© http://silviacoppulo.com!

 

PREMSA ESCRITA

La vergonya d’Espanya és el seu fracàs democràtic

Que Anna Gabriel hagi decidit quedar-se a Suïssa i miri de començar una nova vida com a professora de Dret parlant un perfecte francès em sembla magnífic. Que hagués decidit presentar-se al Tribunal Suprem, com va fer la seva companya de la CUP, Mireia Boya, amb un somriure i el puny alçat en entrar a la sala, sense renunciar a cap idea política i parlant un educadíssim castellà, també em semblaria genial. Estic a favor que aquelles persones perseguides o empresonades sense judici (Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart) escullin el que creguin més convenient per a defensar-se. ¿Com pot ser que estiguem analitzant si la declaració...

La soledat no és bona per a la salut

Quan entro al metro, em commou aquell cartell en què una senyora, amb ulls tristos, mira cap a fora, al carrer, per entre la persiana, i diu la frase següent: «No m’hauria imaginat mai que el pitjor de fer-se gran fos la soledat». Em ve una esgarrifança cada vegada que el veig i tinc por. No conec un sentiment més dur que el de l’abandonament. I la soledat és germana de l’abandó. Ara a la Gran Bretanya, el Govern de Theresa May ha anunciat que posarà en marxa un ministeri de la soledat. La primera ministra s’hi ha referit d’una manera molt senzilla:...

Que es noti l’hormona, que s’amagui la neurona

«Qui vol lluir, ha de patir», ens van ensenyar les mares. En la vida personal i la professional. Primer de tot, atraure físicament. Sí al cos. I, si podia ser, que no es fes evident cap capacitat de raonament. No al cap. Ensenya les hormones i amaga les neurones. Quan les hostesses del trofeu de tennis Conde de Godó van denunciar l’any passat l’empresa Tote Vignau i la marca Schweppes, perquè no els van deixar posar ni mitges ni jaqueta, i havien d’anar amb minivestidets de màniga curta per la pista, amb temperatures de 10 graus i pluja, em vaig sorprendre. Unes...

Laura, Sergi, Txell i totes les parelles de la presó i l’exili

La veu li somriu a la Laura Masvidal. Ha passat el Nadal en família. Abans de l’escudella, amb les seves dues filles, han llegit la carta del pare. En Quim Forn els mira de transmetre la pau interior que ha assolit malgrat la duresa de la cel·la. Serenitat. Ha entès, em diu la seva dona, el sentit del seu presidi. No és absurd, no. I no se sent sol, ¡i mira que n’hi ha de persones que estan soles a la presó!, ens diu. Ens ha demanat que estiguéssim juntes i contentes. Aquest Nadal és diferent, és dur, però és...

Simon Halsey i el Concert per al Diàleg

S’escabella quan parla, mou les mans i els ulls clars li brillen en dibuixar en l’aire amb moviments harmoniosos i precisos com serà el concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música. Simon Halsey, el  prestigiós director britànic, que per segon any porta la batuta d’un dels concerts nadalencs amb més tradició d’Europa i una fita del Palau des del 1913, s’il·lusiona en posar la música al servei de les persones i del país, ara que vivim una especial situació política, diu. Aquest any, més música catalana amb noves versions del Fum,...

L’íntim plaer del 155

Com els nens quan canten, mofetes, «mira, mira, mira. Mira el que et faig. Ara mano jo. Mira, mira, mira». Així somreia per sota el nas el ministre espanyol Íñigo Méndez de Vigo, quan, amb veu ampul·losa i sense dissimular ni una gota la seva expansiva excitació, va voler fer passar per la pedra la Generalitat anunciant el retorn a Aragó de les obres de Sixena. La cara de l’alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, era un poema. Atònit, exclamava: el 155 no es va pensar per a això. Els ulls li sortien de les òrbites. S’equivoca: el 155 es va pensar per a tot. I...

‘Manada’ de porcs violadors

Si no se’t follen la vida, és que no hi ha hagut violació. 7 de juliol del 2016. La van fer entrar en un portal, la van despullar i, un darrere l’altre, en vint minuts, tots cinc la van violar mentre reien i gravaven l’escena en els telèfons mòbils. Els vídeos i les fotos són un tresor per passar-s’ho molt bé per reviure la gesta a les xarxes. Quan s’estaven apujant els pantalons, li van robar el telèfon perquè ella no pogués demanar auxili. Ella no s’hi va resistir. Hauria estat contraproduent. La superioritat d’ells era evident. Va quedar en estat de xoc. Una parella la va...

La república i l’exili interior

El 21 de desembre hi haurà eleccions al Parlament. Les ha convocades Mariano Rajoy, però ningú dubta que hi haurà urnes, i que milions de persones de Catalunya hi dipositaran el vot. L’Estat espanyol, agradi o no, té capacitat sobrada per organitzar-les. De res serveix dir que, amb el 155, es vol arrasar l’autogovern de Catalunya. És sabut. I, tot i que a la pràctica sigui molt difícil administrar Catalunya des de la Moncloa, a 50 dies de la contesa electoral, no és gaire rellevant si els consellers ocupen o no els seus despatxos. La força de la raó, com diu el president Puigdemont,...

No perdre el Nord

¿Provoquen que la indignació de la gent es transformi en violència al carrer? ¿Busquen que milers de ciutadans, que són un exemple per al món de civisme, organització, fermesa i alegria, perdin l’oremus? ¿Amb la presó contra els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, intenten que la comunitat internacional no forci el diàleg i la mediació? Confesso amb tristesa que en la interlocutòria de la magistrada de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, hi trobo una lògica antiga, que creia esborrada d’un país que estimo, Espanya. El delicte, una altra paraula en blanc i negre, sedició: alçar-se públicament i de manera tumultuosa per...

La independència en procés

Els carrers de tot Catalunya encara estan plens de gent que es manifesten cívicament contra la brutal agressió de la policia espanyola, quan surt el Rei d'Espanya en un missatge televisat en què no hi fa cap referència. No parla dels gairebé 900 ferits –no existeixen–, ni dels més de dos milions de persones que van aconseguir dipositar la seva papereta en una urna; tampoc hi van ser. Per contra, acusa les autoritats catalanes de fragmentar la societat catalana i d’haver trencat l’harmonia i els principis democràtics apropiant-se de les institucions històriques catalanes. ¿Que potser obre la porta a Mariano Rajoy perquè a través de l’article 155...