© http://silviacoppulo.com!

Sílvia Cóppulo

Sílvia Cóppulo / Sílvia Cóppulo

Ojos que sonrían

Se me acerca levemente. Mantenemos la distancia de seguridad en la cola para ocupar una mesa en la terraza. Las dos, con las mascarillas puestas. Cruzamos las miradas. Al fin, pregunta: eres periodista, ¿verdad? Me ha reconocido y sencillamente quiere decirme que le gustan mis programas. Le doy las gracias con complicidad. Llevamos tapada la boca y los labios permanecen ocultos, pero las dos sentimos que se han arqueado. Nuestros ojos se han mirado y sonríen, sinceros. Fue Guillaume Duchenne, anatomista francés del siglo XIX, quien estudió los músculos de la cara que se movían, cuando nuestra sonrisa es natural y expresa felicidad. Las mascarillas permiten adivinar las bocas subiendo, las mejillas levantadas y las cuencas oculares arrugadas, patas de gallo incluidas, expresando alegría. Las FFP2 no van a poder con nuestros sentimientos más sinceros. Estamos en la calle, ocupamos el espacio, nos quedan los gestos, las palabras y las miradas de tú a tú. Este tiempo de confinamiento tiene muchas caras. Distinto es dinamizar una clase con nuestros universitarios en directo o bien dar una conferencia también 'on line' a centenares de personas, intentando mantener su atención y el atractivo del contenido. Modificamos inflexiones de voz, pausas, silencios, documentos de apoyo, gráficos y fragmentos de película, buscando que no decaiga el ritmo, con tiempos intensos y espacios para la distensión, provocando que todos participen para sentirnos cohesionados, cual pasajeros de un mismo vuelo que toma altura para aterrizar bien en destino. Claro que todos estamos en casa. Frente a un mismo escenario (el ordenador), aturdidos a veces por una calma intensa, consecuencia de la crisis sanitaria, que no facilita la asunción emocional de tantas actividades distintas que emergen desde una única ventana reina. ¡Cuánto nos queda por aprender de la comunicación 'on line'! Las pantallas situadas a un palmo de nuestra respiración lo aplanan todo. Desarrollar comunidades en línea Aquellos porcentajes a los que nos gustaba aludir en tiempos prepandémicos han volado por los aires. De un acto comunicativo, afirmaba el psicólogo afincado en California Albert Mehrabian, el 55% corresponde a la gestualidad: el cuerpo, la cara, los ojos o la boca; un 38% más tenía que ver con lo paralingüístico: entonación, cadencia en la voz, ritmo… y, finalmente, solo el 7% restante se correspondía con el contenido en sí. Las cifras ahora se revuelcan, todo cambia frente al ordenador. Atados a una silla, buscamos traspasar la pantalla para conectarnos emocionalmente. Luchamos también contra la soledad que sobrevuela, mientras constatamos en nuestro día a día que hay que descubrir fórmulas nuevas que traspasen límites tecnológicos reduccionistas. ¿Cómo? Algo sí...

Xavier Trias: «És ridícul que no fem tests massius per saber en quina situació immunològica estem»

El Dr. Xavier Trias, exconseller de Salut i exalcalde de Barcelona, es refà de la Covid-19. És crític amb el finançament de la sanitat, amb l'actual Ajuntament de Barcelona i amb el Ministeri. Alhora que reclama un sou més digne per als sanitaris, és optimista respecte al rellançament de l'activitat creant benestar per a les persones. Solidàriament, amb la col·laboració de tothom i no des de la soledat. Programa disponible al web de Catalunya Ràdio des del 10 de maig de 2020....

Giménez-Salinas: «Em preocupa que estiguem disposats a renunciar a llibertats individuals per por»

La jurista i psicòloga, la professora Esther Giménez-Salinas, exrectora de la URL, que va ser membre del Consell General del Poder Judicial, es refà, confinada, de la Covid-19. Ens assegura que, o recuperem una mica de confiança, o ens costarà molt viure. Si ens estratifiquen per edats, la gent començarà a falsificar quan va néixer. I el futur més proper és que l'educació online arribi a tothom; però el presencial serà elitista. Programa disponible al web de Catalunya Ràdio des del 10 de maig de 2020....

Sílvia Cóppulo, al Dossier de l’Associació de Dones Periodistes

L'Associació de Dones Periodistes ha publicat un número especial dedicat a les professionals de la ràdio, titulat "Dones a les Ones", on apareix Sílvia Cóppulo com a professional destacada de la radiodifusió catalana. La publicació celebra el número 50 amb una panoràmica de les veus femenines en el mitjà radiofònic, des de les primeres emissions fins a l'actualitat. Sílvia Cóppulo apareix sota l'epígraf "Professionals de l'excel·lència", signat per Núria de José Gomar. ...

Solidaridad épica

Ando leyendo y observando aquí y allá, preguntándome si a esa solidaridad, que pareciera que nació espontáneamente con el confinamiento, se le supone una vida futura o se apagará por completo cuando lleguemos a la temible nueva normalidad. Y en eso descubro un 'zoom', donde el psicólogo Dr. Francesc Colom, reunido con unos colegas sudamericanos, se refiere a la “solidaridad épica” y quedo atrapada por el concepto. El virus, me dirá el investigador en salud mental del IMIM-Hospital del Mar, ha actuado como un cimiento que llena las grietas de la sociedad de un país y evita enfrentamientos. Ante un enemigo común, actuamos como un único organismo vivo, estresándose para afrontar la amenaza. Y así, hemos visto taxistas que no cobran sus carreras a enfermos o sanitarios, empresas que se reinventan para fabricar respiradores, manteros subsaharianos colaborando con artesanos locales para vender mascarillas y batas, plataformas que dan entrada libre a actos culturales y de formación, jóvenes que llevan la compra a sus vecinos mayores, y los aplausos diarios de las ocho a médicos y enfermeras, muchos de los cuáles nunca conoceremos. ¿Hasta cuándo? El sociólogo Émile Durkheim ya respondió a esta pregunta. Se trata de una “solidaridad mecánica”, que se produce en sociedades con poca división en el trabajo, cuyas funciones suelen ser las mismas para todas las personas, con independencia de su condición. El virus no ha eliminado la división social, pero nos ha afectado a todos, de manera que la percepción de igualdad se ha esparcido casi por todo el planeta. Cuando creamos que el peligro extremo haya pasado, esa nueva solidaridad mecánica y épica desaparecerá o se reducirá muchísimo. Más, si tenemos en cuenta, la fundamentada preocupación en muchas personas acerca de su situación económica: hay que mirar para casa. Volveremos a ser como éramos, a no ser que el covid-19 haya actuado como un ciclón interior, sembrando en nuestros valores personales la semilla de otra solidaridad mucho más sólida y duradera, esa que el francés llamaba “orgánica”. Ojalá. Foto: Susana Vera | Reuters Article publicat a El Periódico de Catalunya, el 4 de maig de 2020....

Sessió “Televisió i ràdio al segle XXI”, amb Sílvia Cóppulo i Tatxo Benet

Sílvia Cóppulo va organitzar el passat 28 d'abril una entrevista amb el periodista i empresari Tatxo Benet, en el marc de l'assignatura "“Televisió i ràdio al segle XXI” del Grau de “Comunicació i Indústries Culturals” de la Universitat de Barcelona. La trobada virtual va comptar també amb la participació del Dr. Joan Burguera, vicedegà de professorat i comunicació del Grau i el professor Àlex Vallejo. Una setantena d'alumnes van assistir a la sessió....

Èxit de la conferència «Conócete mejor para dirigir la empresa y la vida»

Més de 400 persones van assistir el passat dimecres, 22 d'abril, a la conferència en format de webinar que Sílvia Cóppulo va donar en el marc del Màster en Direccio de Recursos Humans a les Organitzacions de la Barcelona School of Management, Universitat Pompeu Fabra. A la imatge, moment en què el Dr. Oriol Amat, degà de la BSM-UPF, presentava la intervenció de la fundadora i directora de Ecos....

No amb el meu nom

¿Com volen que els doni amb aquesta alegria totes les meves dades de per on em moc, a qui em trobo, on entro i d’on surto, controlada amb una ‘app’ de geolocalització o qualsevol altre ‘gadget’ tecnològic per a la mateixa finalitat? No importa a quin Govern les doni. Sigui el d’allà o el d’aquí, europeu, xinès o del país de Trump. Clar que estic segura que, de bona fe, les volen utilitzar per intentar frenar l’extensió del coronavirus, però no em convenceran. Molts països estan sobrepassats, entre els quals incloc el nostre en els primers llocs del rànquing. Encerts, sí. I errors, molts. Esforços, també. I aplaudiments per als sanitaris i per a totes les persones que posen el cos cada dia per intentar que no perdem la vida tots. Des del quiosquer fins a la dependenta del súper. Però és que, ara com ara, l’única xifra que no ofereix discussió és la dels morts. Només aquesta. A partir d’aquí, i veient el nombre de persones ingressades, les trucades al 061, etc., infereixen de manera poc certa el nombre de persones que s’han infectat. Perquè del desastre dels tests prefereixo no parlar-ne. Diguin-me ingènua, però quan vaig veure que, fa un mes, a Corea del Sud, eren capaços de determinar, de manera massiva, si t’havies infectat en cinc minuts, amb una prova consistent en una raspadura nasal, sense sortir del cotxe, com si estiguessis esperant una pizza a l’estil americà, els juro que vaig creure que el nostre país l’establiria en un tres i no res. Vaig avalar el confinament dur en un intent de pal·liar la situació mentre no ens arribava aquesta informació (els tests). Però ja no. Ara el primer que els demano és que tinguin el diagnòstic clar de la situació poblacional, ja que, d’una altra manera, totes les mesures que es prenen són pur assaig i error, a veure si, amb els ulls embenats, més o menys l’encertem. El negoci del segle XXI és el de les dades. La llei ens protegeix: ¡gràcies! Però no estic disposada a restringir fins aquest punt les meves llibertats partint d’una seguretat absolutament insegura. No amb el meu nom. Foto: John MacDougall (AFP) | El Periódico de Catalunya Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 14 d'abril de 2020....

Conferència de Sílvia Cóppulo a la Barcelona School of Management

[et_pb_section fb_built="1" _builder_version="4.4.3"][et_pb_row _builder_version="4.4.3"][et_pb_column type="4_4" _builder_version="4.4.3"][et_pb_text _builder_version="4.4.3"]«Conócete mejor para dirigir la empresa y la vida», conferència en format de webinar organitzada pel Màster en Direccio de Recursos Humans a les Organitzacions de la Barcelona School of Management. Universitat Pompeu Fabra. Si hi voleu assistir, podeu inscrivir-vos-hi aquí.[/et_pb_text][et_pb_image src="https://silviacoppulo.com/wp-content/uploads/2020/04/Sílvia-Cóppulo-1.jpg" _builder_version="4.4.3" hover_enabled="0" url="https://www.bsm.upf.edu/es/agenda/conferencia-conocete-para-dirigir-mejor-la-empresa-y-la-vida"][/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]...

Recordem Josep Maria Benet i Jornet

Ha mort Josep Maria Benet i Jornet als 79 anys, figura fonamental de la dramatúrgia catalana contemporània i un dels autors que han arribat a un públic més ampli, sobretot com a guionista de televisió. Al llarg de la seva trajectòria, va escriure una cinquantena de textos, alguns dels quals s'han adaptat al cinema. Els últims anys de la seva vida van estar marcats per l'Alzheimer....