© http://silviacoppulo.com!

Mitjans

Sílvia Cóppulo / Mitjans (Page 21)

Jordi Turull: «Sánchez ha d’escollir entre les properes eleccions o les properes generacions»

Més prim, amb aspecte jovial, ferm en les conviccions i optimista d’actitud, l’exconseller Jordi Turull parla darrere dels vidres a la presó de Lledoners: “Quan surti, recorreré a peu Catalunya, com Josep Maria Espinàs, per donar les gràcies a tota aquesta bona gent que ens ajuda. Tenim un país fantàstic”. ¿Per a què ha servit la vaga de fam?   Per no normalitzar una injustícia més del Constitucional, que no havia pres cap decisió respecte als nostres recursos durant un any. És la teoria dels badalls. Te’ls vas empassant, i un tapa el següent, com les injustícies. ¿Com es prepara per al judici?   Des de dos punts de vista. El tècnic, per desmuntar el relat parcial, sectari i ple d’errors de la causa, basat en el de la Guàrdia Civil, que ens va pegar. I el polític: jo vull una sortida política, pacífica i democràtica per a Catalunya. Davant del Suprem, no demanaré perdó i reivindicaré el que vam fer l’1-O i el 27-O. ¿Com valora que el TS jutgi 12 encausats i el TSJC, els 6 restants, acusats de desobediència?  És una contradicció més, i una injustícia molt gran cap a Carme Forcadell. ¿Per què se la tracta de manera diferent de la resta de la mesa del Parlament? Això no és impartir justícia, això va d’escarment. ¿Confia en un judici just?  No, perquè no hi ha igualtat entre les parts. Nosaltres venim d’una llarga presó provisional, arribarem emmanillats, ens traslladaran al calabós cada dia durant mesos i no tindrem prou temps per preparar les defenses. En canvi, l’acusació arribarà tot just sortida de la dutxa i havent esmorzat un croissant amb suc de taronja. ¿Creu que podrà defensar innocència? Jo surto a guanyar, encara que la sentència pugui estar mig pensada. Crec que, si s’imparteix justícia, ens declararan innocents. Ara bé, si el judici va d’escarment, no. ¿El Govern pot incidir en el judici?  Sí, a través de l’advocat de l’Estat, no oposant-se a la nostra llibertat provisional, de manera que arribem al judici amb garanties. ¿Vist en perspectiva, va ser un error el 27-O? No, ho tornaria a fer. No em penedeixo ni del 6 i el 7 de setembre, ni de l’1-O, ni del 27-O. Ningú hauria de tenir por de votar. ¿Renuncia ara a la unilateralitat?  No. No hem de renunciar a res que sigui pacífic i democràtic. El dret internacional ens empara. ¿Com valora el pacte del PP i Cs amb l’extrema dreta per entrar a les institucions a Andalusia?  Finalment,...

Noies, a escena!

Elles dubten; ells hi van. Elles es pregunten si són les més indicades, si són profundament coneixedores d’aquest àmbit, si tenen prou experiència i, sobretot, si mereixen ocupar la butaca que els ofereixen en els debats de televisió. Pensen. Li donen voltes. I estan a punt de declinar l’oferta. Ells, al contrari, es llancen a l’oportunitat. Visibilitat, prestigi. És clar que el tema no és exactament la seva especialitat, però se senten i se saben capaços de relacionar els seus altres coneixements i aparèixer amb seguretat davant dels focus. ¿Per què haurien de rebutjar l’oferta? ¡Quina tonteria! ¿Que no hi ha temps per preparar-s’ho? Doncs no n’hi ha, diuen ells. Doncs no hi puc anar, diuen elles. A més, hi ha la logística familiar. Tema menor per a ells. Per a elles, de rellevància essencial. I encara hi ha més coses: es tracta d’un espai públic, que també ha sigut ocupat tradicionalment pels homes. Mai ningú s’ha qüestionat si ells eren els millors per ser allà. Semblava una cosa consubstancial al gènere masculí. ¿Com, si no, no ens preguntem per què els homes ocupen majoritàriament els llocs de responsabilitat sense ser els millors? Em temo que és pura aplicació d’una quota inconscient a favor d’ells, perquè no perdin gens ni mica de poder o d’identitat. Homes quota. He viscut moltes vegades aquesta situació com a directora de programes a la ràdio i a la televisió. De manera diàfana quan vaig dirigir 'Amb ulls de dona', 71 edicions de debat paritari, un a un, a TVE. Però, amb tot, és de justícia referir-me a un altre element que intervé en el problema. I és que la valoració que es fa de les dones que apareixen en els mitjans de comunicació és molt més dura. Mentalment, a les dones només els permetem ser a dalt i ocupar espais pensats per als homes quan arriben allà, impulsant-se soles, perquè són les millors, garantia pura. Ja n’hi ha prou, ¿no? Fem la prova del cotó. Comparem els resultats en tots els àmbits d’ells i d’elles. Es tracta d’entrar, quedar-se i avançar. ¡Noies, a escena! Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 17 de desembre de 2018 ...

De Susana a Pedro

Susana Díaz va regalar amb la seva abstenció la presidència del Govern a Mariano Rajoy. Pedro Sánchez se’n va anar, va tornar dos anys després, la va vèncer en les primàries i va guanyar la moció de censura. L’ara president del Govern espanyol pràcticament no ha aparegut a la campanya de la presidenta andalusa, que ha donat silenci per resposta als atacs de Cs, el PP i Vox contra Sánchez per la qüestió de Catalunya. Ara afirma que es va equivocar. I és que Susana i Pedro no han deixat de ser enemics polítics; els adversaris estan en els altres partits. Díaz ha perdut les eleccions que ha guanyat, i el fracàs, en política, és orfe. El PSOE no vol assumir cap responsabilitat, Sánchez dona per amortitzada la líder i a Ferraz li indiquen la porta de sortida si no aconsegueix formar govern (amb el recolzament de Ciutadans i l’abstenció d’Endavant Andalusia). Tasca gairebé impossible per a l’andalusa, ja que tant Cs com el PP aspiren a presidir-lo, fer fora els socialistes i consolidar el tomb a la dreta. Que allà intervingui Vox no els fa cap vergonya. Susana Díaz resisteix, i el partit suavitza les formes davant del nou enfrontament que s’insinua. El termini per a la investidura acaba d’aquí a dos mesos. Ja ho veurem. Mentrestant, quatre dels líders independentistes empresonats segueixen una vaga de fam per visibilitzar la dilació del Tribunal Constitucional en atendre els seus recursos, la qual cosa els impedeix acudir a la justícia europea. I en un cop d’efecte, pressió per pressió, Pedro canvia d’estratègia i es disposa a presentar els Pressupostos generals de manera imminent; la patacada d’Andalusia obliga. Si no aconsegueix aprovar-los (amb el recolzament d’ERC i el PDECat), molt probablement anirem a eleccions generals i l’eix esquerra-dreta renaixerà. Sentirem a Sánchez cridar en els mítings que cal parar a la dreta i a la menyspreable extrema dreta, que van junts i són els mateix. Aleshores, potser haurem oblidat, que el PSOE es va manifestar amb Cs, el PP i Vox aclamant a l’uníson a aquells que van arribar a Catalunya al crit d’“a por ellos”. Fotografia: Daniel Pérez. Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 5 de desembre de 2018....

Discriminació post-càncer

T’ho has passat molt malament, però ara els resultats són bons, i fins d’aquí un temps no hauràs de sotmetre’t a aquelles proves que fan tanta por: el càncer està sota control. Respires. Has lluitat tant! Fas un nou esforç  i tornes aviat a la feina. Quan l’alegria dels primers dies s’esvaeix, arriben unes mirades estranyes. ¿Es pot confiar en tu i promocionar-te? o ¿t’han de tractar com un pre-mort? ¿En tindràs, de futur? Ningú fa aquesta pregunta tan lletja, però, habitualment, si han d’escollir, abans trien algú que no hagi patit càncer. I què me’n dieu dels bancs! ¿Una hipoteca vol vostè? I tant! Haurà de fer-se una pòlissa de vida, primer. Ja hem begut oli. Si als quadrets de les malalties, hi poses càncer, d’hipoteca, res de res. Els sabria tant de greu, que haguessis de deixar de treballar i perillés el seu cobrament mensual o directament et morissis! No volen ni imaginar-se havent de donar el condol als hereus. Res, hipoteca fuig! Ara que et trobes bé, potser és el moment de plantejar-te tenir fills. Amb la quimio, els ovaris han quedat tocats. Adoptarem una criatura. Tothom vol el millor per a uns nens que ja han patit un abandonament. Però, ¿i si fessis una recaiguda? Pobres nens! Doncs no; tampoc podràs adoptar. (Si pots, fes-te congelar els òvuls abans del tractament). A més, si no tens un nivell econòmic, social i cultural mig o mig alt, i no treballes en una empresa que es mogui per valors ètics, la discriminació laboral serà descarnada. Per fer de caixera al supermercat o de noi de magatzem, n’hi ha a dotzenes, que estan sans. Em diuen que en l’àmbit professional no és ni legal ni il·legal preguntar per les malalties que has passat (l’assegurança de salut és una altra cosa). Confesso que m’emprenyen els buits legals, perquè s’utilitzen com forats per fer-hi passar les persones i escanyar-les-hi la vida. Denuncieu la discriminació post-càncer i no permeteu que us consolin amb paraules dolces i fets amargs. L’abraçada, que sigui exclusiva per a les persones que, després de la malaltia, us ofereixen els vostres drets a VIURE amb plenitud. Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 25 de novembre de 2018....