© http://silviacoppulo.com!

Mitjans

Sílvia Cóppulo / Mitjans (Page 37)

Rajoy es fa l’orni i Trump no enganya

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170126-Rajoy-orni-1.mp3"][/audio]   No ens havíem refet encara de la politiqueria i falta de respecte humà d'Enric Millo en dir que més val que el govern català es gasti els diners en ambulàncies pediàtriques en comptes de fer conferències, arran de la mort de la nena de vuit anys de Blanes, quan avui hem tingut una nova tongada de declaracions fora de lloc, mancades de sensibilitat i de responsabilitat social i política. ¿Què cal fer per saber el preu que tindrà la llum? Essencialment escoltar en Mauri i els seus companys. Sentir les prediccions de la méteo a Catalunya Ràdio o Catalunya Informació o a TV3 i ja està. Això és el que diu el president espanyol Mariano Rajoy. Que és cara la llum? Doncs ja plourà i llavors el preu baixarà. I qui dies passa, rebuts més alts que paga. Què és governar? Mirar el cel, per si bufa el vent o ha de ploure. I no cal patir, perquè un dia plourà. Tema tancat. - ¿Què més? Gürtel, diu? Ah, sí, que es faci el judici, sí, que es faci. Què diu que l'advocat del PP ha demanat que no es faci? Ai, doncs no ho sabia, jo, ha afegit avui Rajoy fent-se l'orni. A l'altra punta de món, Donald Trump diu: Funciona la tortura? Els sistemes d'intel·ligència diuen que sí? Doncs ja està. A mi també m'ho sembla, endavant amb la tortura. I Mèxic? Què vol dir que la balança econòmica estigui a favor dels mexicans? Ni reunions ni orgues. Carregarem un 20% les importacions de Mèxic i ja està, el mur es pagarà sol. O sigui el pagaran els mexicans. Trump no enganya. En un altre nivell, també hem quedat astorats del contingut de les conferències del magistrat Santiago Vidal, inhabilitat per fer de jutge, però senador per Esquerra. Fora de qualsevol discreció, ha assegurat que el govern català té "il·legalment" les dades fiscals dels catalans. Òbviament el govern ho ha desmentit immediatament. I Esquerra Republicana també. La prudència continua sent una virtut....

Els cowboys i Puigdemont al Parlament Europeu

[audio wav="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170123-Puigdemont-Parlament-Europeu.wav"][/audio]   Com si fos una pel·lícula de l'Oest, el ministre espanyol d'Exteriors fa de bo. Alfonso Dastis assegura que és legítim que Puigdemont, Junqueras i Romeva facin una conferència demà al Parlament Europeu a Brussel·les defensant el referèndum sobre la independència. Que s'emmarca dins de la llibertat d'expressió. Ésclar que Dastis això ho ha dit a Barcelona. El dolent de la pel·lícula seria el portaveu del PP espanyol al Parlament Europeu, Esteban González Pons, que ha enviat una carta a tots els diputats del Grup Popular Europeu dient-los que Carles Puigdemont promou un referèndum il·legal d'independència contra la Constitució Espanyola i contra les lleis europees, que és contrari també als principis més profunds de la Unió Europea. Que la conferència no és oficial i no té més transcendència que el llançament d'un llibre. I per això els demana que no hi assisteixin, ja que, altrament, es podria entendre que el Parlament Europeu dóna suport a actuar contra la Constitució Espanyola. González Pons ha afegit que la conferència a Brussel.les es podria haver fet en un bar. I tergiversant-ho tot, ha dit que Puigdemont vol sortir de la Unió Europea i del Mercat Únic, i per això agrada tant a l'extrema dreta europea. I el lleig, sens dubte, és l'italià Antonio Tajani, el president italià del Parlament Europeu, gran amic del govern espanyol, que ha convocat els ambaixadors davant la Unió Europea en una sala del pis de sobre, a la mateixa hora. La trobada es fa cada any, certament. Ara corren a dir que el dia i l'hora són pura coincidència. No és a cop d'exabrupte que el conflicte polític se soluciona. No es tracta ni de fer promoure judicis ni de fer boicots ni d'actuar com un cowboy destraler. Es filtren les cartes, s'escolten declaracions forassenyades i es fa guerra de guerrilles tan ridícula com bruta. No és a cop d'exabrupte que el conflicte polític se soluciona. No es tracta ni de fer promoure judicis ni de fer boicots ni d'actuar com un cowboy destraler. És tan senzill com fer allò que diem: parlant la gent s'entén. Demà serem a Brussel·les....

Trump, el salvador de la pàtria

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170120-Trump.mp3"][/audio]   Amb to imperial, el nou president nord-americà, Donald Trump, avui ha fet el seu primer discurs després de jurar el càrrec. Ha presumit d'un populisme radical, un patriotisme exacerbat, proteccionisme, nacionalisme i fins i tot aïllacionisme. Amb totes les lletres, sempre Amèrica primer. Amèrica per als americans. Marcant les pròpies fronteres. Amb l'ajuda de l'exèrcit i la policia, i la protecció de Déu. La síntesi és: compra productes americans i contracta persones americanes. Els seus votants l'han reconegut. La resta, que són la majoria, s'han inquietat, i això que de patriotes en són i molt tots els americans. La resta del món continua perplexa. Trump ha dibuixat uns Estats Units, com aquell qui diu, que viuen en la misèria a causa -s'entén- dels governants anteriors. I s'ha representat a ell mateix, com una mena de pare paternalista, que s'engrandeix per sobre dels americans i de tota la gent, que estan molt per sota d'ell. Però per això ha vingut, per salvar la humanitat americana. Trump textualment ha parlat de "mares i fills atrapats en la pobresa, i de fàbriques abandonades que s'escampen com làpides en el paisatge del país. El seu jurament com a president no és una transferència de poders entre un partit i un altre -deia- sinó que el poder ara torna a la gent, als més febles, a la classe mitjana aniquilada. A partir d'avui, els americans ja poden deixar de patir, perquè la protecció, segons el nou president nord-americà, comportarà prosperitat i força, i, units, el país hi guanyarà, brillarà i serà imparable, com diu la Bíblia. I afegia Trump: "un nou orgull nacional ens animarà i curarà les divisions. Amb llibertats glorioses i la mateixa bandera americana. Amb soldats negres i blancs que tenen la mateixa sang vermella com a patriotes. Que Déu beneeixi Amèrica. Amèrica tornarà a ser gran". Després del jurament i perquè no hi hagués cap dubte, Trump ha signat una ordre executiva per declarar el Dia del Patriotisme. El balanç del seu mandat es veurà en els fets. Però, tenint en compte el que hem vist d'ell aquests últims mesos, si la seva presidència és fallida, intentarà modificar la percepció que en tinguin els nord-americans fent-los creure que la culpa és d'un altre i només ell ho pot arreglar. El show de Trump durarà molt a les nostres pantalles....

Escalfem-nos contra el preu de la llum

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170119-escalfem-nos.mp3"][/audio]   Aquests dies fa molt de fred i per això tenim engegada la calefacció moltes hores o tot el dia. Ja ens imaginem que si gastem més, haurem de pagar més, però encara ara costa d'entendre que el preu de la llum pugi i baixi, i que sigui dificilíssim calcular quant pujarà el rebut. Ras i curt: pujarà més, molt més; no solament perquè gastem més, sinó perquè el preu canvia cada dia i a cada hora. Ara fa tres anys, el desembre del 2013, el llavors ministre Soria (el que va plegar pels papers de Panamà) jutament amb l'actual ministre Nadal va fer una gran reforma per salvar el sector. I també canviar el sistema tarifari. Ara es pot tenir una tarifa regulada i un bo social. La meitat dels consumidors la tenen. Però els altres, els de mercat lliure, paguen en funció de la tarifa i les condicions de l'empresa que comercialitza la llum. El ministre Álvaro Nadal ja ha admès que globalment pagarem aquest any 100 euros més de mitjana. Previsió que queda molt curta, perquè aquest gener per a una llar típica, que té la tarifa general amb una potència contractada de 3,45 kilowats i un consum de 700 kilowats hora...

Puigdemont no ha cedit i no ha anat a Madrid

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170117-Puigdemont-no-ha-cedit.mp3"][/audio]   ¿El president del govern català hi guanyava o hi perdia, no anant avui a la conferència de presidents autònomics que ha presidit Mariano Rajoy amb els presidents de les comunitats a excepció de Catalunya i el País Basc? ¿Interessava als catalans mirar de discutir un nou finançament autonòmic? Era possible? Era el lloc i el moment? En acabar la trobada, hem escoltat Rajoy: la qüestió del finançament no és prioritària per ell i, quan es pacti, si es pacta, serà entre tots, és a dir, cafè per tothom, res de cap pacte financer diferent del règim comú, i anem creant una comissió perquè en vagi parlant i tal dia farà un any, o dos, o més. Perquè feia més de quatre anys, des del 2012, que Rajoy no trobava el moment de convocar aquesta conferència de presidents. El sistema de finançament acordat amb Zapatero el 2009 va caducar el 2014; en la reunió del 2012 no se'n va parlar perquè encara era vigent i des de llavors, res de res. Tot i que la vicepresidenta espanyola fa dies assegurava que aquest òrgan prendria decisions, avui ha fet l'efecte contrari. Que el que intentava Rajoy pressionant perquè hi anés Puigdemont era aigualir les prioritats de Catalunya; el referèndum i també el finançament, i crear l'efecte òptic que el president del govern català cedia en la seva voluntat insubornable -deia ell ahir- de convocar un referèndum buscant fins a l'últim moment l'acord amb el govern espanyol. Mariano Rajoy, que tan sovint esmenta la Constitució espanyola, que reconeix l'existència de les nacionalitats i les regions, avui, un cop més, pretenia que Catalunya rebaixi la seva identitat nacional i es transformi en una regió, al president de la qual li tiba el vestit nou de fer reverències quan arriba a Madrid....

Puigdemont i la transcendència de l’any 17

[audio wav="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170116-transcendència-17.wav"][/audio]   L'any 17 marcarà l'inici d'una Catalunya lliure, pròspera, justa i solidària. Aquesta era una de les frases que avui el president català ha pronunciat per atorgar transcendència històrica per Catalunya a l'any 2017 que acabem de començar. I és que el president català, Carles Puigdemont, ha convertit la seva conferència de balanç del primer any del govern que presideix en l'inici d'una nova etapa, que ha definit com una nova era. El to i el contingut de la conferència que Puigdemont ha fet al Teatre Romea de Barcelona aquest vespre tenen una especial significació. Sembla el primer acte d'un seguit de moltes accions que buscaran donar confiança i seguretat a la ciutadania, mentre l'empeny a mobilitzar-se per poder avançar i acabar votant el referendum. Per això dóna al 2017 valor històric, com el moment per al qual s'han preparat i compromès moltes generacions, i també el moment que recordaran les generacions futures de catalans i de gent que vingui de fora per ser-ne com l'inici del nou país. I tot això només serà possible a partir del que ell anomena una declaració individual d'independència, és a dir, la reflexió íntima de vincular-hi la decisió personal. Les lleis, la seguretat jurídica ja hi van sent, ha assegurat Puigdemont. El govern i el Parlament hi treballen. Enfront de la persecució judicial a què es veuen sotmesos els líders polítics que van treballar per fer possible el 9-N; Mas, Ortega, Rigau i Homs, Puigdemont avui ha empès als més de dos milions tres-centes mil persones que van anar a votar a sentir-se orgulloses d'aquella data. El 9-N l'ha assenyalat com una fita molt important en la cadena de passos que haurà calgut fer fins a votar el referendum. I en el dia a dia de la política, el president de la Generalitat ha tornat a reclamar al govern espanyol un acord per fer el referèndum, ha deixat palès que la conferència de presidents autonòmics a la qual l'ha convocat Mariano Rajoy per demà mateix, ha tingut una eficàcia nul·la desgranant els acords incomplerts d'ençà de l'última convocatòria ara fa més de 4 anys tant pel que fa a temes econòmics com socials. I ha recordat alhora que Rajoy en el seu discurs d'investidura va buscar suports per totes bandes dient que Catalunya és el repte més gran que ara té Espanya i en canvi, per demà Rajoy no ha volgut posar Catalunya a l'agenda. Avui Puigdemont ha...

Trillo dimiteix amb 14 anys de retard

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170112-trillo.mp3"][/audio]   Trillo plega d'ambaixador a Londres. Ho ha anunciat ell mateix aquesta tarda a corre-cuita. L'informe del Consell d'Estat sobre l'accident aeri del Yak-42 on va morir 62 soldats que tornaven de lluitar a l'Afganistan responsabilitzant-ne el Ministeri de Defensa que ell encapçalava, li ha pesat com una llosa. Els familiars han reclamat que demani perdó, tretze diplomàtics jubilats amb categoria d'ambaixador han demanat a l'actual ministre d'Afers Estrangers, Alfonso Dastis, que fos destituït, però sobretot ha estat definitiu el fet que la ministra M. Dolores de Cospedal hagi fet seu l'informe del Consell d'Estat i en doni comptes dilluns que ve al Congrés de Diputats. Rajoy finalment ha aconseguit que Trillo cessi. Federico Trillo, ara caigut en desgràcia, ha estat en primera línia política durant 30 anys. És de Cartagena. doctor en Dret, número 1 de la seva promoció. Deixa per a la història algunes sortides de to. El seu "manda huevos" el 1997 com a president del Congrés de Diputats fart de la redacció difícil de l'esmena que es votava va ser còmic, però no va fer gens de gràcia que en terres de Galícia, després de la catàstrofe del Prestige del 2002, qualifiqués les platges de netes i esplendoroses amb una visió magnífica. Va ser el ministre que no va voler donar explicacions quan els inspectors de l'ONU van insistir que mai havien dit que hi havia armes de destrucció massiva a l'Iraq, argument que Aznar va fer servir per intervenir el país, i finalment Trillo, com a coordinador de Justícia del Partit Popular, va ser qui va portar l'Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional. La sentència del 2010 contra l'Estatut li va semblar curta. Ara veurem si l'exministre, que plega amb catorze anys de retard, continua optant al càrrec al Consell d'Estat o se'n va a viure, com deia ell en una narració èpico-còmica...