© http://silviacoppulo.com!

Catalunya Vespre

Sílvia Cóppulo / Mitjans  / Ràdio  / Catalunya Vespre

Creixem en totes les onades de l’EGM. Gràcies!

Avui estem contents. Primer de tot volem donar les gràcies als oients que en aquest EGM ens han atorgat a tot el "Catalunya vespre", de les 9 a les 11 de la nit, 42.000 oients. Felicitats per la part que et toca, Kilian Sebrià. Ens deixes els oients entusiasmats quan acabes la informació. A tu, i a tots els companys i companyes de la redacció que ho fan possible! Però si ens ho permeteu, ens agradaria ara tenir un moment per parlar de l'hora de 10 a 11 de la nit, d'aquest temps de la reflexió i l'opinió del Catalunya Vespre, que és amb tots vosaltres d'ençà d'aquell 29 d'agost de l'any passat, que vam començar la temporada. No ho podem amagar. Estem molt, molt contents. En aquesta última onada de juliol hem crescut un 30% d'oients respecte a la xifra que hi havia en aquest mateix període de l'any passat a Catalunya Ràdio. Als quals hi hem d'afegir els oients de Catalunya Informació. Total, aquesta hora de l'Anàlisi ara l'escolten 31.000 oients. Però a més ens fa molta il·lusió poder dir amb rotunditat que l'Anàlisi del Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio ha crescut en totes i cadascuna de les tres onades de l'EGM, la d'hivern, la de primavera i la d'estiu a Catalunya Ràdio respecte als oients que en la mateixa època de la temporada passada tenia Catalunya Ràdio. A la redacció avui deien: Bravo! Feu-ho córrer: L'anàlisi del Catalunya Vespre ha crescut a totes les onades de l'EGM. Vull donar les gràcies especialment a tots els col·laboradors i col·laboradores que cada dia de cada dia s'han arriscat en directe...

8.000 urnes fan canviar l’ànim

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/05/20170504-8.000-urnes-fan-canviar-lànim.mp3"][/audio] La notícia: el Govern compra vuit mil urnes. Ja hi ha un acord marc al govern per homologar les empreses que vulguin fabricar i proveir les urnes que la Generalitat necessita perquè la població de Catalunya pugui votar en el referèndum de la independència. El Departament de Governació ja ha tancat l'acord marc. Conjuntament, el president Carles Puigdemont i el vicepresident, Oriol Junqueras, tiren endavant els preparatius pel referèndum. ¿Què és un acord marc? És molt més que un pacte. Acord marc és una fórmula de contractació pública que simplifica el procediment i redueix les despeses. De l'acord marc, se'n derivarà el contracte o contractes a una o més empreses per posar les urnes per votar. Com dèiem, es tracta de fabricar 8.000 urnes que ja no seran de cartró, sinó de metacrilat, que és el material reglamentari. S'escau que el govern català no té urnes pròpies i fins ara utilitzava les de l'Estat. L'acord marc expressa que les urnes serviran per votar els processos que s'impulsen des del Parlament, els ajuntaments o les cambres agràries fins i tot, es tracti de consultes populars, referendàries o qualsevol tipus d'eleccions i s'emmarca en les competències que té la Generalitat. En els propers dies, la convocatòria sortirà publicada al Diari Oficial de la Generalitat. En els pressupostos del govern no hi ha una partida extraordinària per pagar-les. Els diners sortiran d'altres partides. Comprar 8.000 urnes és el primer pas concret per votar al referèndum. El següent pas serà fer les paperetes. Avui justament, l'AMI, l'Associació de Municipis per a la Independència, la gran majoria de municipis de Catalunya, gairebé 800, ha dit que frisa per col·laborar de manera cabdal en el referèndum. Comprar 8.000 urnes de metacrilat a moltes persones avui els fan canviar l'ànim....

Enveja dels bascos

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/05/20170503-Enveja-dels-bascos.mp3"][/audio]   Avui tenim notícies excepcionalment bones. Ves per on, després d'anys de no acabar d'acordar els comptes, avui el govern basc i l'espanyol han trobat la quadratura del cercle. Que bé. Feia 10 anys que discutien, concretament des del 2007. Com tothom sap, el govern basc cobra els impostos als bascos i les basques i posteriorment envia una petita part d'aquests diners a la hisenda espanyola segons l'acord que tinguin, ja que el govern basc no té transferides algunes competències, com defensa, afers estrangers i infraestructures com ara ports i aeroports. En diem, d'aquest sistema de cobrar primer i després enviar el que sobri a Madrid, "el concert basc", just el que fa uns anys va intentar Catalunya sense èxit. Però, tot i el sistema, entre els governs basc i espanyol hi havia discussions, que s'anaven arrossegant i engrandint. Quina xifra s'ha acordat? Mil quatre-cents milions. Qui els pagarà? El govern espanyol al basc. Figura que són els 1.400 milions d'euros de desajustos del 2007 al 2016. I pel que fa a aquest any, el 2017, el govern basc també pagarà menys a l'espanyol que el que li va pagar l'any passat. Els bascos pagaran un total de 956 milions, que representen 540 milions menys que el 2016. A més han acordat que l'AVE arribi a les capitals basques l'any 2023 i que les empreses d'Euskadi paguin tarifes elèctriques més barates. Les condicions s'han pactat per cinc anys més i, d'aquesta manera, l'harmonia ha tornat a presidir les relacions entre el PP i el PNB. Contents com estan, els cinc diputats i diputades nacionalistes bascos donaran suport agraït als pressupostos que presenti l'executiu espanyol. I com diuen ells, "aquí paz y después gloria". O, en paraules del portaveu penebista del Congrés, Aitor Esteban, és fantàstic aquest acord, perquè beneficia a tothom i no perjudica a ningú. Els catalans, un cop més, ens hem quedat amb un pam de nas. Aquell pacte fiscal l'havíem d'haver negociat quan el vot dels nacionalistes catalans era decisiu perquè o populars o socialistes poguessin governar. I mira que ho va ser durant anys i panys. Encara patim els mals del peix al cove. Enveja dels bascos....

El plagi de Marine le Pen i els globus de colors

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/05/20170502-El-plagi-de-Marine-le-Pen-i-els-globus-de-colors.mp3"][/audio]   Sí, sí, diuen exactament el mateix paraula per paraula, Marine le Pen (la candidata del Front Nacional) i François Fillon, el candidat de la dreta republicana, desbancat ja de la segona volta de diumenge que ve a les presidencials franceses. Le Pen va fer aquest discurs ahir mateix, Primer de Maig, a Villepinte. Fillon l'havia dit el 16 d'abril al Puy-en-Velay. Els assessors de Marine Le Pen intenten donar la volta a la situació dient que Le Pen fa volgudament l'ullet als antics electors de Fillon per atraure'ls cap a ella. Però, ¿com ha anat aquest plagi? Paul-Marie Couteaux diu que és l'autor d'aquest text. És un sobiranista que ha escrit molts discursos, un home que intenta unir la dreta amb l'extrema dreta. Ell mateix assegura a Twitter, divertit, que aquest fragment s'ha extret de la seva obra "L'Europa vers la guerre" (del 1997) i s'entusiasma amb la idea que tots dos candidats escollissin les seves paraules per expressar la vocació universal de França. És clar que els asessors de François Fillon, ho neguen, i asseguren que l'autor és un antic col·laborador de Couteaux, Jean de Boishue. Tots dos en realitat havien col·laborat al servei d'un altre candidat, un tercer. Ens perdem amb tants candidats...

Una moció de censura a l’aparador

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/05/20170427-Una-moció-de-censura-a-laparador.mp3"][/audio]   Algú pot pensar que la crònica de la mort anunciada de la moció de censura de Podem és en realitat el primer acte del naixement de la campanya electoral davant d'una eventual convocatòria d'eleccions generals avançades. O una acció més de la campanya permanent, com ara el Tramabús. Un fer-se veure com a partit valent davant de l'opinió pública, que és capaç de plantar cara al PP de la corrupció, just quan el PSOE continua sense poder-ho fer, perquè està en plena campanya per tenir de secretària general aquella Susana Díaz que va donar suport a Rajoy, o aquell secretari general, Pedro Sánchez, que va deixar de ser-ho just per no voler que el PP governés Espanya. Així, doncs, els diputats del PSOE tornen a salvar Rajoy, perquè avui per avui no són capaços de fer res més. Iglesias ho sap i se n'aprofita. A Ciutadans no se l'espera per res, i els partits independentistes catalans, Esquerra i el PdeCat, poden tornar a posar damunt la taula el referèndum, una altra manera d'anar aconseguint que als ulls de tot Espanya, això d'anar a votar per decidir el futur de Catalunya es vagi veient més normal i assumible. Amb tot això, la pregunta clau és: ¿Com s'entén que, mentre Podem demana suport a Esquerra per a la moció de censura de Madrid, el diputat al Parlament Joan Coscubiela, de Catalunya Sí que es Pot, supediti un eventual suport dels comuns al referèndum al que pogués dir la Comissió de Venècia, quan a més la Generalitat no es pot adreçar a aquest òrgan consultiu del Consell d'Europa, ja que només poden fer-ho els estats?...

Pujol Ferrusola, a presó. El símbol

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/04/20170425-Pujol-Ferrusola-a-la-presó.-El-símbol.mp3"][/audio]   Aquesta nit Jordi Pujol Ferrusola entra a la presó madrilenya de Soto del Real per blanqueig de capitals. Des del 2012 que el van començar a investigar, podria haver fet desaparèixer, segons la fiscalia anticorrupció, trenta milions d'euros més. El jutge de la Mata creu que Pujol Ferrusola i la seva exesposa Mercè Gironès estan seguint des de fa cinc anys una estratègia insistent i continuada de despatrimonialització a l'estat espanyol, de manera que amaguen els milions a l'estranger. Avui Júnior ha estat declarant quatre hores davant del jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata. És la tercera vegada que ho fa. L'última va ser el febrer de l'any passat. Llavors el jutge ja li va prohibir sortir d'Espanya. En aquella ocasió Pujol Ferrusola va mirar de justificar els diners acumulats a Andorra que la família atribueix als beneficis de la deixa de l'avi Florenci. Que Jordi Pujol Ferrusola entri a la presó té categoria de símbol. L'home arrogant i sobrat que vam veure passejar-se els diputats i diputades del Parlament de Catalunya en la comissió d'investigació sobre l'anomenat cas Pujol dormirà aquesta nit entre reixes. Molt probablement amb el fill gran del matrimoni Pujol Ferrusola s'identifica una manera de fer. La dels diners que es fan fàcilment aprofitant les influències i el poder polític del voltant, diners que sovint desapareixin del país i pels quals no es tributava. La nostra àvia d'això en deia robar. Tant de bo que a Catalunya aquesta presó sense fiança que avui ha dictat el jutge contra Jordi Pujol Ferrusola signifiqui la visualització del final d'un temps i d'un país, el nostre. Perquè a Madrid i a molts punts d'Espanya agafen de base les llistes electorals per passar llista d'empresonats. I encara els en queden moltes, de llistes, allà. I algunes també aquí....

L’assegurança d’accidents d’Iceta

[audio mp3="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2017/04/20170412-Lassegurança-daccidents-dIceta.mp3"][/audio]   Es tracta d'una acció o d'un succés que provoca un mal involuntari. També pot ser una característica o un estat que apareix eventualment, sense que en realitat formi part de la seva essència. Això és un accident. Votar no a la investidura de Mariano Rajoy, va ser precisament el que acabem de definir, un accident polític, que ells van patir, diu el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta. Si és un accident, ¿és que no ha estat voluntari, oi? Un accident. I per acabar de llimar les diferències amb els que manen al PSOE, Iceta, l'home que tan bé controla els tons de les paraules i les giravoltes dels balls, afegeix que, si depèn dels socialistes catalans, no tornarà a passar que una decisió en què hagin participat i votat, no l'acabin acatant. Perquè de fet, l'accident va ser totalment excepcional i conseqüència de la provisionalitat de la direcció del PSOE en mans d'una Comissió Gestora". Ho deia en el Comitè Federal del dia 1 d'abril. Ara bé, com que en el matís hi ha l'equilibri i la intel·ligència, Miquel Iceta, quan avui ha escoltat l'àudio de les seves paraules publicat pel diari El País, ha corregut a defensar per twitter, que calia votar NO a la investidura de Rajoy. I ara l'hem entès bé. No és que digui una cosa i la contrària, no. L'accident es va desencadenar després del no. De manera, que si preveu votacions del Comitè Federal del PSOE que puguin provocar un resultat de ruptura, més valdrà no participar-hi. La millor assegurança d'accidents és la que et cobreix les rutes no conduïdes....