© http://silviacoppulo.com!

Mitjans

Sílvia Cóppulo / Mitjans (Page 25)

La bondat i la maldat que m’envolten

Visc en un contrast vital, que m’esborrona. Arribo a casa pensant que la vida és pura gestió de la incertesa, que la capacitat de resiliència s’ha de poder transformar en acció, i que només amb la reacció no s’arriba enlloc. Tant en les relacions personals, com en les professionals i, molt i molt, en la política. Llegeixo La penúltima bondat, del filòsof Josep M. Esquirol. Sents que sents, com diu ell. "La bondat és més fonda que el mal. També és més radical. La bondat esperona l’acció per damunt del dèficit de paraules acollidores per curar. Hi ha persones que amb la seva manera de ser curen les ferides del món". L’autor aposta per la sensibilitat: "No cal edulcorar la intel·ligència amb la dimensió emocional, perquè ja de per si el sentir és intel·ligent". Hi ha dues menes d’accions: estimar (...

Lluís Homar: «La falta d’autoestima m’ha angoixat molt, tant a dalt dels escenaris com a baix»

El Manelic de Terra baixa, el Cyrano de Bergerac, el Quimet de La plaça del Diamant, i molts més personatges interpretats per l'actor Lluís Homar s'han estirat a El Divan de Catalunya Ràdio. Aquesta bèstia dels escenaris ha reconegut les seves febleses i les seves pors però també ha parlat amb energia de les seves il·lusions, dels seus fills i dels seus amors. Té bon record d'Anna Lizaran, i no tant d'Almodóvar...

Luis Rojas Marcos: «Per prendre decisions cal la passió del cor i també una dosi de cap»

El psiquiatre Luis Rojas Marcos diu que, per ser feliç, s'han de tenir il·lusions, projectes i superar reptes. Ens dona pistes de com ser feliços o, si més no, aconseguir la serenitat. A El Divan de Catalunya Ràdio, Rojas Marcos, que estima Catalunya i viu a Nova York, ens parla de les seves passions i també de les seves pors....

Resurrecció impossible del procés

Diumenge de Rams, l’esglai. Detenció i empresonament a Alemanya de Carles Puigdemont, quan tornava de Dinamarca a Bèlgica passant pel país germànic. El jutge alemany es pren temps per decidir si l’extradita a Espanya. La presó provisional era la pedra de toc per internacionalitzar el conflicte: Bèlgica, Suïssa, Escòcia i ara Alemanya acullen els polítics catalans. Que Europa i les Nacions Unides hagin d’actuar una mica davant els exiliats voluntaris i els líders empresonats a Madrid és un èxit, sí, però insuficient per ressuscitar res. Mai sabrem els càlculs últims de l’expresident. El Parlament aprova dimecres que Puigdemont, Sánchez i Turull mantenen els seus drets polítics. Resolucions simbòliques, que no neutralitzen la percepció de pèrdua de l’independentisme després de l’èxit de l’1-O i del 21-D.  JxC vol investir el seu candidat, i ERC mou les seves fitxes i aprofita que cal el permís de Madrid i el favor de la CUP.  Una nova generació de polítics aflora i es dispara la primera foto d’un front democràtic (amb CSQ­P), a hores d’ara no nat. Els CDR tallen autopistes. Dubto. ¿Aquestes accions podrien situar el republicanisme en l’imaginari extremista? Diumenge de Glòria, Artur Mas, enviat per la CUP a la paperera de la història, treu el caparró (mai li han fet tocar fons) i desaconsella Puigdemont com a presidenciable. Recomana formar govern i evitar noves causes penals, conclou. Algú compta el temps que a ell li queda d’inhabilitació. Cal estratègia per negociar amb un Govern espanyol que esclafa per la força, alhora que afebleix el seu propi futur. La República no existeix i Catalunya viu una repressió preautonòmica. La unilateralitat i la desobediència són contraproduents. L’independentisme ha obert camí, però el procés no té resurrecció possible.  Acabo. Aquesta Setmana Santa he llegit 'Cómo ganamos el proceso y perdimos la República', del company articulista d’EL PERIÓDICO Josep Martí, exsecretari de Comunicació del Govern. El recomano vivament. Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 2 d'abril de 2018....

Manel Esteller, al Divan de TV3: «Els nostres gens ens donen la tendència a ser, però no són una ordre a ser»

Programa emès per TV3 el 8 d'abril. Manel Esteller és el metge que explica com lluitar contra el futur escrit de l'ADN. A través de l'epigenètica, el doctor Esteller diu que les nostres eleccions diàries poden modificar químicament el codi imprès a les nostres cèl·lules i les que rebran els nostres hereus. El doctor Esteller és investigador de l'IDIBELL (Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge). Va ser el primer universitari de la família i li passen les hores al laboratori mentre escolta "My Sharona", el tema de The Knack que es va popularitzar amb la pel·lícula "Reality Bites". Afable, ens enamora al Divan. Podeu recuperar-lo aquí....

Moncho: «Quan pujava a l’escenari a cantar era com ser al cel. Felicitat total»

Moncho, el rei dels boleros, reconeix a El Divan de Catalunya Ràdio que troba a faltar cantar. Un malaltia en una corda vocal l'ha apartat dels escenaris. Malgrat la nostàlgia, riu quan assegura que ha contribuït a fer créixer la natalitat perquè, diu, les parelles feien l'amor escoltant les seves cançons. Tot i que es considera un pencaire de la cançó lamenta que ara li ha quedat un pensió molt minsa....

Òmnium Cultural

La Guàrdia Civil registra la seu d’Òmnium per si hi troba rastres d’haver contribuït -suposo que amb les aportacions dels socis- a finançar el referèndum de l’1 d’octubre. Em venen arcades. Rebo a casa una carta del president, Jordi Cuixart, escrita des de la presó de Soto del Real, on m’expressa el  convenciment que «tota aquesta sensibilitat, solidaritat i tendresa que tenim envers les famílies i els amics dels que són a la presó, represaliats per l’estat, ens està fent millors persones. Que el llegat que deixem per a les generacions futures donarà uns fruits magnífics més d’hora que tard». Hi va haver un temps que ens vam preguntar si Òmnium Cultural continuava tenint sentit de ser. ¡Quina ingenuïtat! Havíem recuperat les institucions que la dictadura ens havia robat. Ens havíem cregut que la democràcia estava del tot assegurada a Espanya, amb la separació de poders, garantida, i que aquells que havien heretat el franquisme se n’avergonyien. Llavors es tractava d’actuar, perquè l’espai cultural català prengués la dimensió que li pertocava dins de l’Estat i al món, vist que els tics centristes que arribaven de Madrid, havien arrelat tant, que sovint impedien abraçar la riquesa cultural de Catalunya com a pròpia. Em vaig fer sòcia d’Òmnium arran de tenir l’honor de presentar la Nit de Santa Llúcia i d’estudiar el passat fosc del franquisme negant qualsevol indici d’identitat, la literària primer de tot. Han passat els anys i aquells tics han esdevingut una ganyota tan gran, que la gran majoria de la població de Catalunya se sap prou adulta políticament per exercir el dret a decidir. ¿On som ara? Les autoritats suïsses tampoc detindran Carles Puigdemont. El Tribunal Europeu de Drets Humans rectifica l’Audiència Nacional i el TC espanyol: no és delicte cremar fotos del Rei. Europa limita la repressió de les estructures “democràtiques” espanyoles, però no arrisca gaire. Cuixart acabava la carta dient: «Abracem-nos, estimem-nos». És un prec intern a la unitat. Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 17 de març de 2018....

Joan Massagué: «Prevenir la metàstasi és el repte de la meva vida i m’apassiona»

A Joan Massagué, el director de l'Sloan Cancer Center Kettering, de Nova York, li brillen els ulls quan diu que el repte de la seva vida és prevenir la metàstasi, més que curar-la. Dirigeix un equip gran d'investigadors a l'hospital oncològic de més prestigi del món i alhora manté el contacte científic amb els millors instituts de recerca catalans. Un home savi i equilibrat que quan s'estira a El Divan de Catalunya Ràdio afirma que per ser feliç no tot ha de ser perfecte perquè el món, diu, és del tot imperfecte.  ...

Luis Rojas Marcos s’asseu a El Divan de TV3

[video width="1280" height="720" mp4="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2018/03/Rojas-Marcos.mp4"][/video] El psiquiatre i investigador Luis Rojas Marcos va seure al Divan de TV3, on va desgranar els elements que per a ell condicionen la felicitat de les persones. El programa es va emetre en estrena el passat diumenge 18 de març a les 23:30 i el podeu recuperar aquí....