© http://silviacoppulo.com!

Calaix de Sastre

Sílvia Cóppulo / Calaix de Sastre

Presentació del llibre “Derechos de crisis y Estado autonómico. Del estado de alarma a la cogobernanza en la gestión de la COVID-19” de Joan Riado

El pròxim 8 de juliol, a les 18:15h, a l'Auditori del Palau Macaya (Pg. Sant Joan, 108. Barcelona), Joan Ridao presenta el seu nou llibre "Derechos de crisis y Estado autonómico. Del estado de alarma a la cogobernanza en la gestión de la COVID-19", publicat per l'editorial Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales. En la presentació participaran el Sr. Jaume Lanaspa, president de l'Oficina del Club de Roma a Barcelona; l'H. Sr. Josep Maria Argimon, conseller de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya; i el Sr. Joan Riado, autor del llibre. Servidora, Sílvia Cóppulo, moderarà el col·loqui. Hi esteu convidats.     La sinopsi diu així: "La pandemia de COVID-19 ha sido una prueba de resistencia no solo sanitaria y social sino también para el Derecho. El trabajo que nos presenta Joan Ridao realiza un notable esfuerzo de análisis de ese Derecho de crisis y de su impacto en el Estado autonómico. Es un libro oportuno, sistemático y apegado a la actualidad cambiante. La gestión jurídica de las medidas necesarias para evitar la expansión del virus ha generado vivos debates más allá de los foros estrictamente académicos, sobre los pilares centrales de nuestro sistema jurídico: los derechos fundamentales, la distribución competencial o la separación de poderes. Estado de alarma o legislación sanitaria; estado de alarma en versión centralizadora o estado de alarma con cogobernanza; coordinación de medidas o diversidad en la gestión; ratificación judicial de medidas generales de naturaleza reglamentaria o de actos administrativos de aplicación de normas que afectan a derechos fundamentales; desdibujamiento del control parlamentario; vinculación autonómica a las actuaciones coordinadas; toque de queda y vacunación obligatoria autonómica sí o no; suspensión de elecciones o del derecho de sufragio sin previsión normativa; derecho a la salud o derechos fundamentales… La sucesión de polémicas jurídicas que ha acompañado a la gestión sanitaria de la pandemia ha sido incesante y las discrepancias doctrinales, políticas y jurisprudenciales han dibujado un panorama que parecería sugerir un déficit de desarrollo normativo o, cuando menos, de seguridad jurídica para afrontar un problema complejo. […] El volumen estudia con detalle cómo se abordó jurídicamente la crisis sanitaria y el uso cambiante de instrumentos jurídicos para hacerle frente por parte del gobierno central y las comunidades autónomas. Ese repaso normativo y jurisprudencial permite apreciar la evolución que, en tan corto espacio de tiempo, experimenta la articulación jurídica de las medidas anti-covid lo que, en definitiva, también sirve para desdramatizar los debates...

Per vèncer l’esclerosi múltiple, cal investigació

L'Esclerosi Múltiple és una malaltia degenerativa i crònica del sistema nerviós, d'origen inflamatori (autoimmune), que afecta el cervell i la medul·la espinal. Pot presentar múltiples símptomes, per això se la coneix com "la malaltia de les mil cares". Fins ara no es coneix la seva causa ni la seva cura. També és la segona causa de discapacitat sobrevinguda entre els joves, cada vegada es diagnostiquen a més adolescents abans de complir la majoria d'edat, i en el 75% dels casos afecta dones. 2,5 milions de persones al món tenen EM; 700.000 a Europa i més de 55.000 a Espanya. Els casos diagnosticats s'han duplicat en les dues últimes dècades, tant és així que a Espanya cada 5 hores es diagnostica un nou cas d'EM (1.800 nous casos d'EM a l'any) i 120 persones de cada 100.000 habitants pateixen aquesta malaltia. A Espanya el cost estimat anual de l'esclerosi múltiple és de mitjana de 46.000 euros per pacient. Segons un estudi de la Plataforma Europea d'EM (EMSP), els costos de l'EM ronden els 20.600 euros anuals en l'etapa més inicial o lleu, ascendint fins a 48.500 en una fase intermèdia, i aconseguint els 68.700 anuals en fase avançada o severa. Així mateix, el cost mitjà que suposa una recaiguda és de 2.050 euros. L'esclerosi múltiple genera un dur impacte en l'economia de les famílies espanyoles, que anualment destinen 7.442 euros a la cura del pacient en fase moderada i 18.647 euros en fase severa. Els familiars s'encarreguen de cuidar els pacients d'EM en el 44% dels casos a causa sobretot de la manca de serveis socials i institucions competents. L'absència de tractaments efectius que contribueixin a frenar la malaltia comporta que tant els serveis públics com les famílies trobin grans dificultats per fer front a les necessitats les persones afectades. Amb l'1% del que costa actualment l'EM a Espanya, es podria invertir cada any més de 25 milions d'euros en investigació. Actualment la inversió pública destinada a la investigació en esclerosi múltiple a Espanya és bastant menor a la inversió d'altres països europeus: els 450.000 euros públics que inverteix Espanya a l'any són tot just el 10% dels que destina Alemanya. Mitjançant aquest manifest els afectats, familiars i organitzacions de pacients sol·licitem als organismes competents suport urgent per impulsar projectes de recerca, en particular recerca traslacional, que puguin posar fi a l'esclerosi múltiple. Demanen que: la inversió en investigació per a l'esclerosi múltiple es multipliqui per 10 en els pressupostos de foment de la...

Construint lideratges feministes en entorns masculinitzats

Dones que desenvolupen un rol de lideratge en entorns laborals masculinitzats ens parlaran de la seva experiència i dels principals obstacles que s’han trobat al llarg de la seva carrera professional. D'això n'hem parlat en un debat online organitzat pel LAB Bonnemaisson amb Cristina Manresa Llop, Comissària del Cos de Mossos d’Esquadra, Candela Calle, Directora General de l’Institut Català d’Oncologia i Nathalie Detry, empresària Next2People consultores. També ha participat Núria Marín, acaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona. Servidora n'ha estat la moderadora. ...

Modelo afectivo efectivo. La atención a los pacientes en el contexto de la Covid-19

El modelo de Atención Afectiva-Efectiva es la forma de cuidar y curar al paciente como persona, con base en la evidencia científica, incorporando la dimensión de la dignidad y la humanidad mediante una atención basada en la confianza y en la empatía, para contribuir así a su bienestar y a los mejores resultados para su salud. La crisis epidemiológica ha supuesto un aumento cuantitativo y un cambio cualitativo de la demanda de atención sanitaria y de la protección de la salud. Ante esta situación, el pasado 2 de junio, moderé la jornada 'Modelo afectivo efectivo. La atención a los pacientes en el contexto de la Covid-19' organizada por el Instituto Universitario de Pacientes de la UIC. Aquí podéis consultar el programa....

Kamala Harris

L’efecte Kamala

La vicepresidenta americana va néixer a Oakland i la van educar per parlar poc d'ella mateixa; semblaria propi d'una persona (especialment en una dona) enduta per la vanitat i el narcisisme. _ Kamala Harris il·lusiona. Al seu Twitter es presenta, a més de com a vicepresidenta electa dels Estats Units, com a senadora, esposa, momala, tieta i lluitadora per les persones. Molala, un mix entre mom (mama) i Kamala; una forma enginyosa i dolça de definir qui és per als fills del seu marit, ella, que va mantenir-se soltera fins als 50 anys. Ara en té 56. Amb un she/her com a últimes paraules de la seva presentació, evidencia la voluntat de fer constar que les dones hi són i s'hi compti. En les primeres aparicions públiques després de la victòria, lidera, aglutina i, amb un somriure ferm, comença a cosir una societat partida en dos. Soc la primera, però no voldré ser l'última, diu, obrint pas a altres dones que, com ella, trenquen sostres de vidre. És la primera vicepresidenta i alhora la primera persona no blanca en ocupar el càrrec. Generosa, recorda totes aquelles que l'han precedit en la lluita contra el racisme i la desigualtat. De seguida va escriure un tuit dedicat a la memòria de la mare, Shyyamla Golapan Harris, i a totes les generacions de dones negres que han cregut profundament en una Amèrica, on un moment com aquest seria possible. El pare, Donald Harris, professor a Standford, va néixer a Jamaica. La mare, al sud de l'Índia. Quan els seus pares es van divorciar -Kamala tenia set anys i la seva germana, cinc- van passar a ser conegudes com les filles de la Shyyamla, una investigadora de càncer de pit. La vicepresidenta americana va néixer a Oakland (Califòrnia) i la van educar per parlar poc d'ella mateixa; semblaria propi d'una persona (especialment en una dona) enduta per la vanitat i el narcisisme. És clar que, també de la mare ha après que, si no vols que ningú et defineixi, fes-ho tu mateixa. Primera fiscal general del seu Estat, es va educar a Berkeley, una universitat avantguardista, que lluitava pels drets civils de les minories. Kamala Harris sap reivindicar i actua. Quan cal, amb fermesa incorporant-hi suavitat. La vam veure abaixar el to, parlar a poc a poc, afegint-hi decisió mentre eixamplava els llavis, quan en un debat electoral va recordar a l'exvicepresident Mike Pence -que no parava d'interrompre la-:...