© http://silviacoppulo.com!

Mitjans

Sílvia Cóppulo / Mitjans (Page 29)

No perdre el Nord

¿Provoquen que la indignació de la gent es transformi en violència al carrer? ¿Busquen que milers de ciutadans, que són un exemple per al món de civisme, organització, fermesa i alegria, perdin l’oremus? ¿Amb la presó contra els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, intenten que la comunitat internacional no forci el diàleg i la mediació? Confesso amb tristesa que en la interlocutòria de la magistrada de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, hi trobo una lògica antiga, que creia esborrada d’un país que estimo, Espanya. El delicte, una altra paraula en blanc i negre, sedició: alçar-se públicament i de manera tumultuosa per (...

Bonaventura Clotet s’estira a El Divan

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/11/Linvestigador-Bonaventura-Clotet-sasseu-a-El-divan-amb-Sílvia-Cóppulo.mp3"][/audio] Bonaventura Clotet, des que es va descobrir el virus de la sida fa més de 30 anys, no ha parat d'investigar. Clotet, discret i elegant, recorda la seva infantesa humil i en blanc i negre. Assegura que podríem viure 120 anys i aconsella passar-s'ho bé menjant, però mai quedar-se tip. Els catalans, diu, volem trobar una solució entre tots i de manera pacífica. Està convençut que la sort t'ajuda si treballes i cuides els detalls. Bonaventura Clotet s'estira a "El divan". ...

La independència en procés

Els carrers de tot Catalunya encara estan plens de gent que es manifesten cívicament contra la brutal agressió de la policia espanyola, quan surt el Rei d'Espanya en un missatge televisat en què no hi fa cap referència. No parla dels gairebé 900 ferits –no existeixen–, ni dels més de dos milions de persones que van aconseguir dipositar la seva papereta en una urna; tampoc hi van ser. Per contra, acusa les autoritats catalanes de fragmentar la societat catalana i d’haver trencat l’harmonia i els principis democràtics apropiant-se de les institucions històriques catalanes. ¿Que potser obre la porta a Mariano Rajoy perquè a través de l’article 155 de la Constitució les pugui recuperar?  I, ¿per què aquesta insistència a assenyalar i aïllar els dirigents del Govern català? ¿Que potser insinua que els poden fer detenir? Felip VI parla de restablir l’ordre constitucional, de deslleialtat inadmissible de la Generalitat i d’unitat d’Espanya: la paraula diàleg no existeix al seu diccionari. Mentrestant, els mandataris europeus apel·len a la negociació política, i els observadors internacionals a Catalunya i els mitjans de comunicació de tot el món s’escandalitzen de la violència i la brutalitat de la policia espanyola. Però aquesta realitat no existeix ni en les paraules del Rei, ni en les del Govern del PP, i només tímidament en les del PSOE, com si les conviccions morals fossin esclaves de l’estratègia política i haguessin desaparegut de l’ètica judicial. ¿Com si no es pot entendre que la fiscalia asseguri que l’actuació policial de l’1 d’octubre no va afectar «la normal convivència ciutadana»  i que els agents van intervenir en «legítima defensa» davant d’individus que actuaven «violentament»? ¿Com pot fer seves les xifres no oficials, calculant que si van votar 2.262.424 persones i hi va haver 844 ferits, «només» un 0,037% dels votants van resultar afectats per la presumpta violència policial? Vivim una distorsió de la realitat. D’aquí a pocs dies, el Parlament pot obrir el procés constituent de la República Catalana en forma d’una declaració d’independència anunciada. Es podria passar del procés cap a la independència a la independència en procés, i amb aquest alentir els passos, trobar la intermediació internacional, que forci el Govern espanyol a negociar. A més a més, no disposar de resultats oficials del referèndum permetria guanyar temps polític i facilitaria que les ferides socials deixin de sagnar. Que la votació s’hagi hagut de fer sense prou garanties, com han conclòs els observadors internacionals, també podria donar una mica d’aire i fer que la...

David Selvas: «Les entrades de teatre han baixat aquests dies tan convulsos»

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/10/201710-David-Selvas.mp3"][/audio] L'actor i director de teatre David Selvas diu que no li interessa un estat com l'espanyol amb un braç executor com el que va treure el dia del referèndum. El director de Don Joan, al Teatre Goya, assegura que les entrades d'espectacles han baixat aquests dies convulsos. «El paper de pare és el millor de la meva vida», diu satisfet. Selvas parla de la seva vida, de teatre i de política....

El cop de l’Estat

No han perdut el nord, no; la seva brúixola funciona perfectament. Saben molt bé quin objectiu persegueixen: que Catalunya no pugui decidir res del seu futur. L’autonomia s’ha demostrat que és graciable. És el govern espanyol qui decideix si n’atorga o no. L’estat de les autonomies era un anar passant arran dels equilibris de la Transició del 1977. Ara ja no els cal. Des d’aquell 2010, que van aconseguir que el Tribunal Constitucional passés per la pedra l’Estatut, quan ells, el PP, promovien que els espanyols firmessin “Contra Catalunya” per tot Espanya, no han volgut escoltar ni entendre; en tenen prou amb sotmetre. El referèndum no s’ha acordat, perquè no n’han volgut ni parlar. Tot ho han prohibit o suspès. Fins ara han utilitzat els tribunals, perquè els fessin la seva feina sense oferir mai cap proposta política, cap ni una. Han actuat fins ara sobre una suposada base d’il·legalitat del referèndum -opinable, segons els juristes- però contraproduent per resoldre una qüestió política i social tan profunda. Van fiar-ho tot que la majoria parlamentària de Catalunya no seria capaç de mantenir la unitat, i s’han equivocat de ple. De manera que ara s’han tret la màscara i apliquen la repressió indiscriminadament. És un setge vergonyós: escorcolls a seus governamentals de Catalunya i domicilis particulars d’alts càrrecs de la Generalitat, despatxos precintats; irrupcions a diaris i empreses; violació del correu postal, etc. Disposar o no d’ordres judicials, un detall irrellevant. L’Estat (espanyol) de dret s’ha fos com un bolado. Milers d’agents de la Guàrdia Civil omplen els carrers i les places de Catalunya. Diuen que la repressió és per preservar “l’ordre” (constitucional). Catalunya, tant la que està a favor de la independència, com la que hi està en contra, i fins i tot la que creu que no s’ha d’anar a votar el dia 1 d’octubre, ha de tenir el cap clar i actuar amb serenitat i fermesa. La història els jutjarà, però els actors del present són la gent de Catalunya. Falta menys per al dia 1. Ens hi juguem la convivència i la llibertat. Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 20 de setembre de 2017....

Ramón Cotarelo: «Si guanya el ‘sí’ per un vot, trobo raonable que es declari la independència»

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/10/20170926-Ramón-Cotarelo.mp3"][/audio] El politòleg i catedràtic de Ciències Polítiques Ramón Cotarelo diu que si guanya el "sí" en el referèndum del primer d'octubre es proclamarà per tercera vegada la República Catalana i, si guanya el "no", començarà de nou tot el procés. A més, Cotarelo ha destacat les contradiccions que, segons ell, estan fent els membres del l'executiu de Mariano Rajoy sobre la votació del 1-O....

L’escriptor gallec Suso de Toro creu que els catalans ja hem guanyat com a nació

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/10/20170923-Suso-de-Toro.mp3"][/audio] L'escriptor i analista polític gallec Suso de Toro observa amb interès i amb certa enveja, diu, el procés sobiranista de Catalunya. Assegura que els catalans ja hem guanyat com a nació perquè, afegeix, les ofenses del govern espanyol dels últims dies han fet una Catalunya encara més forta i més unida. Suso de Toro repassa la seva vida a través dels seus llibres, records i cançons i fins i tot s'atreveix a cantar....

El divan, amb Núria Picas

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/09/20170916-La-ultrafondista-Nuria-Picas-explica-que-podria-repetir-lUltra-Trail-Mont-Blanc.mp3"][/audio] Conversem amb l'esportista Núria Picas, nascuda a Manresa el 1976. A principis de setembre, la corredora catalana va guanyar l'Ultra Trail del Mont Blanc, i es va convertir en la primera dona a recórrer els 167,5 quilòmetres i els 9.800 metres de desnivell positiu de l'emblemàtica cursa de muntanya que travessa els Alps francesos, italians i suïssos, amb inici i final a Chamonix. Ho va fer en més de 25 hores. Ella explica al programa que podria tornar-hi l'any que ve per fer la cursa de la seva vida....

Plat, got, referèndum i poesia

Té raó Mariano Rajoy: un plat és un plat i un got és un got. Hi afegeixo: i un referèndum és un referèndum. Qualificar-lo de legal o il·legal s’ha demostrat inútil per resoldre la qüestió. Eminents juristes es refereixen a la seva legalitat i emmarcament a  la Constitució, i eminents juristes arriben a la conclusió contrària. Així doncs, el que és substancial, valgui la redundància, és el substantiu i no el qualificatiu: referèndum per dilucidar el posicionament de la seva població respecte a la independència de Catalunya. I punt. El Govern espanyol, incapaç d’oferir alternatives polítiques, ho fia tot a organismes judicials de l’Estat i així deriva la seva responsabilitat. El Parlament avança entre el filibusterisme de l’oposició –que intenta descaradament boicotejar l’aprovació de les lleis que regulen l’1 d’octubre i esgotar la paciència de la seva presidenta per fer-li perdre els nervis i desqualificar-la– i l’estirament dels procediments parlamentaris de la majoria independentista per construir una via ràpida al referèndum. De lliçons de democràcia, les justes. Crec que és tan demòcrata qui vol anar a votar sí o no com qui vol abstenir-se o no anar a votar. Fins i tot em sembla que aquells que de bona fe creuen que la qüestió catalana no s’ha de dilucidar a les urnes, sinó en algun altre costat encara per definir, són igualment demòcrates. Una altra cosa és la utilització grollera que des de la posició unionista es fa dels conceptes democràcia, convivència, cop d’Estat, etcètera. Útil, això sí, per crear el relat i provocar una percepció social que amagui la incapacitat política i justifiqui els seus excessos. Podem veure com la Guàrdia Civil està plantada davant una impremta escorcollant cotxes per si oculten paperetes. ¡Quina imatge! «Només m’interessa la veritat», em repeteix, lúcid, el gran poeta Joan Margarit a 'El divan' de Catalunya Ràdio. «Els polítics, el cine o la premsa poden fer trampes amb ella. Però la poesia, no. El lector sap bé quan un poema no conté veritat», afegeix. Adverteixo que últimament anem escassos de poesia. Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 8 de setembre de 2017....

El divan, amb Joan Margarit

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/09/20170909-Margarit-ens-avança-textos-del-seu-nou-poemari-i-anuncia-unes-memòries.mp3"][/audio] Joan Margarit recita a "El divan", amb Sílvia Cóppulo, el seu poema inèdit "Coneguda crueltat", inspirat en l'atemptat del 17 d'agost a la Rambla de Barcelona. Aquest poema es publicarà el 25 d'octubre dins del seu nou llibre, "Un hivern fascinant", que ha editat Edicions Proa. Durant el programa, Margarit també llegeix el text que dóna nom a aquest nou llibre i anuncia l'inici d'unes memòries sobre els seus primers anys de vida....