegura haver patit algun cas greu de violència masclista al llarg de la seva vida Vuestro problema, diu Rajoy. Aquesta és la clau. És necessari que el problema de "ellas", sigui el nostre de problema, que ho sigui de la nostra comunitat, del nostre país i dels nostres governants. ¿Oi que no ens podem imaginar Rajoy dient als aturats per exemple: hay salida para vuestro problema, sinó que assumeix que l'atur és un problema d'estat i que ell i el seu govern també són responsables que es creïn llocs de treball? Doncs és el mateix amb les dones que són maltractades. Són les nostres dones. Elles el pateixen però el problema és de tots. Si fem aquest salt i ho assumim tots plegats, l'any que ve podrem rebaixar les xifres i potser algun dia s'erradicaran. Aquest any a Catalunya han mort 5 dones i s'han atès 11.700 víctimes, 675...

Rita Barberà: El PP la va enterrar i ara se’ls ha mort

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161123-barberà.mp3"][/audio]   La mort sempre és una mala notícia. La mort per infart, més. Mariano Rajoy li va dir a Bárcenas, Luís, sé fuerte. I Luís ho va ser. Però el cor de Barberà no ha estat prou fort i no ha suportat la pressió de veure's davant del jutge per presumptament haver blanquejat diners. Fa només dos dies que es ratificava dient que ella només treballava per aconseguir vots. Fa molt poques setmanes, Mariano Rajoy va fer triar a qui anomenaven l'alcaldessa d'Espanya pels seus 24 anys al capdavant de l'alcaldia de València, entre deixar el Partit Popular o deixar l'escó de senadora Es necessiten diners per fer campanyes electorals i ben bé podria ser que el seu últim objectiu fos això, guanyar, guanyar ella i fer guanyar el PP. Ara bé, cal tenir present que fa molt poques setmanes, Mariano Rajoy va fer triar a qui anomenaven l'alcaldessa d'Espanya pels seus 24 anys al capdavant de l'alcaldia de València, entre deixar el Partit Popular o deixar l'escó de senadora. Rajoy no es podia permetre que més casos de corrupció -casos aïllats- com els anomena el president espanyol, l'esquitxessin. S'hi jugava la investidura. I la va deixar caure. De manera que Rita va anar a parar al galliner del Senat, al grup mixt, sola, sense els que havien estat durant tants anys els seus companys de partit. Feia setmanes que Rita Barberà se sentia molt malament. Ho havia tingut tot i gairebé no li quedava ni una unça de poder. Des de l'alcaldia que va perdre fa un any i mig a mans d'un tripartit, a la seva militància, que va ser-li pràcticament retirada pels seus, fins a veure's en la humiliació d'haver-se d'enfrontar al Tribunal Suprem. La família no vol que ningú de cap partit vagi al seu funeral, i s'entén que això inclou el PP. Ni partits ni representants d'institucions. És ben possible que Rita Barberà hagi estat lleial al seu partit, fidel a una manera d'entendre la política i que, en consciència, cregués que feia el que era normal fer. Però el preu d'estalviar-se el judici l'ha pagat el seu cor. Ell PP la va enterrar i ara se'ls ha mort. Que en pau descansi....

El govern del PP cada dia és més simpàtic

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161123-pp-simpàtic.mp3"][/audio]   La nova estratègia de comunicació del govern espanyol es fa evident. De cara a la galeria venen que tenen un tarannà flexible i comunicador. Són simpàtics i agradables. "Encantada" va arribar a dir Soraya Saenz de Santamaría responent a la invitació del govern català de venir a Catalunya. Era nou sentir-la en aquests termes. Alhora, el govern espanyol es presenta davant la ciutadania de Catalunya com el "seu" govern, intenta tapar o descol·locar el govern català. Ho hem vist avui al Congrés de Diputats i al Senat. Al congrés hem sentit Santamaría dient que treballa per set milions i mig de catalans, intentant crear una imatge d'aïllament dels diputats sobiranistes, als qual col·loca en el suposat racó on avui hi hauria un sol home, Francesc Homs, fent que el Tribunal Suprem el pugui jutjar i eventualment inhabilitar pel 9-N del 2014. Al Senat, un altre home, Santiago Vidal, ara senador per Esquerra, inhabilitat per exercir de jutge durant tres anys per haver escrit a hores perdudes a casa un esborrany de constitució Catalana. Al retret de Vidal, Rajoy li ha dit que deixi de portar a la cambra alta qüestions personals i s'atengui a la llei, que és el seu deure com a senador i jutge. L'ha mirat d'arraconar també. Com si el sobiranisme fos cosa de casos aïllats, que és l'argument que Mariano Rajoy fa servir per desentendre's de la corrupció al seu partit. El poder utilitza la comunicació per establir nous marcs mentals que li permetin arribar més lluny i guanyar adeptes i suports. El nou marc mental del govern del PP és presentar-se com l'autèntic govern de tots els catalans, establir una imatge de camaraderia i empatia que permeti veure'ls com a sensibles davant de les inquietuds dels catalans alhora que aïllen els líders polítics catalans que s'han compromès amb el procés. Del nomenament de Millo com a delegat del govern espanyol a l'aprovació del suplicatori perquè el Suprem jutgi Homs, hi ha estratègia comunicativa. L'han estrenat i la segueixen fil per randa cada dia més....

El PSC i Homs, Barberà i el blanqueig i Albiol o el frau de la neteja

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161121-homs-barberà-albiol.mp3"][/audio]   Com es pot entendre que demà el PSC voti amb el PP i Ciutadans a favor que es pugui jutjar i eventualment inhabilitar el diputat i exconseller Francesc Homs, per part del Tribunal Suprem per la seva suposada col·laboració en l'organització del 9N, i que alhora el mateix president dels socialistes catalans, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, anés a votar aquell 9N del 2014? Com es pot entendre si l'Ajuntament de Lleida va fins i tot consensuar una moció a favor de facilitar tots els recursos municipals que fossin necessaris? Es pot creure que l'ara senadora Rita Barberà, abans l'alcaldessa de València fes una transferència de 1.000 euros al Partit Popular, digui que va ser una cosa puntual en época electoral i que el partit mai els hi va tornar en 2 bitllets de 500, com si no sabés ni com es conjuga el verb blanquejar, que pel que fa a aquesta pràctica de petites quantitats, es coneix entre els populars com a barrufejar, en castellà pitufear? Té sentit que al magistrat Santiago Vidal, ara senador per Esquerra, el Tribunal Suprem li mantingui la inhabilitació per fer de jutge de tres anys, per haver redactat a casa un esborrany d'una possible Constitució Catalana? De quina manera s'ha de valorar que l'exalcalde de Badalona, Xavier García Albiol, surti tan de pressa a defensar l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas d'un possible frau per un import de 13 milions d'euros en el servei de recollida d'escombraries de Badalona? Hi ha dies que quan fem la primera part del Catalunya Vespre, el de la informació a les 9 amb en Killian Sebriá, ens sorgeixen moltes preguntes que insinuen contradiccions i mentides. És per això que a les 10, les sotmetem de bat a bat a l'anàlisi....

Gestos i senyals. Del rei a Millo amb Puigdemont

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161118-millo-puigdemont.mp3"][/audio]   Fem recomptes: Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta espanyola, va dir que vindria a Catalunya, encantada, a parlar amb el vicepresident català Oriol Junqueras. Però avui Junqueras ens ha dit que encara no han quedat. Rajoy va pronunciar la paraula diàleg...

Puigdemont canta les quaranta al Rei

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161117-puigdemont-quaranta-rei.mp3"][/audio]   Aquest matí el rei d'Espanya, Felip VI, ha fet seva l'estratègia de Mariano Rajoy contra el procés i ha demanat alhora diàleg i respecte a les decisions dels tribunals. Espanya no es pot negar a si mateixa, deia el monarca i no pot renunciar al seu propi ésser. Era l'Acte simbòlic d'inici de legislatura. Aquesta tarda, Felip VI ha vingut a Barcelona pel lliurament dels Premis Carles Ferrer Salat a Foment del Treball. Aquí el president de la Generalitat ha anat enumerant un munt de dades que expliciten l'empenta i el lideratge econòmic de Catalunya. I si aquest matí el rei demanava a les comunitats autònomes que preservin les exigències d'igualtat de tots els ciutadans, ara Carles Puigdemont ha denunciat al rei el maltractament de l'Estat a Catalunya, a ell que n'és el cap. El president de la Generalitat ha denunciat que des de l'aprovació del nou Estatut, l'Estat ha negligit els seus deures en relació amb Catalunya, no ha resolt els problemes en infraestructures, fiscalitza les relacions internacionals de Catalunya tot i que tinguin finalitats empresarials, judicialitza qualsevol inicitiva política i no fa cas de la veu dels seus ciutadans, condició indispensable per poder tenir un diàleg. O sigui que avui Carles Puigdemont ha cantat les quaranta al rei. Clar i català, sense metàfores ni circumloquis. Amb paraules molt contundents que el rei no sent habitualment en els actes que presideix, on la diplomàcia pot acabar esdevenint un somriure de complicitat que acabaria sent traïció al propi deure. És difícil confiar que el rei faci cap pas endavant en el tauler de la política espanyola, tot i que encara ressonen aquelles paraules seves de l'any 1990 al Parlament quan deia que Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui. Però el to pausat acompanyat de la fermesa de cada paraula de Puigdemont no són gens sobrers. A Catalunya li cal parlar clar i català, amable i contundent. Al cap de l'Estat, el primer....

Fernández Díaz farà de “carter en cap”

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161116-fernández-díaz-carter.mp3"][/audio]   On podem recol·locar Jorge Fernandez Díaz, tant de servei que ens ha fet com a ministre d'Interior? I el govern del PP li buscava un lloc que fes goig, per exemple president de la Comissió d'Exteriors. Però l'oposició trobava que a un exministre que ha estat reprovat per la cambra arran de l'anomenat cas Catalunya i les seves converses gravades on buscava la manera de trobar, inflar o inventar-se alguna cosa que perjudiqués els polítics sobiranistes, doncs, que no estava bé atorgar-li un càrrec tan important. Mentrestant, el PSOE primer semblava que diria que sí, després que votaria en blanc i finalment que acabaria presentant un candidat propi, vist que des de la llunyania fins i tot Pedro Sánchez ha fet un tuit contra Fernández Díaz. Llavors el PP ha pensat que l'exministre podria presidir la Comissió Mixta Congrés-Senat de Relacions amb el Tribunal de Comptes. Però tampoc s'hi ha estat d'acord. Llavors ha sortit el ministre dient que no entén la polèmica, que els pactes existeixen per complir-los -per pressionar el PSOE- i que ell no estava en política per tenir càrrecs. La tercera és la bona. A Fernandez Díaz ja li han trobat el lloc. Presidirà la Comissió de Peticions de Congrés, que és on canalitzen els escrits de la ciutadania que demana coses al Govern. Fernández Díaz serà el responsable que es reparteixin al departament corresponent. No sembla que li hagi de fer gaire il·lusió això de fer de carter en cap, a Fernández Díaz, tot i que comporti un augment de sou de 1.500 euros mensuals, però és l'únic càrrec d'aquest rang que no necessita que el votin altres grups parlamentaris. De vegades penses que hi ha un moment per saber-se retirar....