© http://silviacoppulo.com!

Author: Sílvia Cóppulo

Sílvia Cóppulo / Articles posted by Sílvia Cóppulo (Page 8)

Clara Lapiedra: “A través de la meva feina, soc qui vull ser”

Emprenedora incansable, se sent afortunada havent creat Aula Magna, l'escola de negocis 100% especialitzada en dones. Es proposa reduir l'escletxa salarial entre gèneres, lluita per la igualtat i creu fermament que en les dones hi ha la solució. Addicta a la feina i a la família, assegura que la felicitat és anar a dormir amb la consciència tranquil·la. La seva àvia li va ensenyar a fer la "tutu": una reunió al final del dia on cadascú de la família explica què ha viscut. L'arma més important per canviar el món és l'educació. Podcast publicat el dia 22/12/2021 a El Divan amb Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio...

La felicidad, la mujer y la fatiga digital

Que el teletrabajo no es una panacea lo hemos ido descubriendo a lo largo de estos años de pandemia, especialmente para las mujeres, que ven cómo la sobreconexión digital perjudica a su salud. Casi tres de cada cuatro mujeres (71,4%) manifiestan sentirse estresadas frente a un 58,1% de hombres. La fatiga digital también agota más a las féminas (60,7%) que a los varones (46,3%), aunque todos y todas saben de sobras que la sobreconectividad digital no tiene nada de bueno. Son datos que arroja el último estudio que hemos realizado con Erola Palau en la UPF-BSM, a partir de una muestra paritaria de 608 personas de 95 empresas de Catalunya: “La sobreconexión digital en la empresa afecta especialmente a la salud de las mujeres”. En el ámbito emocional, mujeres y hombres mantienen posicionamientos antagónicos. Las teletrabajadoras afirman mayoritariamente que tantas horas de pantallas las hace sentirse solas. Los hombres se inclinan por lo contrario. Además, desde todos los puestos de las empresas, es sabido que una mayor disponibilidad de conexión no genera mayor productividad, sino que teletrabajar todos los días acaba por mermar el sentimiento de equipo, la creatividad y la adhesión a la empresa. Por ello, grandes corporaciones como Google intentan repetidamente volver a la presencialidad en edificios y estancias luminosas, de manera que ir a la oficina se transforme en una experiencia agradable que proporcione bienestar. Aprender a gestionar los tiempos Ante la nueva ola que genera la variante ómicron, sugerimos a las empresas dar un paso más en la simple recomendación de quedarse en casa para teletrabajar. Gestionar los tiempos es esencial: un tiempo para el trabajo, un tiempo para la vida personal y un tiempo para el descanso. Evaluación por objetivos. Conciliación y corresponsabilidad familiar para todos y todas. Comunicación más fluida y empática desde la dirección. Formación respecto al riesgo de conductas adictivas a la red y hasta configurar respuestas automáticas para que mails y whatsapps digan que, a algunas horas, para ser felices, necesitamos descansar. Article publicat a El Periódico el dia 16/12/2021...

Dr. Boi Ruiz: “Viure és una gran oportunitat”

Va ser sindicalista de la UGT, fill de la Julia García i de l'Antonio Pérez (nom fals), membre d'Izquierda Republicana, condemnat a mort pel franquisme. Ve d'una família de camperols i de membres d'una petita indústria. A casa, tenien una llibreria. Ser metge és ser un servidor, diu. Exconseller de Salut, està orgullós d'haver sostingut el sistema i la universalitat en una època de greu crisi econòmica. És director del Màster de Gestió Sanitària de la UIC i hi dirigeix l'Institut Universitari de Pacients. Li agrada el silenci i els programes de ràdio de nit. Podcast publicat el dia 15/12/2021 a El Divan amb Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio...

Alfonso Méndiz: “Cada dia aprenc dels alumnes”

Quaranta anys fora de Catalunya, fins que un dia va escoltar Lluís Llach i la seva identitat catalana va eixir. Que el Barça també passés a ser el seu primer equip li va resultar un senyal clar. El rector de la Universitat Internacional de Catalunya és alhora catedràtic de comunicació. Confessa que la docència és la seva passió i que cada dia aprèn dels alumnes. Li agrada el silenci de les biblioteques, escriu i publica. És un dels autors més referenciats en el seu àmbit. Catalunya? Una terra feta de persones que pensen de manera diferent i han aconseguit conviure. Podcast publicat el dia 8/12/2021 a El Divan amb Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio...

Sang a la porteria

Sang a la porteria

Hi havia taques de sang al terra de la porteria de la finca de la plaça de Tetuan de Barcelona on van morir una parella immigrant i els seus dos fills petits, de 3 anys i 4 mesos. La família ocupava els baixos amb tres persones. Els veïns no s’expliquen l’origen de les taques: la mort per inhalació de fum no provoca ferides que sagnin. Als baixos hi malvivien fins a 10 persones. Altres ocupants del local van sortir a un celobert i es van salvar. L’incendi va poder ser un accident. O no. Dilluns a la nit, la policia havia acudit al lloc, avisada una vegada més pels veïns d’una forta discussió. Els mossos i els ocupants es coneixien bé. ¿De què serveix que l’alcaldessa afirmi que els propietaris de l’antiga sucursal bancària s’havien desentès del local, quan en realitat estan immersos en un enredat procés judicial? Els serveis socials de l’ajuntament hi havien acudit fins a sis vegades l’últim mes per prestar ajuda a la família. Els mossos tenien fitxada la finca pel perill que generaven unes instal·lacions de subministraments malmeses. Fa poc, els van tallar l’aigua i la dona acudia a la font pública del carrer amb garrafes. El Shaky, pakistanès, recollia ferralla per vendre-la. Aconseguia uns 50 euros diaris. No podia optar a un contracte regular. Ell i la seva dona, la Violeta, d’origen romanès, havien pagat 700 euros a una màfia per ocupar la finca per un any. Anteriorment, havien desemborsat mil euros per entrar en una altra finca a Badalona. Als mafiosos els interessa «vendre les claus» a famílies. Posa-hi un nen dins i serà més difícil que se’n vagin o que els facin fora. Les bandes mafioses discuteixen entre si: aquest negoci és meu, la meva part i no la teva del local. ¿Ho sap la policia? Sí. ¿Ho saben a l’ajuntament –que per cert disposa de pisos socials buits–? Sí. ¿Ho saben a la Generalitat? També. Aquesta ocupació no va d’ocupes, ni de locals suposadament abandonats; va de màfies que extorsionen la pobresa. Facin-hi alguna cosa. Article publicat a El Periódico el dia 2/12/2021...

Elisenda Roca

Elisenda Roca: “La meva pàtria és el meu fill”

"El riure del meu fill m'alimenta. Necessito la veu per saber qui soc. Prefereixo la ràdio a la tele. L'èxit? Soc feliç en un món tan capgirat. El meu pare va deixar-nos fa poc, sobtadament. Un dia el vaig veure aparèixer i em va dir: tot va bé. La meva resposta va ser: torna quan vulguis. I sí, alguna vegada he sentit por...

‘Horaris, ritmes biològics, connectivitat digital i salut‘ als Premis de la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària

Els Premis de la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària reconeixen a les empreses i organitzacions de la ciutat que han realitzat mesures par a afavorir a una nova cultura organitzativa per posa els horaris, l’eficiència i la gestió del temps com a eix vertebrador de la seva estratègia. El 24 de novembre, a l’Auditori del Centre Cultural La Mercè he participat d'una conversa sobre ‘Horaris, ritmes biològics, connectivitat digital i salut‘ juntament amb la Gemma Castaño Vinyals, investigadora de l’ISGlobal, experta en ritme circadari i els seus efectes sobre la salut. Com afecta una mala gestió dels horaris i la falta de desconnexió digital en el rendiment laboral, la creativitat i el sentiment de pertinença a un equip de treball. #premisXGRH 📷 @ICONNA1 pic.twitter.com/mqs0J6G8F6 — Promoció Girona (@Promocio_gi) November 23, 2021  ...

SÍLVIA CÓPPULO AL PLANTA BAIXA DE TV3: ‘S’ha de prohibir que ens enviïn missatges de feina fora de l’horari laboral?’

S'ha de prohibir que els caps enviïn missatges als seus treballadors fora de l'horari laboral? Portugal fa uns dies ha aprovat una llei que ho prohibeix, garantint d'aquesta manera una separació entre la vida personal i la feina, blindant així el dret a la desconnexió del treballador. Ho he explicat al programa Planta Baixa de TV3 en motiu de la presentació dels resultats de l’estudi ‘La desconnexió digital, un dret laboral imprescindible per a la salut’ que he fet amb l’Erola Palau des de l’Observatori de Lideratge en l’Empresa, a la UPF-BSM. En aquest enllaç es pot consultar la intervenció completa....

Jordi Cruz: “He dit prou a la por”

"Em vaig posar com a repte superar la timidesa i cada dia m'estimo una mica més. Des dels set anys sé que volia ser cuiner. M'agradaria que un plat meu perdurés tres-cents anys. Al meu pare se'l va emportar l'Alzheimer. El dia que va marxar, quan el vaig mirar als ulls i ja no hi era, vaig poder dir-li t'estimo. Jo era una pedra", confessa el xef de les estrelles Michelin, obrint-nos el cor. Podcast publicat el dia 24/11/2021 a El Divan amb Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio...

Félix, amb pas ferm

«¿Per a què dormiré si el dia pot durar més?», es preguntava Félix Soria, operador logístic en una cadena de producció automobilística. Eren els temps en què passejava per Barcelona amb una síndria sota el braç, simbolitzant la terra. Avui 300 persones l’escolten amb respecte i en silenci. Celebrem la tercera edició de la Jornada ‘Salut mental i jo’, organitzada pel Grup Som Via al Col·legi de Metges de Barcelona.  Amb la més gran naturalitat i bon humor, m’explicarà que està diagnosticat d’un trastorn bipolar. «Ara estic eutímic. ¿No se’m nota?» Ell riu i tots riem; el que sap, que bé que es coneix. Quan es troba en el que denomina el procés de passar de dolç a una sensació vital llaminera, que de tan plaent voldria que no s’acabés mai, escriu un correu al seu psiquiatre i acorden modificar la medicació. «Clar que m’avinc amb ell, pel que m’hi va», deixa anar, divertit. I tornem a somriure. ¿Què sabem de la malaltia mental? Poc. I ens fa por. Des de fa vuit anys el Félix i altres persones amb diagnòstic mental, de totes les edats i condicions, fan xerrades a adolescents en centres educatius, explicant-los en primera persona qui són, les seves capacitats i les seves il·lusions en el programa ‘Ments despertes’. «Se li ha de donar la naturalitat més gran a una malaltia crònica i recurrent que m’acompanyarà tota la vida», em dirà desdramatitzant. I sintetitza: «En ple brot maníac, estàs fora». Escoltant-lo, el puc comprendre. Aquest és l’aprenentatge. El sento com una persona completa. La malaltia no el defineix. El seu coratge, sí. Avui el Félix està estudiant un mòdul d’Integració Social. Vol disposar de més coneixements per vincular-se al màxim a la salut mental i ajudar altres persones amb diagnòstic. «He guanyat molts punts; m’he empoderat. Jo era un nàufrag que arriba a la vora del mar». I es pregunta que i ara què. «Ho he passat molt malament en els set anys que vaig viure sense saber què em passava. Ara disposo del meu equip de salut mental. Són com un caminador, però el qui camina amb pas ferm soc jo». Gràcies, Félix. Article publicat a El Periódico el dia 18/11/2021...