© http://silviacoppulo.com!

Mitjans

Sílvia Cóppulo / Mitjans (Page 38)

Donald Trump fa llum de gas

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170111-Trump.mp3"][/audio]   Un Donald Trump sobrat ha contraprogramat avui l'última conferència de Barack Obama amb una roda de premsa. Ha admès que Rússia era al darrere del ciberatac durant la campanya de les eleccions, i s'ha indignat, alhora que ha negat la veracitat del dossier que assegura que el Kremlin té material compromès sobre les seves pràctiques sexuals i els seus negocis a Rússia. És una vergonya, ha dit, que les agències d'intel·ligència hagin permès que sortís una informació tan falsa. Això ho hauria fet l'Alemanya nazi. És porqueria, afegia. Ha reiterat també que Mèxic pagarà el mur. Que ell serà el màxim productor de llocs de treball que Déu ha creat mai i que sí, que l'administració d'Obama va crear l'Estat Islàmic. Però avui hem vist també un president electe que fa callar a la premsa, als periodistes dels mitjans que considera que han publicat porqueria, com la CNN o la BBC, que crida, que mana sense cap contenció, que domina l'escena com ningú i que de la realitat en fa un pur reality. Quan encara formalment li falten deu dies per accedir a la presidència, més que mai ens adonem que serà molt difícil que els mitjans de comunicació puguin discernir amb claredat què publiquen i què no Ho hem vist durant aquests últims mesos, però avui, quan encara formalment li falten deu dies per accedir a la presidència, més que mai ens adonem que serà molt difícil que els mitjans de comunicació puguin discernir amb claredat què publiquen i què no. Perquè cada declaració caldrà comprovar-la un cop, dos cops i tres cops, com deien els antics manuals de pràctiques ètiques de premsa. És clar que mentrestant ell ha descobert les xarxes per adreçar-se directament a la gent. El Hemingway de twitter, l'anomenen. I escriu tuits que són mentida però que causen repercussions reals. Sobre el focus mediàtic, Trump hi ha col·locat un llum de gas i tot fa pampallugues. És el moment de publicar essencialment fets i no deixar-se endur per rumors, informacions no contrastades o cops d'efecte. Altrament, la veritat no sobreviurà i en les mentides i mitges veritats estarem més manipulats que mail. Els periodistes tenim el perill de ser els primers de fer-li el joc....

Nadia, objecte sexual?

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170110-Nadia.mp3"][/audio]   De vegades, a les fotografies, la nena Nadia sortia despullada mirant a càmera. En altres casos, amb algun complement, com ara un barret al cap. El jutge de la Seu d'Urgell que instrueix el cas de la petita ha decidit investigar els pares de Nadia per dos delictes d'elaboració i tinença de pornografia infantil, amb exhibicionisme i provocació sexual perquè els mossos d'esquadra van trobar fotos d'aquest tipus en els llapis digitals del pare que han estat analitzant, tretze USBs en total, a més de targetes de memòria i altre material, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El jutge creu que hi ha indicis clar de participació del pare de Nadia, Fernando Blanco, en els delictes sexuals. Però també imputa la mare, Margarita Garau. El pare és a la presó des de fa un mes, quan el van deternir per risc de fuga i destrucció de proves. La mare havia quedat en llibertat amb càrrecs. La nena ha deixat Fígols i ara viu amb una tieta a Mallorca. Divendres que ve la mare i el pare hauran d'anar a declarar al jutjat. Fins fa unes setmanes semblava que estàvem davant d'una gran estafa pública. Un milió d'euros havien recaptat els pares demanant diners per poder operar a l'estranger la seva filla, que sembla que té una malaltia rara que es diu tricotiodistròfia. Després hem sabut que aquesta malaltia no s'opera i que el pare s'inventava clíniques i noms de metges utilitzant els mitjans de comunicació per arribar al cor de la bona gent. Avui, la investigació agafa un caire horrorós. És clar que encara no hi ha sentència. Que la mare diu que s'han mal interpretat les imatges, que és un error. Els periodistes vam trigar massa a comprovar el relat dels pares sobre la malaltia de la nena. Els metges tampoc no van dir res de res durant tots aquests anys. Les entitats que organitzaven actes per recaptar diners també ho van fer de bona fe. Ara la justícia parla de provocació i explotació sexual de la Nàdia. És l'horror més gran. I ha passat a casa nostra....

En la mort de Zygmunt Baumann, quan l’anàlisi social et fa sentir menys sol

Avui ha mort el sociòleg polonès establert a Leeds, a la Gran Bretanya, Zygmun Baumann, 91 anys, el pare del concepte de "modernitat líquida". Acabava de publicar "Desconeguts a la porta de casa", on analitzava el fenomen migratori. És clar que no es fàcil llegir els textos de Baumann, però les seves respostes ens permeten entendre el món i fer les nostres vides més vivibles, com deia ell, i a més són un consol en la nostra soledat....

El Divan, amb Enric Majó

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170106-Divan-Enric-Majó.mp3"][/audio]   L'actor Enric Majó s'estira al nostre divan per repassar els seus 50 anys de carrera professional i els records més íntims de la seva vida personal. Majó recorda la seva infantesa, de nen melancòlic a Rubí, les dificultats per viure la seva homosexualitat lliurement durant l'adolescència i la seva impressionant carrera teatral.  ...

Vote is in the air

Més de la meitat dels barcelonins i barcelonines no té el vot decidit per cap partit. Parlem del 52,3% de la població amb dret a vot a Barcelona segons l'enquesta del baròmetre municipal d'hivern, que s'ha fet pública avui. Concretament el 40% de la població clarament diu que o no sap què votarà, o més s'estima no contestar. Si mirem l'evolució d'intenció de vot dels últims cinc anys, ens adonarem que aquest és el cop que hi ha un nombre més gran de persones indecises. De les que sí que tenen clar què faran, veiem que Barcelona en Comú tornaria a guanyar les eleccions, tot i que perdria una mica de suport; un 15,1% els votarien. Creix molt Esquerra; Perd més de la meitat dels vots el PeDecat; el Partit dels socialistes també baixa i no treu rèdit a formar part del govern municipal; baixa també Ciutadans; baixa la CUP i baixa també el PP fins a l'1,3% Quin és el líder més valorat? Doncs empaten Xavier Trias i Alfred Bosc amb un 5,3, i Ada Colau es queda en tercer lloc però aprova amb un 5,1. També aprova Jaume Collboni amb un 5. La resta de caps de llista barcelonins suspenen. Hem començat un any 2017 que ens durà moltes sorpreses. A més de la previsió de la convocatòria de referèndum del govern català i de la reclamació d'eleccions avançades a Catalunya per una part dels comuns...

La vergonya de l’accident del Iak 42 du el nom de Federico Trillo

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170103-vergonya-accident-Iak-42Trillo.mp3"][/audio]   Més de tretze anys després de l'accident de l'avió Iak-42 que va costar la vida a 62 militars espanyols quan tornaven de l'Afganistan el 26 de maig del 2003, ara el Consell d'Estat en fa responsable el ministeri de Defensa, llavors comandat per Federico Trillo. El ministeri ja sabia que les condicions de l'avió llogat ucraïnès eren molt dolentes i també sabia que els pilots estaven esgotats i estressats després de 22 hores seguides de volar. En tenia un informe secret que l'hi indicava. L'esgotament i la falta de preparació específica dels pilots van ser la causa de l'accident. Ara la justícia no pot reobrir la causa que ja va arxivar l'any 2012, de manera que la conclusió que fa el Consell d'Estat responsabilitzant per primera vegada el Ministeri és sobretot simbòlica L'avió es va estavellar a la muntanya de Pilav quan volia fer escala a Trabzon, a Turquia. Després va venir més horror encara. Van posar els trossos de cossos dels militars en bosses i caixes sense identificar-los i els van portar cap a Espanya. No van deixar que els familiars els identifiquessin, de manera que alguns van vetllar i enterrar cadàvers que no eren els seus, fins que el nou ministre José Bono, un any després, va impulsar fer proves d'ADN per identificar bé les restes i alhora va fer investigar l'embolic de contractacions i subcontractacions que envoltaven l'enlairament de l'avió. Dels 149.000 euros pagats pel Iak-42, només uns 36.500 els va cobrar la companyia que va operar l'avió. Més irregularitats: la caixa negra feia 45 dies que no funcionava i l'assegurança obligatòria de 75.000 euros per passatger no s'havia fet. Les famílies, però, van rebre compensacions econòmiques per part de l'empresa contractista alemanya Chapman Freeborn. Ara la justícia no pot reobrir la causa que ja va arxivar l'any 2012, de manera que la conclusió que fa el Consell d'Estat responsabilitzant per primera vegada el Ministeri és sobretot simbòlica. Els familiars volen que Federico Trillo demani perdó. Els partits de l'oposició reclamen a Mariano Rajoy que destitueixi Trillo com a ambaixador a Londres, però el president espanyol, enmig de les seves caminades a Pontevedra, diu que no en sap res del dictamen i que això ja s'havia substanciat. O sigui, pilotes fora i mirar de passar pàgina. Fa més de dos mil anys, l'historiador romà Titus Livi deia: la veritat es pot eclipsar, però no es pot extingir....

La ruïna de Puigdemont i el cosí del cunyat madrileny del PP

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20170102-ruïna-Puigdemont.mp3"][/audio]   La batalla de la legitimitat del referèndum de Catalunya també es juga internacionalment. El relat que se'n fa, és a dir, com s'explica tot plegat, influencia el posicionament d'Europa. És per això que el govern català s'esmerça a fer arribar la seva pròpia veu als fòrums internacionals. És per això que el govern espanyol fa tot el que pot per impedir-ho o desqualificar-ho. Sempre estem atents a com la premsa estrangera parla de Catalunya. Si fa poques setmanes destacàvem que la revista "Time" havia inclòs a l'agenda dels fets importants del món del 2017, a la segona quinzena de setembre, la celebració del referèndum de la independència de Catalunya, avui ens fixem en sentit contrari, en el web Político, en la seva edició europea amb seu a Brussel·les. Político assenyala dotze personalitats que, segons l'opinió del web d'informació política, podrien arruïnar l'any 2017. Deixa de banda el que en diu els personatges més obvis, com Putin, Erdogan, Marine le Pen, etc. i se centra en el que anomena personatges de repartiment. Entre els 12 que més valdria que estiguessin tranquils, diu, i no arruïnessin l'any 2017, la revista hi situa el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l'italià Beppe Grillo, el polonès Jaroslaw Kaczynski, els hackers russos, els editors de tabloides de la Gran Bretanya o els magnats de la lliga xinesa de futbol que gasten massa comprant futbolistes europeus i sud-americans. Diu Politico que el govern espanyol i el Tribunal Constitucional espanyol creuen que el referèndum és il·legal perquè una part dels espanyols no pot decidir sobre una qüestió que afecta tots els espanyols. O sigui que repeteix fil per randa l'argument del govern del PP Aquest és el titular, que Carles Puigdemont podria arruïnar-nos el 2017, i hi ha molta gent que només es fixa en els titulars. Esclar que en el cos de la informació, hi trobem detalls per sucar-hi pa. La revista ha hagut de rectificar la situació geogràfica de Catalunya dins de la península ibèrica, perquè en la seva primera edició s'havia equivocat de lloc. Afegeix Político que el govern espanyol i el Tribunal Constitucional espanyol creuen que el referèndum és il·legal, perquè una part dels espanyols no pot decidir sobre una qüestió que afecta tots els espanyols. O sigui que repeteix fil per randa l'argument del govern del PP. I afegeix l'analista polític de la publicació europea que aquesta situació de confrontació entre Madrid i l'administració catalana pel referèndum...

Victòria, ‘in memoriam’

Ell era dels nostres, malgrat que fos un assassí. En un primer moment, els Mossos d’Esquadra no confirmaven que t’havia mort d’un tret d’escopeta mentre dormies de matinada, per matar-se ell a continuació. Ni deien el teu nom, ni gosaven explicar clarament que aquest crim era pura violència masclista, per prudència, és clar, però perquè ell era dels nostres, tot i que fos un assassí. Així és que vam voler pensar que es tractava d’un suïcidi compartit a la manera romàntica i desesperada de Stefan Zweig i la seva muller Lotte, i ens vam entretenir a explicar les grans obres que el teu marit havia fet en el camp del periodisme. És molt injust tot això, Victòria. Per això ara goso escriure el teu nom, perquè visquis en la nostra memòria amb llum pròpia. Que de la teva mort brutal n'aprenguem una lliçó: no s'ha de tornar a casa d'un maltractador ni escoltar les seves promeses falses Al CAP Montnegre de les Corts, els teus pacients t’adoraven. Discreta sobre la vida personal i vital sempre, feia 15 anys que els escoltaves amb un somriure lleu. Eres la metgessa de família implicada fins al fons, que curava encomanant optimisme, tu, que vivies una malaltia a casa. Feia poc que t’havies separat, però generosament, vas tornar provisionalment a l’antiga llar conjugal per cuidar el teu marit, acabat d’operar del cor. Tenies 57 anys i somiaves en una nova vida lliure. Ell ho sabia; per això et va matar i, inflat de vanitat, es va atrevir a deixar-ho escrit en una nota: no volia que deixessis de ser d’ell mai. ¡Qui parla d’estimar! Totes les Victòries del món saben que no és fàcil segar cadenes i que fa vergonya explicar el que vius, quan tu ets una dona culta i professional, i ell, un home que es confon amb el poder. Article publicat originalment al diari El Periódico de Catalunya, dia 21 de desembre de 2016. Foto: Elisenda Pons | El Periódico...

Referèndum: salt endavant i pas ineludible

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2016/12/20161229-Referèndum-salt-endavant.mp3"][/audio]   El Pacte Nacional pel Dret a Decidir s'ha convertit aquest vespre en el Pacte Nacional pel Referendum. Avui s'han aplegat al Parlament representants d'institucions, partits polítics, entitats socials, sindicats, patronals i govern per trobar un espai comú que els permeti fer un "salt endavant", com diu el president Carles Puigdemont, que és la celebració del referendum, o un "pas ineludible", com l'anomena l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. I entre tots han buscat l'acord mínim a què eren capaços d'arribar, que és fer l'exercici de la democràcia que representa un referèndum, pactat amb el govern espanyol, amb garanties i amb el màxim suport internacional. Avui ja no s'ha sentit la paraula "unilateral" a la trobada del Parlament de Catalunya, que això és el que volia dir "referèndum o referèndum". O pactat o no pactat. Ara es tractarà de mirar d'eixamplar la base social per dur a terme un acció democràtica: votar en un referèndum. Així doncs, la cimera del referèndum d'avui amb més de 80 participants s'ha de valorar positivament, per bé que cal no enlluernar-se. Avui ja no s'ha sentit la paraula "unilateral" a la trobada del Parlament de Catalunya, que això és el que volia dir "referèndum o referèndum". O pactat o no pactat. I pel que fa a la data, si Puigdemont ha dit i repetit moltes vegades que el referèndum es farà la segona quinzena de setembre del 2017 i que sempre està obert a parlar fins i tot d'això, de quan es farà, amb el govern espanyol, avui Colau ha dit i repetit que cal no tenir pressa i no marcar ni data ni terminis curts, perquè ens frustraríem. Per la seva banda, des de la CUP, Anna Gabriel ha entrat en un espai de lògica: ben aviat es veurà si el govern espanyol vol parlar-ne. Si no en parla, el setembre és el moment. I lògicament això vol dir unilateralitat. Avui, doncs, en la cimera hi ha hagut un pas important per al consens. Primer, que Ada Colau assisteixi a la reunió del Pacte pel referèndum és important, perquè comporta afegir-hi l'espai dels comuns. Segon, mai sobra tornar a intentar trobar un acord amb el govern espanyol, tot i que digui que dialogarà de tot excepte d'això; però si realment es veu clar que no vol pactar res de res, dir que no hi ha pressa i que no calen terminis voldrà dir realment situar-se en una dilació que no...