© http://silviacoppulo.com!

Mitjans

Sílvia Cóppulo / Mitjans (Page 36)

La unitat d’Espanya de la Falange i el 9-N

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/02/20170209-unitat-dEspanya.mp3"][/audio]   El tabú de la pregunta, deia l'exdiputada per ERC Gemma Calvet, en el judici contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N on ella va ser-ne voluntària. El tabú del concepte: la unitat d'Espanya. Fa anys que donem voltes a l'enorme dificultat que té el govern espanyol per encarar políticament la idea de la possibilitat que aquesta unitat esdevingui una altra cosa. No pot, no en sap i no ho vol. Assistim aquests dies a un judici en blanc i negre. Les preguntes semblen bajanades tretes d'aquelles recreacions dramatitzades dels interrogatoris de l'època franquista: les claus, els bolígrafs, els papers, la pàgina web...

Rato, 14 milions sota la catifa

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/02/20170208-Rato-1-1.mp3"][/audio]   14 milions d'euros va amagar sota la catifa l'exvicepresident espanyol, expresident del Fons Monetari Internacional i expresident de Bankia, Rodrigo Rato. 14 milions d'ingressos, dels quals en va defraudar 6 milions 800 mil, segons els càlculs de l'Oficina Antifrau. Què li va passar a Rato? Doncs que o bé es va oblidar de declarar el que havia facturat a empreses com ara Telefonica, Caixabank, Akbank o Unespa, o bé els diners se li embolicaven en societats panamenyes, com Rose Limited i Westcale, o la britànica Vivaway o l'espanyola Fradonara, fent pura enginyeria fiscal. Ni les conferències que feia declarava bé. A les arques espanyoles hi falten 6.800.000 euros que són a les butxaques del senyor economista Rato, dels quals més d'un milió ja han prescrit. Té 67 anys Rato, l'edat de la jubilació. En els pròxims cinc anys, els pensionistes poden perdre fins a set punts de poder adquisitiu És clar que ves per on, i un cop més avui hem sabut que les pensions de jubilació no van gens bé. En els pròxims cinc anys, els pensionistes poden perdre fins a set punts de poder adquisitiu, segons ha afirmat el president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal en la Comissió del Pacte de Toledo al Congrés dels Diputats, José Luís Escribá. El supervisor fiscal creu que les pensions només es revaloritzaran el mínim obligatori que marca la llei, un 0,25%. Cada dia hi ha molts fets noticiables. N'hi ha, però, que és qüestió de consciència que mereixin la nostra atenció. Després d'haver donat les xifres, no ens cal posar-hi cap més lletra....

No calen astracanades de la CUP amb el judici del 9-N

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/02/20170207-astracanades.mp3"][/audio]   Però vostè, a qui va donar les claus del col·legi? I vostè, va ser el primer que va firmar el contracte o l'altra part contractant ja havia firmat? Per escrit li van dir? En quina data exactament? La van pressionar a vostè? Assistim a un autèntic diàleg de sords en el judici contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N, on la fiscalia intenta demostrar que el govern va tirar endavant el procés participatiu quan el Constitucional ja havia dit que no ho fes a instàncies del govern espanyol. Quan els problemes polítics no s'aborden des de la política i s'envien als tribunals, tot plegat esdevé surrealista L'únic responsable polític del 9-N sóc jo, deia ahir Artur Mas. I, efectivament, la premsa internacional defineix el que està passant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com un judici polític. Quan els problemes polítics no s'aborden des de la política i s'envien als tribunals, tot plegat esdevé surrealista. Això no vol dir que no s'hagi de fer cas al judici, ben al contrari. S'hi ha d'estar amatent i és obvi que els acusats hagin de preparar línies de defensa que parteixin d'una bona estratègia per mirar de sortir-ne amb el millor veredicte. Per això no té raó de ser que la CUP reclami a Mas, Ortega i Rigau que admetin que han desobeït. Seria admetre la culpabilitat i per tant la pena en el minut zero. Què busquen les diputades de la CUP? Més herois o anar omplint la paperera de la història? Hi ha moments que les astracanades de la CUP, francament, no calen....

Com explicarem als nostres fills el judici pel 9-N?

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/02/20170206-com-explicarem.mp3"][/audio]   ¿Com explicarem als nostres fills i als nostres nets que avui el president de Catalunya, la vicepresidenta i la consellera d'Ensenyament de l'anterior govern els han dut a judici per demanar a la gent què volien que fos políticament Catalunya? ¿Com els explicarem que els han tractat com a acusats d'haver comès diversos delictes més de 40 anys després que suposadament s'hagi acabat la dictadura? ¿Entendran el suport popular d'aquell dia quan els expliquem que més de dos milions tres-centes mil persones van anar a votar el 9-N de l'any 2014 en unes urnes de cartró sabent que el resultat era simbòlic? ¿Compartiran l'alegria que va viure llavors la majoria del país i la indignació que sent ara? Avui Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau acompanyats per més de 40.000 persones fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han tornat a donar una nova lliçó de fermesa i dignitat. Hi hauran de tornar demà i tota la setmana. S'enfronten a les penes de 10 anys d'inhabilitació en el cas del president i de 9 per a les conselleres, a més de multes de 35.000 i 30.000 euros, respectivament. I ara, permeteu-me un testimoni personal. El 9 de novembre del 2014 era diumenge. Vaig tenir la responsabilitat de dirigir i presentar el programa més important de la meva vida professional en aquesta casa. Abans de les 8 del matí vaig aplegar el meu equip i els vaig dir: "Hem d'explicar tot el que passi tal com passi, la veritat primer. I fer-ho molt bé. Però pensem que avui milers i milers de persones sintonitzaran Catalunya Ràdio per saber si poden anar a votar tranquils i amb alegria, si poden circular per les carreteres sense problemes, si s'ho val empènyer la cadira de rodes de l'àvia o com s'organitza el taxista per recollir les persones que no es poden desplaçar". Vam fer més de 120 connexions a tot Catalunya i a tots els racons del món on es votava, fins a Sud-àfrica i tot, amb els companys d'aquesta casa i de les emissores locals i de mitjans comarcals...

Fascinació per Trump

Trump és un dèspota i per això fascina. Els súbdits, convertits democràticament en votants nord-americans, volien un cacic que atorgués seguretat a les seves vides, cada cop més pobres i insegures. S’entén així que el Dow Jones, per primera vegada supera els 20.000 punts i puja un 10% des que el milionari va ser elegit. Trump, despòticament, és a dir, autoritàriament, des de la supremacia que atorga ser el president del país més poderós del món, experimenta l’excitació d’exercir el poder per sobre de consideracions morals, drets humans o acords internacionals. Trump anul·la els límits culturals que la nostra civilització occidental havia convertit en hegemònics. ¿Degradació moral? Sí. ¿I què? Per a totes les persones el que és essencial és la seguretat. I Trump té l’olfacte d’un gos per descobrir les oportunitats sota terra. ¿La tortura funciona? Doncs torturem. ¿La balança econòmica amb Mèxic es decanta cap al país centreamericà? Doncs afegim un 20% a tots els productes que ens comprin, i amb aquests diners es pagarà el mur que ja he ordenat construir a la frontera. Primer, Amèrica. I estigueu tranquils, perquè aniquilaré Estat Islàmic. Trump fa i desfà i disposa de les persones i les coses. Amb unes noves lleis, unes noves ordres i un llenguatge barroer situa en la categoria més alta els instints més baixos. El món occidental el comença a considerar un perill, però els seus votants l’admiren per la força que desprèn, perquè s’hi poden identificar i perquè el seu autoritarisme els atorga seguretat. ¡Quan tantes persones malviuen, han perdut la feina i la casa i veuen perillar el futur dels seus fills en un món globalitzat on el terrorisme desferma la por, no hi ha gaire espai per poder parlar de diplomàcia, drets humans o falta de prejudicis. Donald Trump és un perill, sí, però alhora un monstre que fascina. Faria bé l’Europa civilitzada de traduir en accions els valors que diuen que defensen. Els clàssics ho saben bé: s’admira el dèspota i es menysté el ­dèbil. Article publicat originàriament al diari El Periódico de Catalunya, el 28 de gener de 2017. Foto: AP | Pablo Martínez Mosivais...

La Guàrdia Civil treu la pols al 3% per refredar el referèndum

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/02/20170202-Guàrdia-Civil.mp3"][/audio]   Casualment avui és dia de coincidències estranyes. Un enorme desplegament de guàrdies civils, 150 agents, han detingut aquest matí en diverses poblacions de Catalunya 18 persones, i han fet escorcolls a tres empreses públiques, en una operació contra el suposat finançament irregular de l'antiga Convergència, l'anomenat 3%. A hores d'ara, la majoria dels detinguts ja són a casa, dotze. En queden sis que encara no els han deixat anar. Antoni Vives, Francesc Sánchez, Sixte Cambra, Andreu Viloca o Ángel Sánchez són alguns noms amb més rellevància social, política o econòmica que avui han estat detinguts. D'aquí un moment, al Catalunya Vespre, en farem el relat amb més detall del qui és qui en aquesta operació de la Fiscalia Anticorrupció. La coincidència és que això passa l'endemà que el Pacte Nacional pel Dret al Referèndum, que aplega més d'un centenar d'entitats, aprovés ahir un manifest conjuntament per tirar endavant el referèndum alhora que demanava una reunió al president espanyol, Mariano Rajoy, just quan ja hi ha 28.000 persones apuntades per mobilitzar-se contra el judici que comença dilluns a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N. Alhora, aquesta acció de la guàrdia civil actuant com a policia judicial esdevé l'endemà que el govern espanyol anunciï que està disposat a absorbir les competències d'Ensenyament i d'Interior del govern català, precintar els col·legis electorals i, per tant, impedir físicament que la votació del referèndum es dugui a terme. Seria terrible concloure que la guàrdia civil, per ordre de la fiscalia, treu la pols al 3% per refredar el referèndum Casualment avui és dia de coincidències estranyes. Seria bo que els jutges facin la seva feina, seria interessant veure que no passa com en l'obra de Shakespeare, molt soroll per no res, com en el cas de Artur Mas i Xavier Trias, que es va demostrar que les acusacions contra ells dos de corrupció eren falsedats grolleres i inventades. I, posats a desitjar, quina gran notícia seria que el govern espanyol s'avingués a asseure's i negociar tots els termes del referèndum: la pregunta, la data, les garanties jurídiques...

El govern espanyol obre l’operació amenaça

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/02/20170201-operació-amenaça-1.mp3"][/audio]   El govern espanyol passa a les amenaces. Mentre els processos judicials contra els polítics catalans van endavant, avui sense micros, davant dels periodistes, fonts de la Moncloa han anunciat mesures coercitives contra el govern català, per impedir que se celebri el referèndum. ¿Com? Precintant els col·legis electorals i prenent el control de diverses conselleries. ¿De quina manera es podria arribar a fer? Les fonts jurídiques que hem consultat en aquest programa, el Catalunya Vespre, ens han remès a l'article 155 de la Constitució. Primer cridarien el president de la Generalitat perquè s'expliqués i li reiterarien que no li deixen fer el referèndum. Si Puigdemont insistís a mantenir la convocatòria, posteriorment el Senat -on el PP té majoria absoluta- podria aprovar una llei orgànica que anul·lés el comandament de diverses conselleries i deixés els funcionaris o els mossos d'esquadra sota les ordres del govern espanyol. Les amenaces i els cops d'efecte formen part de l'estratègia política del govern espanyol. Mentrestant, el Pacte Nacional pel Referèndum, que aplega un munt d'entitats i partits, sol·licita una reunió amb el govern espanyol i reitera que l'ordenament jurídic espanyol permet una consulta d'autodeterminació. Alhora, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, crida els cònsols i els fa saber que el referèndum es farà amb totes les garanties, i que prou que ho veuen que Catalunya és un gran país per viure i invertir. La reunió entre Rajoy i Puigdemont, que no tenia data, ara s'ha endarrerit, diuen. És estrany endarrerir una data inexistent, més aviat sona també a l'amenaça de "te vas a enterar". Els fets comencen a precipitar-se. Dilluns vinent arrenca el judici contra Mas, Ortega i Rigau. Després hi haurà el de Francesc Homs. No hi ha data encara pel de la presidenta del Parlament. Puigdemont reitera que fins a l'últim moment està disposat a seure i acordar les condicions del referèndum. Algunes veus diuen que ara és l'hora de fer arrels en la democràcia. Quan un arbre està ben arrelat no s'arrenca d'una estrebada....

Admireu Trump o us fa por?

Cada dia vivim un nou episodi del serial Donald Trump. La fiscal general Sally Yates havia posat en dubte la legalitat i la justícia del decret antiimigració aprovat divendres. Doncs, se li ha acabat la feina. Trump l'ha destituït de manera fulminant. Mentrestat a la Gran Bretanya en un temps rècord han aplegat un milió set-centes mil (1.700.000) firmes contra la visita programada del president nord-americà a Londres, de manera que el Parlament britànic haurà de debatre si el vol rebre o no d'aquí tres setmanes. Alhora el president del Consell d'Europa, Donald Tusk, ha enviat una carta als 28 caps d'estat i de govern de la Unió Europea en què situa Donald Trump com una gran amenaça per a Europa, i la Comissió Europea comença a mirar quines conseqüències legals té el decret per als europeus amb doble nacionalitat. Ahir mateix va ser Barak Obama, l'expresident, qui alertava que les mesures del nou president van en contra dels valors morals d'Amèrica. Si t'envoltes de murs, pots acabar vivint en una presó, exemplificava la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini. Donald Trump és un perill per la humanitat? Ens fa por o bé, malgrat la por, podem acabar sentint admiració per algú que, ras i curt, és capaç de situar la seva manera d'entendre el món per damunt de negociacions, tractats internacionals o acords que amaguen una hipocresia latent? En el fons del fons, l'autoritarisme i un cert nivell de despotisme genera o no genera una aprovació per part d'aquells que en realitat comparteixen les mateixes idees però per mor de la cultura, l'educació i allò que anomenem drets humans, no s'atreveixen a fer-ho públic? Fins a quin punt els sentiments més primaris i latents en el cor de moltes i moltes persones passen a ser valorats d'una altra manera quan és el president del país més important del món, el que els expressa amb exabruptes, agressivitat, menysteniment cap als més dèbils i males formes en general? Què hi ha de monstre i què, d'heroi en Donald Trump? Avui us convidem més que mai a quedar-vos a la sintonia de Catalunya Ràdio. Us donarem resposta a totes aquestes preguntes. I seguirem també el fil del cas Vidal, amb Junqueras que anirà a explicar-se al Parlament. El dia de l'inici del judici contra Mas, Ortega i Rigau, dilluns vinent, s'acosta mentre creix el nombre de persones que s'inscriuen a les mobilitzacions. I al congrés...

El referèndum ja encara l’últim tram

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170130-referèndum-últim-tram.mp3"][/audio]   Francesc Homs denuncia Mariano Rajoy per desobediència i prevaricació arran de l'incompliment de deu sentències del Tribunal Constitucional, que dictaminen que el govern espanyol cedeixi a la Generalitat la gestió del 0'7% social de l'IRPF. Hem arribat doncs a la paradoxa que l'imputat denuncia el denunciant a veure si també l'imputen. Quan el Partit Popular prem l'accelerador i assegura pel broc gros que el govern català duu a terme pràctiques totalitàries, just quan dilluns vinent comença el judici contra Mas, Ortega i Rigau pel 9N, i 15.000 persones ja s'han inscrit per anar a les mobilitzacions. Mentrestant, un jutge diu que el fet d'haver anat a treballar als ajuntaments el 12 d'octubre passat va ser simplement una performance que s'ha d'entendre en la lògica que viu el país, o sigui, que, després de tants escarafalls que vam sentir, no hi ha res de res delictiu; ara que dissabte passat la CUP va decidir aprovar els pressupostos de la Generalitat i des dels Comuns va semblant més clar que s'han de comprometre més amb el dret a fer el referèndum. ¿Per quan es convocarà el referèndum? ¿Primavera com suggereix Esquerra i la CUP? ¿Per setembre com a màxim, com diu el president Puigdemont? Caldrà veure què passa un cop es faci el Ple al Parlament d'aprovació de pressupostos potser el mes de març vinent, si s'inhabilita la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i en quin moment, què passa amb la resta de la Mesa del Parlament, però sembla clar que estem entrant en els últims trams. La cursa continua sent amb obstacles. Però la bona notícia és que se'n veu la recta final sense haver pres mal. El referèndum encara l'últim tram....

O et pega molt fort i et fa mal o res

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170127-pega-fort-1.mp3"][/audio]   T'han de pegar més d'una vegada l'any. Els blaus no són res. T'han d'haver fet lesions físiques grans i hauràs de ser tu mateixa, dona, qui demostri que estàs patint molta violència a casa, perquè la justícia no actuarà d'ofici. A Rússia, a la Duma, avui s'ha aprovat la despenalització penal de la violència domèstica. Ara pot ser una mera falta administrativa, que es pot castigar amb una multa o un parell de setmanes d'arrest si l'agressor reitera les agressions que facin alguna cosa més que mal, perquè el dolor i prou tampoc és un element suficient per ser castigat. En síntesi, a Rússia, es pot pegar a la parella, als fills o als pares un cop l'any com si res, perquè forma part de la tradició, segons el 84% dels diputats de la Duma que hi han votat a favor. Cada any moren a Rússia entre 12.000 i 14.000 dones a mans de les seves parelles, amb dades del Ministeri rus de fa alguns anys. D'altres fonts diuen que una dona mor a Rússia cada 40 minuts. És molt gran Rússia. El president rus, Vladimir Putin, argumenta que era inacceptable la ingerència de la justícia en els afers familiars. Han prohibit la manifestació convocada per avui per protestar-hi. Semblava que la civilització ja havia arribat a algunes cotes importants i ens movíem amb unes bases sòlides i comunes. Error. Gran error. Tot era molt feble Si ahir era el president Donald Trump qui deia que, si la tortura funciona, doncs torturem i torturem més, avui, des del país que sembla que li té tanta simpatia, també s'aplana el camí a la violència en un altre entorn, el familiar. En ple segle XXI, vivim clars retrocessos dels drets humans. Semblava que la civilització ja havia arribat a algunes cotes importants i ens movíem amb unes bases sòlides i comunes. Error. Gran error. Tot era molt feble. La denigració moral avança perquè alguns dels països més importants del món retrocedeixen a temps històrics on la brutalitat i la força regnaven. És ara que cal que Europa es rearmi. Però en valors democràtics i humans. Valors....