© http://silviacoppulo.com!

Mitjans

Sílvia Cóppulo / Mitjans (Page 40)

Votarem un ximpanzé

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161205-ximpanzè.mp3"][/audio]   La major part dels mandataris europeus que van menjar-se el raïm l'últim Cap d'Any no sentiran les dotze campanades del final d'aquest. David Cameron va quedar escombrat per un Brexit populista i contra pronòstic. Barack Obama poc es pensava que no passaria el relleu a Hillary Clinton, però un milionari extravagant li va trencar els plans. Matteo Renzi acaba de perdre aquest diumenge el seu referèndum sobre la Constitució, tot i que li demanin que s'esperi a dimitir. I François Hollande la setmana passada anunciava que no es presentaria a la reelecció. Deixa pas a Manuel Valls davant la possibilitat que la dreta se l'endugui també. Sort que a Àustria les dones i els joves il·lusionats finalment han fet guanyar el candidat verd enfront de l'ultradretà. Només la cancellera alemanya Angela Merkel resisteix i fins i tot pot tornar a guanyar l'any que ve. Sembla que no passa res, però els populismes guanyen terreny. Per què? Divendres passat, aquí mateix al "Catalunya vespre" sentíem Rajoy anunciant que apujaria els impostos. Es va aprovar en el Consell de Ministres. Però en canvi havia promès que els abaixaria dies abans de les eleccions de final de juny. El més sorprenent és que no ens sorprenen les mentides amb 'feeling'. Aquelles que ens agrada sentir en època electoral. Les normals. Però arriba un dia que la població se n'afarta i llavors decideix canviar. I simplement vota els diferents, els que diuen unes altres mentides. Mentides per mentides, se n'escullen de noves. Qualsevol dia votarem un ximpanzé i no haurem de buscar-ne la causa, perquè serà la conseqüència. Essencialment de tantes mentides i més desigualtat....

Jo dialogo, tu dialogues, que bonic que és el diàleg!

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161202-diàleg.mp3"][/audio]   Jo dialogo, tu dialogues, ell dialoga, nosaltres dialoguem, que bonic que és el diàleg! Dialoguem sobre el diàleg. Jo t'ofereixo dialogar sobre tot. Sobre tot, vol dir que no dialogaré sobre el que tu vols que dialoguem, però dialoguem sobre tot, perquè no hi ha d'haver línies vermelles per res, però per res no dialogaré sobre el que tu vols que dialoguem, i t'asseguro que no judicialitzaré els teus diàlegs al Parlament, i com que t'ho vull demostrar amb ànim dialogant, el procés judicial engegat contra la presidenta del Parlament continuarà endavant, i el dia 16 d'aquest mes haurà d'anar a declarar al tribunal. Ja t'he dit que no hi haurà litigiositat perquè volem dialogar. Ara el govern d'Espanya és a Barcelona cosificat en mi mateix, el delegat del govern d'Espanya. Unim camins. Perquè el diàleg és una actitud. I és veritat que avui hem dit que gravarem les begudes ensucrades, aquell impost exòtic que vau anunciar vosaltres abans d'ahir. Trenquem distàncies i barreres, dialoguem i no comencem dialogant sobre el punt més difícil, que ens estaria limitant el diàleg. Ens calen ponts. ¿Com és que em parleu de concretar en fets la meva proposta de diàleg ara que estic dialogant amb lleialtat i compromís? ¡Dialoguem! Jo dialogo, tu dialogues, ningú dialoga. Que cordial que ha estat la nostra trobada amb aquest diàleg!...

L’Anàlisi d’avui i 60.000 mil gràcies

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161201-Hollande.mp3"][/audio]   François Hollande renuncia a l'elecció com a president. L'esquerra està dividida a França i els noms de François Fillon i Marine Le Pen cada dia pesen més per aconseguir la presidència l'any que ve. A Espanya, la seva vicepresidenta, Sàenz de Santamaría, insistex en la seva oferta de diàleg amb Catalunya i ofereix rebaixar els litigis que arriben a tribunals. S'ho creuen els partits catalans? Ara ho veurem perquè avui a l'anàlisi del Catalunya Vespre, sentirem la veu dels polítics o més ben dit, de les polítiques avui, cinc de ben actives del Parlament, el Congrés i l'Ajuntament de Barcelona. Ara us les presentarem. Demà el Consell de Ministres aprovarà l'augment del salari mínim interprofessional en un 8%, tal com demanava el PSOE. El salari mínim passarà de 652 a 706 euros mensuals. Alhora el govern català ja té a punt un màster molt pràctic de 18 mesos de durada per formar els dirigents del nou Estat català. En conveni amb la Universitat Oberta de Catalunya. I ens fa molt de goig, avui, tenir un instant per donar-vos les gràcies. Al Catalunya Vespre, de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, de les 9 a les 11 de la nit, Amb Kilian Sebrià i qui us parla ara, l'Estudi General de Mitjans, l'EGM ens atorga 60.000 oients. És la nostra primera dada en aquest horari. És molt bona i estem molty contents. Bravo. Gràcies a tots vosaltres, a tots seixanta mil, als col·laboradors i col·laboradores que ens aporten professionalitat, coneixement i alegria de viure, als anunciants (que cada dia n'hi ha més en aquesta hora, -mireu-vos altres hores de la graella, que estan molt bé també- a la direcció per confiar en nosaltres, als companys dels serveis informatius, als companys del so i a tothom que de prop o de lluny treballa per treballar més i millor. Seixanta milions de gràcies....

Jo, l’impost del cava, i tu, el de l’espumoso

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161130-impost-cava.mp3"][/audio]   L'Organització Mundial de la Salut va demanar als governs que establissin un impost sobre les begudes ensucrades. Per què? Perquè en bona part són les responsables de l'augment de l'obesitat, la diabetis i les càries. Si aquestes begudes són més cares, potser en beurem menys, i a més ens conscienciarem que s'han de prendre amb moderació. L'OMS ho recomana i el govern català actua en pro de la salut pública, de manera que en els pressupostos que va presentar ahir ja hi havia una partida amb els diners que s'ingressarien per aquest impost. 48 milions exactament. Ah, però en temps d'oferta de diàleg "mesetari", molt probablement, demà passat, divendres, en el Consell de Ministres casualment s'aprovarà un impost sobre les begudes ensucrades, de manera que el govern català no podrà gravar els refrescos i s'haurà d'empassar el gripau amb la beguda que vulgui, perquè els 48 milions d'euros es diluiran en un no res al pressupost català. L'anunci ha agafat per sorpresa a tothom. Fins i tot als mateixos diputats populars. Avui mateix al Parlament de Catalunya Santi Rodriguez menystenia la idea del govern català i li preguntava si després pensava gravar les "chuches"...

Que la vanitat no qüestioni els pressupostos

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161129-vanitat-pressupostos.mp3"][/audio]   A la ràdio, a la tele, als diaris i als mitjans digitals avui anem plens de pressupostos, perquè avui els ha presentat el govern. I perquè abans de l'estiu la CUP no els va aprovar i llavors el president Puigdemont va decidir sotmetre's a una moció de confiança, que si no guanyava amb el compromís també d'aprovar els pressupostos nous per part dels cupaires, es disposava a convocar eleccions avançades. Els pressupostos que presenta el govern per l'any que ve preveuen una partida per fer el referèndum, perquè qualsevol activitat que es vulgui fer costa diners. L'oposició els critica bàsicament per aquest fet, i la CUP, en canvi, no acaba de donar el sí perquè en reclama més millores socials, diu. En realitat els partits polítics es diferencien essencialment entre si en el pressupost que fan dels diners que pensen ingressar. Prioritzar i dimensionar és fer política Semblaria que això dels pressupostos són sumes i restes i partides i molt d'avorriment i càlcul i previsions. Però en realitat els partits polítics es diferencien essencialment entre si en el pressupost que fan dels diners que pensen ingressar. En quina quantitat i a què es destinaran les partides és la decisió que marca el perfil polític de cadascú. Prioritzar i dimensionar és fer política. Per això la Llei de pressupostos és la més important de l'any i d'un govern. Veurem si aquests pressupostos s'aproven com està previst en la segona quinzena de febrer. I aquesta és la mare dels ous. Que si no s'aproven, s'esberla el full de ruta i el referèndum o referèndum pel setembre del 2017 passa a millor vida o sigui sine die. Perquè, sense pressupostos aprovats, immediatament el president convocarà eleccions. Cal que aquest país obtingui la certesa pressupostària. Que hi hagi lluïment en la negociació del tràmit parlamentari serà positiu sempre que els excessos de vanitat es llancin al foc....

Mort Castro, ara sí la llibertat

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161128-castro-llibertat.mp3"][/audio]   Fa dos dies que parlem de Castro arran de la mort del dictador. Com sempre que parlem de Cuba, les veus dels defensors i dels detractors arriben amb molta força de tot el món. De tots els àmbits ideològics. Sovint ens sorprenen, perquè retraten i delaten els que es pronuncien. Al cap de quaranta-vuit hores del seu decés, ja s'ha dit i escrit molt sobre Fidel. Avui els cubans fan cues per dir-li l'últim adéu a la plaça de la Revolució. Nou dies de dol oficial, hi haurà. La història m'absoldrà, deia ell als anys 50. O no. Perquè no es tracta de posar en un plat de la balança els avenços socials que pugui haver inspirat el règim castrista, i en l'altre, la falta de democràcia, a veure què pesa més. Girem full. Mirem el futur i pensem-lo a partir d'una paraula impronunciable durant seixanta anys: llibertat. Reconec que ni poc ni gens m'entusiasma parlar d'aquells que la menystenen, perquè és tant com no reconèixer l'altre com a ser humà. I si al segle XXI no defensem primer de tot la llibertat, com podem pensar en justícia o equitat? Mort Castro, ara sí, la llibertat....

La violència masclista no és només un problema de les dones maltractades

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161125-violència-masclista.mp3"][/audio]   Avui és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les dones. Tot i que està lluny de desaparèixer, és veritat que s'han fet avenços i en aquests últims anys ja ningú gosa dir que la violència masclista és una qüestió privada, de portes endins de casa, sinó que les administracions estan enfortint la xarxa pública per detectar i atendre les dones que es troben en aquestes situacions i les entitats cíviques i socials fa molt temps que s'hi aboquen. En aquest punt és important, però, assenyalar que entre el jovent es detecta un augment de nois que controlen tots els moviments de les seves xicotes. Amb qui watsapegen, com van vestides, amb qui surten, amb qui parlen, etc. El sexisme es manté i repunta entre els joves. Avui hi ha hagut concentracions de rebuig a la violència masclista a tot el país. Els responsables polítics ara surten en primera fila per fer evident el seu rebuig a la violència masclista i el suport a les dones. El president de la Generalitat, l'alcaldessa de Barcelona i un munt de càrrecs avui s'han concentrat a Barcelona mentre es llegia un manifest. Ho ha fet a Madrid també el president espanyol, Mariano Rajoy. És clar que cal valorar positivament que Rajoy vulgui expressar el seu rebuig a la violència. És clar que sí, però avui em voldria fixar en una expressió molt significativa. Aquest any a Catalunya han mort 5 dones i s'han atès 11.700 víctimes, 675 menors d'edat. I una quarta part de les dones assegura haver patit algun cas greu de violència masclista al llarg de la seva vida Vuestro problema, diu Rajoy. Aquesta és la clau. És necessari que el problema de "ellas", sigui el nostre de problema, que ho sigui de la nostra comunitat, del nostre país i dels nostres governants. ¿Oi que no ens podem imaginar Rajoy dient als aturats per exemple: hay salida para vuestro problema, sinó que assumeix que l'atur és un problema d'estat i que ell i el seu govern també són responsables que es creïn llocs de treball? Doncs és el mateix amb les dones que són maltractades. Són les nostres dones. Elles el pateixen però el problema és de tots. Si fem aquest salt i ho assumim tots plegats, l'any que ve podrem rebaixar les xifres i potser algun dia s'erradicaran. Aquest any a Catalunya han mort 5 dones i s'han atès 11.700 víctimes, 675...

Rita Barberà: El PP la va enterrar i ara se’ls ha mort

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161123-barberà.mp3"][/audio]   La mort sempre és una mala notícia. La mort per infart, més. Mariano Rajoy li va dir a Bárcenas, Luís, sé fuerte. I Luís ho va ser. Però el cor de Barberà no ha estat prou fort i no ha suportat la pressió de veure's davant del jutge per presumptament haver blanquejat diners. Fa només dos dies que es ratificava dient que ella només treballava per aconseguir vots. Fa molt poques setmanes, Mariano Rajoy va fer triar a qui anomenaven l'alcaldessa d'Espanya pels seus 24 anys al capdavant de l'alcaldia de València, entre deixar el Partit Popular o deixar l'escó de senadora Es necessiten diners per fer campanyes electorals i ben bé podria ser que el seu últim objectiu fos això, guanyar, guanyar ella i fer guanyar el PP. Ara bé, cal tenir present que fa molt poques setmanes, Mariano Rajoy va fer triar a qui anomenaven l'alcaldessa d'Espanya pels seus 24 anys al capdavant de l'alcaldia de València, entre deixar el Partit Popular o deixar l'escó de senadora. Rajoy no es podia permetre que més casos de corrupció -casos aïllats- com els anomena el president espanyol, l'esquitxessin. S'hi jugava la investidura. I la va deixar caure. De manera que Rita va anar a parar al galliner del Senat, al grup mixt, sola, sense els que havien estat durant tants anys els seus companys de partit. Feia setmanes que Rita Barberà se sentia molt malament. Ho havia tingut tot i gairebé no li quedava ni una unça de poder. Des de l'alcaldia que va perdre fa un any i mig a mans d'un tripartit, a la seva militància, que va ser-li pràcticament retirada pels seus, fins a veure's en la humiliació d'haver-se d'enfrontar al Tribunal Suprem. La família no vol que ningú de cap partit vagi al seu funeral, i s'entén que això inclou el PP. Ni partits ni representants d'institucions. És ben possible que Rita Barberà hagi estat lleial al seu partit, fidel a una manera d'entendre la política i que, en consciència, cregués que feia el que era normal fer. Però el preu d'estalviar-se el judici l'ha pagat el seu cor. Ell PP la va enterrar i ara se'ls ha mort. Que en pau descansi....

El govern del PP cada dia és més simpàtic

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161123-pp-simpàtic.mp3"][/audio]   La nova estratègia de comunicació del govern espanyol es fa evident. De cara a la galeria venen que tenen un tarannà flexible i comunicador. Són simpàtics i agradables. "Encantada" va arribar a dir Soraya Saenz de Santamaría responent a la invitació del govern català de venir a Catalunya. Era nou sentir-la en aquests termes. Alhora, el govern espanyol es presenta davant la ciutadania de Catalunya com el "seu" govern, intenta tapar o descol·locar el govern català. Ho hem vist avui al Congrés de Diputats i al Senat. Al congrés hem sentit Santamaría dient que treballa per set milions i mig de catalans, intentant crear una imatge d'aïllament dels diputats sobiranistes, als qual col·loca en el suposat racó on avui hi hauria un sol home, Francesc Homs, fent que el Tribunal Suprem el pugui jutjar i eventualment inhabilitar pel 9-N del 2014. Al Senat, un altre home, Santiago Vidal, ara senador per Esquerra, inhabilitat per exercir de jutge durant tres anys per haver escrit a hores perdudes a casa un esborrany de constitució Catalana. Al retret de Vidal, Rajoy li ha dit que deixi de portar a la cambra alta qüestions personals i s'atengui a la llei, que és el seu deure com a senador i jutge. L'ha mirat d'arraconar també. Com si el sobiranisme fos cosa de casos aïllats, que és l'argument que Mariano Rajoy fa servir per desentendre's de la corrupció al seu partit. El poder utilitza la comunicació per establir nous marcs mentals que li permetin arribar més lluny i guanyar adeptes i suports. El nou marc mental del govern del PP és presentar-se com l'autèntic govern de tots els catalans, establir una imatge de camaraderia i empatia que permeti veure'ls com a sensibles davant de les inquietuds dels catalans alhora que aïllen els líders polítics catalans que s'han compromès amb el procés. Del nomenament de Millo com a delegat del govern espanyol a l'aprovació del suplicatori perquè el Suprem jutgi Homs, hi ha estratègia comunicativa. L'han estrenat i la segueixen fil per randa cada dia més....

El PSC i Homs, Barberà i el blanqueig i Albiol o el frau de la neteja

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/01/20161121-homs-barberà-albiol.mp3"][/audio]   Com es pot entendre que demà el PSC voti amb el PP i Ciutadans a favor que es pugui jutjar i eventualment inhabilitar el diputat i exconseller Francesc Homs, per part del Tribunal Suprem per la seva suposada col·laboració en l'organització del 9N, i que alhora el mateix president dels socialistes catalans, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, anés a votar aquell 9N del 2014? Com es pot entendre si l'Ajuntament de Lleida va fins i tot consensuar una moció a favor de facilitar tots els recursos municipals que fossin necessaris? Es pot creure que l'ara senadora Rita Barberà, abans l'alcaldessa de València fes una transferència de 1.000 euros al Partit Popular, digui que va ser una cosa puntual en época electoral i que el partit mai els hi va tornar en 2 bitllets de 500, com si no sabés ni com es conjuga el verb blanquejar, que pel que fa a aquesta pràctica de petites quantitats, es coneix entre els populars com a barrufejar, en castellà pitufear? Té sentit que al magistrat Santiago Vidal, ara senador per Esquerra, el Tribunal Suprem li mantingui la inhabilitació per fer de jutge de tres anys, per haver redactat a casa un esborrany d'una possible Constitució Catalana? De quina manera s'ha de valorar que l'exalcalde de Badalona, Xavier García Albiol, surti tan de pressa a defensar l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas d'un possible frau per un import de 13 milions d'euros en el servei de recollida d'escombraries de Badalona? Hi ha dies que quan fem la primera part del Catalunya Vespre, el de la informació a les 9 amb en Killian Sebriá, ens sorgeixen moltes preguntes que insinuen contradiccions i mentides. És per això que a les 10, les sotmetem de bat a bat a l'anàlisi....