© http://silviacoppulo.com!

Mitjans

Sílvia Cóppulo / Mitjans (Page 27)

Pau Donés al Divan de TV3

La mare va saber veure que a aquell nen hiperactiu i dislèxic el podria salvar la música; la mare, que se'n va a anar voluntàriament quan ell era un adolescent. Al costat d'un suïcidi, diu en Pau, el (meu) càncer és una grip. Acaba de fer una gira de més de 200 concerts, i, a la vida, el que el mou és la seva filla Sara, el seu amor tatuat als dits de les mans. Convençut que és millor tenir nòvies que parella, es confessa no monògam. Perquè només hi ha present, Pau Donés, de Jarabe de Palo, ens regala una lliçó de vida a El Divan. Podeu recuperar el programa aquí....

Teresa Gimpera: «L’amor es gairebé sempre un engany, però el meu marit, Craig Hill, ho va impedir»

Teresa Gimpera és una dona pionera i valenta a l'hora de donar el lloc més rellevant a l'amor, encara que hagi nascut clandestinament. Ha eixamplat l'espai vital de les dones amb naturalesa i elegància, sent-ne model. La discreció, la llibertat, el gust per la vida i un somriure de foc. S'asseu a El Divan de Catalunya Ràdio per contar-ho tot....

Bernat Pegueroles, marit de Forcadell: «La Carme no està bé. Està tancada»

Bernat Pegueroles és el marit de Carme Forcadell. El 2013, ella es va estirar a "El divan" de Catalunya Ràdio, amb Sílvia Cóppulo. Aquest dissabte 8 de setembre recuperem aquella xerrada en conversa amb el seu marit i amb la seva companya de partit Anna Simó. Posem en context les seves paraules, quan la Carme ens deia que res no seria fàcil....

El divan, amb Ernest Maragall

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2018/01/Ernest-Maragall-Sha-de-fer-el-possible-per-respectar-la-voluntat-dels-ciutadans-de-Catalunya.mp3"][/audio] El diputat i exconseller, Ernest Maragall, repassa amb Sílvia Coppulo la seva llarga trajectòria política i també fa una detallada anàlisi de l'actualitat política catalana. «S'ha de fer el possible, diu, per respectar la voluntat dels ciutadans de Catalunya»....

Que es noti l’hormona, que s’amagui la neurona

«Qui vol lluir, ha de patir», ens van ensenyar les mares. En la vida personal i la professional. Primer de tot, atraure físicament. Sí al cos. I, si podia ser, que no es fes evident cap capacitat de raonament. No al cap. Ensenya les hormones i amaga les neurones. Quan les hostesses del trofeu de tennis Conde de Godó van denunciar l’any passat l’empresa Tote Vignau i la marca Schweppes, perquè no els van deixar posar ni mitges ni jaqueta, i havien d’anar amb minivestidets de màniga curta per la pista, amb temperatures de 10 graus i pluja, em vaig sorprendre. Unes cames que estan enfundades en unes mitges són més sexis. El desig d’humiliar-les i cosificar-les devia ser brutal. Sou centímetres de carn. I si agafeu la grip, que us moqui la iaia, devia pensar un directiu molt i molt guai. El sindicat UGT ho va portar a Inspecció de Treball de la Generalitat per considerar-ho sexista i contrari a la protecció de la salut. Ara a cada empresa li pot caure una multa de 25.000 euros per assetjament discriminatori per raó de sexe a la feina. Me n’alegro. I és clar que les hostesses constituïen un reclam publicitari, i elles ho sabien. I és clar que les volen joves i boniques. I ho són. El que no és tolerable és que les tractin únicament com a cossos i no com a persones. Aquesta multa arriba arriba en plena campanya de les actrius dels EUA, que denuncien dècades d’assetjament sexual i vexacions, i quan, en països com Islàndia, per llei s’han de fer públics els sous de les dones i els homes per evitar que elles cobrin menys. Són cares de la mateixa moneda. Un dia la nostra jove campiona motorista Laia Sanz va rebutjar fer de motxillera d’un corredor pitjor que ella. No es va deixar sotmetre a aquesta humiliació. Va perdre un contracte important, però avui la veiem competir al Dakar amb els millors del món. Actuar, caminar i córrer, sense demanar ni disculpes ni perdó. És això. Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, l'11 de gener de 2018...

Carles Benavent: «La música és llibertat»

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2018/01/Carles-Benavent-La-música-és-llibertat.mp3"][/audio] El músic català de jazz amb més projecció internacional explica la seva experiència tocant amb les grans llegendes musicals, com Miles Davis, Quincy Jones i Chick Corea. Amb Carles Benavent hi ha un abans i un després en la història del flamenc quan, amb Paco de Lucia, va tocar el baix com es toca una guitarra. El baixista explica el seu aprenentatge, les gires, les seves emocions i els seus projectes....

Laura Borràs, a El Divan: “Carles Puigdemont ha de tornar amb la força dels vots”

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2018/01/Laura-Borràs-Carles-Puigdemont-ha-de-tornar-amb-la-força-dels-vots.mp3"][/audio] Laura Borràs considera que el retorn de Carles Puigdemont és l'única solució després de les eleccions del 21D. La directora de la Institució de les Lletres Catalanes estava situada en cinquena posició a la candidatura de Junts per Catalunya per Barcelona i és la primera persona no investigada de la llista. Laura Borràs afirma que el govern espanyol ha de complir amb els resultats electorals....

TV3 estrena “El divan”, amb Sílvia Cóppulo

[et_pb_section fb_built="1" admin_label="Section" _builder_version="3.0.47"][et_pb_row admin_label="Row" _builder_version="3.0.47" background_size="initial" background_position="top_left" background_repeat="repeat"][et_pb_column type="4_4" _builder_version="3.0.47" parallax="off" parallax_method="on"][et_pb_text admin_label="Text" _builder_version="3.0.48"] El diumenge 4 de febrer, a les 23.30, TV3 estrena el programa “El divan”, dirigit i presentat per Sílvia Cóppulo, amb una entrevista íntima i personal amb l’actriu i model Teresa Gimpera. La conversa es podrà escoltar també pròximament a Catalunya Ràdio. El programa “El divan”, que Sílvia Cóppulo dirigeix i presenta des de fa nou anys a Catalunya Ràdio, on ha assolit el lideratge d’audiència en la seva franja, s’estrena el diumenge 4 de febrer a TV3. Amb aquest nou format, a partir d’ara l’entrevista s’emetrà cada diumenge a TV3 i el dissabte de la setmana següent a Catalunya Ràdio. Sílvia Cóppulo inaugura l’any i l’experiència multicanal amb una entrevista a Teresa Gimpera (Igualada, 1936), actriu i model. Gimpera ha estat una dona pionera i també valenta, que ha donat el lloc més rellevant a l’amor, encara que aquest hagi nascut de manera clandestina. La seva trajectòria vital i professional ha contribuït sens dubte a eixamplar l’espai vital de les dones amb naturalesa i elegància, i ha estat model per a tota una generació. La discreció, la llibertat, el gust per la vida i un somriure de foc es posen de manifest en aquesta entrevista personal i íntima. Anhels, satisfaccions, expectatives, alegries i moments difícils de la vida es desgranen lentament i amb sinceritat durant “El divan”. El programa escolta la veu de persones conegudes, admirades i de reconegut prestigi, en una conversa en què Sílvia Cóppulo indaga en aspectes desconeguts per als espectadors i oients i que desperten un gran interès humà. “El divan” s’emet els diumenges a TV3, a les 23.30, i a els dissabtes a Catalunya Ràdio els dissabtes, a les 13.05.[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]...

Laura, Sergi, Txell i totes les parelles de la presó i l’exili

La veu li somriu a la Laura Masvidal. Ha passat el Nadal en família. Abans de l’escudella, amb les seves dues filles, han llegit la carta del pare. En Quim Forn els mira de transmetre la pau interior que ha assolit malgrat la duresa de la cel·la. Serenitat. Ha entès, em diu la seva dona, el sentit del seu presidi. No és absurd, no. I no se sent sol, ¡i mira que n’hi ha de persones que estan soles a la presó!, ens diu. Ens ha demanat que estiguéssim juntes i contentes. Aquest Nadal és diferent, és dur, però és intens i bonic. ¿Futur? Només ens volem agafar a les certeses. En  Quim està content pel resultat del Barça (riu ara la Laura) i el 21-D ha deixat un escenari de pau clarificador. La meva àvia, que té gairebé cent anys, després del dinar, m’ha dit: «¿I qui li renta la roba a la presó?» Ella, que ha viscut fins i tot una guerra, em fa preguntes tan senzilles com aquesta, que parlen de cuidar-se i estimar-se. La Txell Bonet se sap de memòria els dies que pot veure en Jordi Cuixart, en els vis a vis, sempre amb el seu fill Amat de cinc mesos penjat al coll. És com irreal trobar-nos sols físicament allà compartint dues hores. Comencem moltes converses que no acabem. El pitjor és el camí de tornada de la presó a Atocha per agafar el tren. Llavors no puc parlar amb ningú ni enviar missatges, res. Miro d’estar serena. Sé que pot ser llarg. El whatsap fa olor d’escudella. Olles noves i caldo bullint. Brussel·les. En Sergi Corbera ha agafat novament la nena per anar a trobar-se amb el pare, Toni Comín. Ara treballa a Bèlgica, li vam dir. Podria semblar que preferís treballar lluny abans que estar amb nosaltres a casa. Llavors la psicòloga em va dir: «Mira, la pena es pot superar; la desconfiança, no». Havíem de dir a la nostra filla la veritat.  L’arbre de Nadal belga dringa amb boles vermelless. Vaig conèixer la Laura, en Sergi i la Txell a la trobada a l’església de Sant Felip Neri, de Cristians per la Independència. Avui han volgut compartir amb tots nosaltres la quotidianitat més íntima del Nadal. Que el 2018 ens obri un temps d’esperança. Article publicat originalment a El Periódico de Catalunya, el 28 de desembre de 2017...