© http://silviacoppulo.com!

Author: Sílvia Cóppulo

Sílvia Cóppulo / Articles posted by Sílvia Cóppulo (Page 47)

Rajoy: Déjà vu

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161026-rajoy-deja-vu-1.mp3"][/audio]   En síntesi, Mariano Rajoy avui ha estat fidel a si mateix i a l'immobilisme que el defineix. El discurs d'investidura d'aquesta tarda al Congrés dels Diputats ha estat previsible. Rajoy sovint diu que la seva previsibilitat és una virtut. Un cop més el candidat a ocupar la Moncloa ha ofert a Catalunya una fórmula per millorar el finançament, que en les seves paraules en diu per "acomodar millor la necessària solidaritat interterritorial" . Altres vegades Rajoy ja ho havia promès. En realitat, el que fa el govern espanyol reiteradament és incomplir els acords sobre finançament que ell mateix aprova. Tenim ben present el ministre de torn dient que la situació financera no permet complir els pactes amb Catalunya i que, per tant, s'ajornen fins a una situació financera millor. Avui, però, Rajoy ha anat més lluny. Diu que revisarà el finançament si el president de la Generalitat retira abans la proposta de referèndum. Perquè, segons ell, el primer pas per trobar solucions més justes a Catalunya és el respecte a la legalitat. O sigui que ímplicitament torna a assumir que la situació financera a què aboca a Catalunya és injusta. Tampoc ha estat gens nou que qui tornarà a ser investit president del govern espanyol hagi ofert a la Generalitat el diàleg que segons ell ja ha caracteritzat el seu mandat anterior, alhora que ha assegurat que no es mourà ni un milímetre de la seva posició. Diàleg per quedar-se allà mateix. I després d'admetre que el secessionisme de Catalunya és el gran problema d'Espanya, ha buscat un acord amb Ciutadans i el PSOE per garantir la unitat d'Espanya. On sí que ha ofert alguna possibilitat de canvi és en educació i matèria econòmica. A partir d'ara caldrà veure quantes dissensions hi ha entre els socialistes pel que fa a l'abstenció que mana el Comitè Federal per valorar el nivell de trencadissa a què arriben en les seves files. O què farà en segona votació Pedro Sánchez. En bona part com a conseqüència d'això, veurem les lluites que hi ha a Podem per ocupar totalment l'espai de l'esquerra. Això serà en els pròxims dies. Avui al Congrés de Diputats, Mariano Rajoy ha estat el que els francesos en diuen un déjà vu....

Reforma constitucional: efecte placebo?

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161025-Reforma-placebo-1.mp3"][/audio]   El Rei insta tots els partits polítics a posar Catalunya com a prioritat en la legislatura que començarà la setmana que ve, un cop s'hagi investit president Mariano Rajoy. Si ahir Francesc Homs ja va insinuar que el Rei s'hi havia referit en la seva trobada, avui els líders de tots els partits, un cop han acabat les seves reunions amb el monarca, han dit clarament que el rei vol desdramatitzar una possible reforma de la Constitució, tret del PP. Mariano Rajoy ha tirat pilotes fora quan l'hi han preguntat obertament, però no ho ha negat. El rei veuria bé crear una comissió per fer una reforma constitucional que abordés la relació entre Catalunya i Espanya. Felip VI ha fet un gest i ha aprofitat les trobades que tenia amb els líders polítics per incloure a dalt de tot de l'agenda política espanyola la qüestió de Catalunya. Sigui perquè finalment, com es deia ahir, està convençut que peti qui peti el procés continua i continuarà, i en joc hi té l'estat del qual n'és cap, Felip VI avui ha fet públic un desig que bé haurà de tenir traducció política i no únicament reacció judicial. És clar que la reforma de la Constitució podria incloure la possibilitat de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya o no. Ja hi ha veus com la de Ciutadans que asseguren que és clar que es pot reformar la carta magna, un cop s'hagi firmat un pacte per la unitat d'Espanya. Miquel Roca ja avisava fa dotze anys que fer un nou estatut de Catalunya era perillós, perquè en comptes d'anar a més, es podria anar a menys Ara fa deu anys que es va aprovar aquell nou Estatut pel qual finalment el Tribunal Constitucional va passar el ribot a demanda del PP. Un estatut que havia il·lusionat molts catalans. Semblava que havia de blindar quotes més grans d'autogovern i més aviat va ser la plasmació de la voluntat de laminar les competències de govern que té Catalunya. Ara que veig que es podria obrir el meló de la reforma constitucional, les paraules d'un dels pares tant de la Constitució com de l'estatut, Miquel Roca, em semblen visionàries. Fa dotze anys ja avisava que fer un nou estatut de Catalunya era perillós, perquè en comptes d'anar a més, es podria anar a menys. I ara, parlar d'una possible reforma constitucional pot buscar simplement provocar a Catalunya un efecte placebo? Com diuen...

Homs diu al Rei que, “peti qui peti”, el full de ruta va endavant

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161024-Homs-full-de-ruta-1.mp3"][/audio]   Avui a Madrid han après l’expressió “peti qui peti”. El portaveu del Pdecat, Francesc Homs, ha aprofitat la ronda de consultes abans de la investidura de Mariano Rajoy per expressar al Rei Felip la voluntat del govern català i del Parlament de tirar endavant el full de ruta i el referèndum “peti qui peti”. L’ha repetida diverses vegades i l'ha traduit com “hasta al final, pase lo que pase o asumiendo todas las consecuencias”, perquè el cap de l’Estat tingui clara quina és la voluntat inequívoca del Parlament de Catalunya, que prové de les urnes. Homs ha presentat una acció política de Catalunya endreçada, superada la moció de confiança i el debat de política general, amb uns pressupostos encarats. Per contra, Homs ha definit l’acció del govern espanyol com a agressió. I ha vaticinat que l'única cola que enganxa el PP amb el PSOE o amb Ciutadans és la voluntat d'anar contra el full de ruta de Catalunya. A cada nova agressió hi haurà una resposta serena però contundent, ha deixat clar al Rei. Un cop més ha defensat el referendum i, fins i tot quan li han demanat per una possible reforma constitucional, ha contestat que, per la seva banda, no n'ha parlat, la qual cosa podria voler dir que el Rei sí que ha esmentat la possibilitat de fer una reforma a la Constitució per encarar una solució a Catalunya. A propòsit d'una investidura, Homs ha anat a dir-li al Rei que el procés per la independència de Catalunya no s'atura. És un gest, però no gratuït....

Comín fa una oferta de compra per 50 milions a l’Hospital General de Catalunya

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161021-comín-Hopital-General-de-Catalunya.mp3"][/audio]   Aquest matí el conseller de salut, Antoni Comín, ha anunciat a Catalunya Ràdio que ha fet una oferta a l'Hospital General de Catalunya, propietat del Grup Quirón Salud, per comprar-lo per uns 55 milions d'euros i que esperava la resposta de l'Hospital. La resposta ha arribat al cap de poc. L'hospital ha fet una nota informativa dient que no hi ha cap tipus de comunicació formal ni oferta en ferm per part del Departament de Salut i, per tant, no es pot estudiar una cosa que no existeix. Hores després, el conseller ha insistit que sí que sí. El General de Catalunya és al terme de Sant Cugat. Comprant-lo, diu Comín, no caldria construir dos hospitals nous a Cerdanyola i Rubí que estan promesos de fa molt temps. ¿Per què vol comprar l'Hospital General de Catalunya el conseller Comín? Entenem que perquè d'aquesta manera seria públic públic. Ara és privat i concertat. És a dir, la població pot anar-hi amb la seva targeta sanitària i la sanitat pública paga un preu acordat pels serveis rebuts. Sigui una intervenció, una prova diagnòstica o una sessió de químio. Segur que hi ha números fets, però d'entrada és difícil de veure que amb la compra de l'edifi tot sortirà més barat. Comín ha assegurat que també es quedaria els treballadors. Tot i la necessària transparència que demanem als nostres polítics, se'ns generen molts interrogants. Per què és fa pública una acció d'aquest tipus quan no s'ha entrat ni en negociacions, com el mateix conseller ha reconegut aquest matí? Per altra banda, fins avui hem sabut que la Generalitat no té diners. I que el nivell alt que té el nostre sistema de salut s'ha mantingut amb esforços de gestió, però també amb la rebaixa del sou del personal sanitari. ¿No seria millor mirar de destinar els diners per exemple a millorar les llistes d'espera que a comprar un hospital, o hi ha diners per tot? Hem vist avui també que el vicepresident i conseller d'economia, Oriol Junqueras, ha dit que no hi haurà cap partida extraordinària per comprar el general de Catalunya. Així, doncs, entenem que els diners han de sortir de la despesa ordinària, però, ¿que potser s'haurà de demanar diners als bancs? Què potser no són privats, els bancs? Què n'hi ha algun que pensa deixar diners sense interessos? Per altra banda, com és que l'alcaldessa de Rubí s'exclama tant? No hauria estat millor...

El TC, com Al Capone

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161020-TC-Al-Capone.mp3"][/audio]   Gairebé cada dia comencem l'anàlisi del Catalunya vespre explicant l'última llei catalana que ha anul·lat el Tribunal Constitucional. Tal com es preveia, ara ha tombat el veto a les corrides de toros, perquè segons la seva opinió, la prohibició dels toros envaeix la competència de l'Estat en matèria de cultura. La norma catalana aprovada al Parlament de Catalunya ara fa sis anys arran d'una iniciativa legislativa popular, que va aplegar 180.000 firmes, havia estat recorreguda pel Partit Popular. Però les corrides no tornaran a Catalunya. La llei espanyola reserva a la Generalitat la regulació dels toros; de manera que les traves que hi posarà el govern català faran impossible que les corrides tornin. L'Ajuntament de Barcelona tampoc ho permetrà. Avui, la premsa internacional se n'ha fet ressò. La BBC, el Guardian o el Financial Times al Regne Unit, la Repubblica a Itàlia, Le Figaro a França, El New York Times i l'ABC als Estats Units, etc. Assenyalen que el fet que TC hagi tomat la prohibició dels toros a Catalunya forma part de l'ofensiva del govern espanyol contra el govern català. Però és evident que si el món va aplaudir que a Catalunya aquest espectacle que inclou el maltractament d'un animal s'hagués erradicat, ara no es posarà pas a favor que Madrid digui que ha de tornar perquè és cultura. Ves que tombar la prohibició dels toros no acabi sent davant del món el paradigma de la incapacitat del PP i del govern espanyol per abordar les diferències amb diàleg i seny. Segur que a l'altra banda del món costa de posicionar-se davant la voluntat dels catalans de voler votar en referèndum sobre la independència de Catalunya i la prohibició de fer-ho del govern espanyol. Però en canvi, els resulta ben clar que l'Alt Tribunal ha imposat un espectacle que les ments civilitzades consideren denigrant. Arran dels toros, al govern espanyol li pot passar com a Al Capone: no va anar a la presó per mafiós, quan tothom sabia que ho era, sinó per no complir els seus deures fiscals....

Fernández Díaz, calendari del passat

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161018-Fernández-Díaz-calendari-passat-1.mp3"][/audio]   El Congrés de Diputats ha aprovat amb el vot de tots els grups polítics a excepció del Partit Popular reprovar el ministre Jorge Fernández Díaz per perseguir els seus adversaris polítics i, en concret, els polítics independentistes de Catalunya fent servir el seu càrrec i els mitjans de les forces de seguretat. Els perseguia conjuntament amb el cap de l'oficina antifrau de Catalunya buscant o fabricant fets que els desacreditessin davant l'electorat. El modus operandi era senzillet. Després de la creació de l'escàndol, que havia de ser versemblant, utilitzarien la premsa que els fa la gara gara i la Fiscalia s'encarregaria d'afinar els fets perquè semblessin delictes. Tots hem sentit les gravacions de les converses, aquelles on admetien per exemple que ens havien destrossat el sistema sanitari. Fernández Díaz s'ha tornat a presentar com a víctima. El van gravar il·legalment. Això és veritat. I això és l'únic que compta per ell. I no solament no valora negativament el contingut de les seves converses, que tots hem sentit, sinó que en múltiples ocasions s'ha defensat dient que fa la seva feina al servei del govern espanyol i de la unitat d'Espanya. I que això és el que val. Al capdavall ahir mateix la Fiscalia va dir que no hi veia cap delicte, en el seu fer. Sovint et preguntes si la seva manera de fer és excepcional o és simplement és la punta de l'iceberg d'un tipus d'actuació comuna als poders de l'estat. Fidel a si mateix, i tan convençut està del seu mètode de treball, que avui mateix s'ha tornat a oferir a Rajoy per continuar de ministre, si l'ara president encara en funcions torna a considerar-lo útil en el que ell en diu aquesta hora d'Espanya. Et mires el calendari i et sembla que aquesta, d'hora, és del passat i fa molt anys que crèiem que havíem superat....

Les pallassades o el sacrifici de Xavier García Albiol

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161017-sacrifici-Garcia-Albiol-1.mp3"][/audio]   Que no comptin amb nosaltres per fer pallassades, va dir Xavier García Albiol. Era l'endemà del dotze d'octubre. L'ajuntament badaloní havia obert les portes el dia de la Hispanitat, i el Partit dels Socialistes es plantejava presentar una moció de censura per fer fora de l'alcaldia el tripartit format per Guanyem Badalona en Comú, Esquerra i Iniciativa. Dijous, Albiol deia que la moció de censura era una pallassada i que no es plantejaven de cap manera donar suport als socialistes. Dijous. Avui és dilluns. Aquest matí l'exalcalde badaloní ha comparegut amb to greu davant la premsa per anunciar el que ell ha definit com el seu sacrifici. Renunciar a arribar a l'alcaldia i amb el suport dels seus deu regidors oferir-la als socialistes, que només n'hi tenen 4 promovent la moció de censura. De dijous a dilluns, la pallassada ha esdevingut el sacrifici. Sap molt bé el líder dels socialistes catalans que el seu partit està en hores baixes, que cada moviment serà analitzat amb lupa, i que si alguna oportunitat té de no continar perdent més i més suports a Catalunya passa per no confondre's amb el Partit Popular ¿Què hi ha de fons? Intentar que els socialistes piquin i Miquel Iceta s'afebleixi davant el seu anunciat no a la investidura de Mariano Rajoy. Si els socialistes obtinguessin Badalona amb el suport del PP, seria més difícil per al PSC no oferir els seus vots a Rajoy per presidir el govern espanyol. Albiol no haurà de sacrificar-se perquè Iceta no li ha comprat l'oferta de tardor. Sap molt bé el líder dels socialistes catalans que el seu partit està en hores baixes, que cada moviment serà analitzat amb lupa, i que si alguna oportunitat té de no continar perdent més i més suports a Catalunya passa per no confondre's amb el Partit Popular. Ben al contrari, passa per mirar de ser útil buscant alguna alternativa a l'anomenat xoc de trens entre l'independentisme català i l'immobilisme del govern espanyol. Paris vaut bien une messe, París bé val una missa, frase que s'atribueix a Enric IV, que era protestant i es va convertir al catolicisme per poder ser rei de França. La presidència d'Espanya bé valia la pallassada/sacrifici de regalar l'alcaldia de Badalona als socialistes badalonins, ha dit Albiol. Però s'ha trobat amb un Iceta que no combrega amb rodes de molí....

La revolució i el nom dels corruptes

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161014-nom-corruptes.mp3"][/audio]   Ahir i avui Correa explica fil per randa com pràcticament vivia a la seu del PP tancant acords amb ministeris i ajuntaments, com robava milions de l'erari públic, com cobrava les comissions del 2 o del 3%, com se les repartia amb Bárcenas o les duia directament al Partit Popular, en sobres on posaven els diners en metàlic, els cotxes que regalava i el nom de les grans empreses constructores amb les quals treballava. Ho feia en l'època d'Aznar a la Moncloa i va continuar-ho fent després al País Valencià amb Francisco Camps de president. Assegura Correa que era normal, que aquesta manera d'actuar forma part del sistema. Que no hi ha un correa, sinó molts correas. Quan va ser a la presó, aquest home que li agradava fer-se dir Don Vito, va preguntar què feia ell entre delinqüents si no n'era. Mai ha tingut consciència d'haver obrat malament i ara argumenta a la fiscal del tribunal, que l'han enxampat simplement perquè no va ser prou previsor i no feia factures. ¿Factures? Si digués el nom de totes les persones amb les quals em relacionava, diu el cervell de la trama Gürtel, seria una revolució. Doncs revolucionem-nos davant de la brutícia moral d'unes estructures polítiques malaltes que es personifiquen en Correa. Necessitem tenir esperança i confiança en el futur per poder construir una societat més justa, més igualitària i més lliure. O la revolució que comporta dir tots els noms que hi estan implicats -com diu el cap de la trama Gürtel- o podrir-nos de corrupció....

L’actualitat de la mort accidental d’un anarquista (Dario Fo) [sobre els jutges]

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161013-actualitat-Darío-Fo.mp3"][/audio]   «L'ofici de jutge és el millor. Primer, gairebé mai no es jubilen. És més, quan un home normal, qualsevol treballador, als 55 anys o als 60 ja està perquè el retirin perquè comença a ser maldestre, lent de reflexos...