© http://silviacoppulo.com!

Sílvia Cóppulo

Sílvia Cóppulo / Sílvia Cóppulo

Pregonera de la Festa Major de la Vila Olímpica 2022

El passat 1 de juliol del 2022 vaig tenir l'immens plaer de ser la pregonera de la Festa Major 2022 de la Vila Olímpica de Barcelona. A continuació us deixo el text del pregó amb les paraules que vaig pronunciar i que va donar inici a la festa major d'enguany. __________ Gaudir de la vida a la Vila Primer va ser la llum. Havia travessat el pont de Marina i buscava el mar. De cop va emergir un espai nou, ampli, serè, que em convidava a integrar-m’hi. I la llum, la claror per tot. El cel a prop, radiant, il·luminava. El mar s’hi gronxava, blau. Em van enamorar les zones verdes al mig de les illes de cases. Que Barcelona fes realitat els patis i els jardins amb decisió. Que pensés en les persones. Que tot estigués a tocar i a tot s’hi arribés caminant. Que fos fàcil també desplaçar-se al centre de la ciutat. Res, un parell de parades de metro.  Però que viure-hi, fos una experiència doble. Com ser fora i  dins de Barcelona alhora. La Vila Olímpica, tan lluny del gris i tan a prop del cor. Va ser llavors que vaig decidir que jo volia néixer en un barri que naixia.  Tots seríem nous. Tots començaríem a conèixer-nos i tots creixeríem junts. El nostre primer naixement no el decidim nosaltres. Els meus pares em van portar al món al Camí Fondo de Mataró, que continuo estimant. Però va ser la Vila Olímpica la que em va seduir fa trenta anys. I vaig dir-li sí. Primer amb un cert vertigen...

‘Horaris, ritmes biològics, connectivitat digital i salut‘ als Premis de la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària

Els Premis de la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària reconeixen a les empreses i organitzacions de la ciutat que han realitzat mesures par a afavorir a una nova cultura organitzativa per posa els horaris, l’eficiència i la gestió del temps com a eix vertebrador de la seva estratègia. El 24 de novembre, a l’Auditori del Centre Cultural La Mercè he participat d'una conversa sobre ‘Horaris, ritmes biològics, connectivitat digital i salut‘ juntament amb la Gemma Castaño Vinyals, investigadora de l’ISGlobal, experta en ritme circadari i els seus efectes sobre la salut. Com afecta una mala gestió dels horaris i la falta de desconnexió digital en el rendiment laboral, la creativitat i el sentiment de pertinença a un equip de treball. #premisXGRH 📷 @ICONNA1 pic.twitter.com/mqs0J6G8F6 — Promoció Girona (@Promocio_gi) November 23, 2021  ...

SÍLVIA CÓPPULO AL PLANTA BAIXA DE TV3: ‘S’ha de prohibir que ens enviïn missatges de feina fora de l’horari laboral?’

S'ha de prohibir que els caps enviïn missatges als seus treballadors fora de l'horari laboral? Portugal fa uns dies ha aprovat una llei que ho prohibeix, garantint d'aquesta manera una separació entre la vida personal i la feina, blindant així el dret a la desconnexió del treballador. Ho he explicat al programa Planta Baixa de TV3 en motiu de la presentació dels resultats de l’estudi ‘La desconnexió digital, un dret laboral imprescindible per a la salut’ que he fet amb l’Erola Palau des de l’Observatori de Lideratge en l’Empresa, a la UPF-BSM. En aquest enllaç es pot consultar la intervenció completa....

VI Congrés internacional per a l’estudi de la mediació i el conflicte

Més de 300 professionals de la mediació assistiran a la trobada que acull la UPF Barcelona School of Management El congrés comptarà amb la presència dels directors del Màster en Mediació Professional de la UPF-BSM, Javier Wilhelm, Maria Munné i Pere Notó Sor Lucia Caram, Xavier Bernadí, Ma Eugènia Gay, Joan Ramon Casals, Maria Assumpció Vilà, Toni Aira o Sílvia Cóppulo participen en la trobada sobre mediació Els pròxims 21 i 22 d'octubre, el congrés –que versarà sobre la "cultura de la mediació per al benestar planetari"–, analitzarà la innovació i les noves metodologies en la cultura de la mediació per a la construcció d'una convivència ètica. Per això, comptarà amb la presència de més de 300 professionals del sector i dels directors del Màster en Mediació Professional de la UPF-BSM, Javier Wilhelm, Maria Munné i Pere Notó. A la inauguració de les jornades acudiran l'Hble. Sra. Lourdes Ciuró, consellera de Justícia; l'Il·lma. Sra. Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i presidenta de l'Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona i la Dra. Leticia García Villaluenga, directora de CUEMYC. Durant dos dies passaran per les instal·lacions de l'escola personalitats com Sor Lucia Caram; Xavier Bernadí, secretari del Govern de la Generalitat; Ma Eugènia Gay, degana de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona; l'Il·lm. Sr. Joan Ramon Casals, director general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de la Generalitat de Catalunya o Maria Assumpció Vilà, síndica de Barcelona; així com els periodistes Toni Aira i Sílvia Cóppulo o destacats professionals internacionals en el camp de la mediació. El congrés arriba en un moment de canvi accelerat per una pandèmia que ha intensificat malestar socioeconòmics ja existents. També se celebra en un context que permet apostar per conceptes com la solidaritat, la igualtat o la cura del planeta. Consulta el programa...

Ojos que sonrían

Se me acerca levemente. Mantenemos la distancia de seguridad en la cola para ocupar una mesa en la terraza. Las dos, con las mascarillas puestas. Cruzamos las miradas. Al fin, pregunta: eres periodista, ¿verdad? Me ha reconocido y sencillamente quiere decirme que le gustan mis programas. Le doy las gracias con complicidad. Llevamos tapada la boca y los labios permanecen ocultos, pero las dos sentimos que se han arqueado. Nuestros ojos se han mirado y sonríen, sinceros. Fue Guillaume Duchenne, anatomista francés del siglo XIX, quien estudió los músculos de la cara que se movían, cuando nuestra sonrisa es natural y expresa felicidad. Las mascarillas permiten adivinar las bocas subiendo, las mejillas levantadas y las cuencas oculares arrugadas, patas de gallo incluidas, expresando alegría. Las FFP2 no van a poder con nuestros sentimientos más sinceros. Estamos en la calle, ocupamos el espacio, nos quedan los gestos, las palabras y las miradas de tú a tú. Este tiempo de confinamiento tiene muchas caras. Distinto es dinamizar una clase con nuestros universitarios en directo o bien dar una conferencia también 'on line' a centenares de personas, intentando mantener su atención y el atractivo del contenido. Modificamos inflexiones de voz, pausas, silencios, documentos de apoyo, gráficos y fragmentos de película, buscando que no decaiga el ritmo, con tiempos intensos y espacios para la distensión, provocando que todos participen para sentirnos cohesionados, cual pasajeros de un mismo vuelo que toma altura para aterrizar bien en destino. Claro que todos estamos en casa. Frente a un mismo escenario (el ordenador), aturdidos a veces por una calma intensa, consecuencia de la crisis sanitaria, que no facilita la asunción emocional de tantas actividades distintas que emergen desde una única ventana reina. ¡Cuánto nos queda por aprender de la comunicación 'on line'! Las pantallas situadas a un palmo de nuestra respiración lo aplanan todo. Desarrollar comunidades en línea Aquellos porcentajes a los que nos gustaba aludir en tiempos prepandémicos han volado por los aires. De un acto comunicativo, afirmaba el psicólogo afincado en California Albert Mehrabian, el 55% corresponde a la gestualidad: el cuerpo, la cara, los ojos o la boca; un 38% más tenía que ver con lo paralingüístico: entonación, cadencia en la voz, ritmo… y, finalmente, solo el 7% restante se correspondía con el contenido en sí. Las cifras ahora se revuelcan, todo cambia frente al ordenador. Atados a una silla, buscamos traspasar la pantalla para conectarnos emocionalmente. Luchamos también contra la soledad que sobrevuela, mientras constatamos en nuestro día a día que hay que descubrir fórmulas nuevas que traspasen límites tecnológicos reduccionistas. ¿Cómo? Algo sí...

Xavier Trias: «És ridícul que no fem tests massius per saber en quina situació immunològica estem»

El Dr. Xavier Trias, exconseller de Salut i exalcalde de Barcelona, es refà de la Covid-19. És crític amb el finançament de la sanitat, amb l'actual Ajuntament de Barcelona i amb el Ministeri. Alhora que reclama un sou més digne per als sanitaris, és optimista respecte al rellançament de l'activitat creant benestar per a les persones. Solidàriament, amb la col·laboració de tothom i no des de la soledat. Programa disponible al web de Catalunya Ràdio des del 10 de maig de 2020....

Giménez-Salinas: «Em preocupa que estiguem disposats a renunciar a llibertats individuals per por»

La jurista i psicòloga, la professora Esther Giménez-Salinas, exrectora de la URL, que va ser membre del Consell General del Poder Judicial, es refà, confinada, de la Covid-19. Ens assegura que, o recuperem una mica de confiança, o ens costarà molt viure. Si ens estratifiquen per edats, la gent començarà a falsificar quan va néixer. I el futur més proper és que l'educació online arribi a tothom; però el presencial serà elitista. Programa disponible al web de Catalunya Ràdio des del 10 de maig de 2020....

Sílvia Cóppulo, al Dossier de l’Associació de Dones Periodistes

L'Associació de Dones Periodistes ha publicat un número especial dedicat a les professionals de la ràdio, titulat "Dones a les Ones", on apareix Sílvia Cóppulo com a professional destacada de la radiodifusió catalana. La publicació celebra el número 50 amb una panoràmica de les veus femenines en el mitjà radiofònic, des de les primeres emissions fins a l'actualitat. Sílvia Cóppulo apareix sota l'epígraf "Professionals de l'excel·lència", signat per Núria de José Gomar. ...

Solidaridad épica

Ando leyendo y observando aquí y allá, preguntándome si a esa solidaridad, que pareciera que nació espontáneamente con el confinamiento, se le supone una vida futura o se apagará por completo cuando lleguemos a la temible nueva normalidad. Y en eso descubro un 'zoom', donde el psicólogo Dr. Francesc Colom, reunido con unos colegas sudamericanos, se refiere a la “solidaridad épica” y quedo atrapada por el concepto. El virus, me dirá el investigador en salud mental del IMIM-Hospital del Mar, ha actuado como un cimiento que llena las grietas de la sociedad de un país y evita enfrentamientos. Ante un enemigo común, actuamos como un único organismo vivo, estresándose para afrontar la amenaza. Y así, hemos visto taxistas que no cobran sus carreras a enfermos o sanitarios, empresas que se reinventan para fabricar respiradores, manteros subsaharianos colaborando con artesanos locales para vender mascarillas y batas, plataformas que dan entrada libre a actos culturales y de formación, jóvenes que llevan la compra a sus vecinos mayores, y los aplausos diarios de las ocho a médicos y enfermeras, muchos de los cuáles nunca conoceremos. ¿Hasta cuándo? El sociólogo Émile Durkheim ya respondió a esta pregunta. Se trata de una “solidaridad mecánica”, que se produce en sociedades con poca división en el trabajo, cuyas funciones suelen ser las mismas para todas las personas, con independencia de su condición. El virus no ha eliminado la división social, pero nos ha afectado a todos, de manera que la percepción de igualdad se ha esparcido casi por todo el planeta. Cuando creamos que el peligro extremo haya pasado, esa nueva solidaridad mecánica y épica desaparecerá o se reducirá muchísimo. Más, si tenemos en cuenta, la fundamentada preocupación en muchas personas acerca de su situación económica: hay que mirar para casa. Volveremos a ser como éramos, a no ser que el covid-19 haya actuado como un ciclón interior, sembrando en nuestros valores personales la semilla de otra solidaridad mucho más sólida y duradera, esa que el francés llamaba “orgánica”. Ojalá. Foto: Susana Vera | Reuters Article publicat a El Periódico de Catalunya, el 4 de maig de 2020....