© http://silviacoppulo.com!

 

PREMSA ESCRITA

El cop de l’Estat

No han perdut el nord, no; la seva brúixola funciona perfectament. Saben molt bé quin objectiu persegueixen: que Catalunya no pugui decidir res del seu futur. L’autonomia s’ha demostrat que és graciable. És el govern espanyol qui decideix si n’atorga o no. L’estat de les autonomies era un anar passant arran dels equilibris de la Transició del 1977. Ara ja no els cal. Des d’aquell 2010, que van aconseguir que el Tribunal Constitucional passés per la pedra l’Estatut, quan ells, el PP, promovien que els espanyols firmessin “Contra Catalunya” per tot Espanya, no han volgut escoltar ni entendre; en tenen prou amb sotmetre....

Plat, got, referèndum i poesia

Té raó Mariano Rajoy: un plat és un plat i un got és un got. Hi afegeixo: i un referèndum és un referèndum. Qualificar-lo de legal o il·legal s’ha demostrat inútil per resoldre la qüestió. Eminents juristes es refereixen a la seva legalitat i emmarcament a  la Constitució, i eminents juristes arriben a la conclusió contrària. Així doncs, el que és substancial, valgui la redundància, és el substantiu i no el qualificatiu: referèndum per dilucidar el posicionament de la seva població respecte a la independència de Catalunya. I punt. El Govern espanyol, incapaç d’oferir alternatives polítiques, ho fia tot a organismes judicials de...

@mossos, l’exemple

'Amb la seguretat, NO S'HI JUGA. Crear falses situacions de risc o falses informacions poden crear alarma i situacions de pànic amb conseqüències greus' 'El nostre agraïment a la ciutadania x la decisiva col·laboració en l'operatiu d #Subirats. Sou peça clau per combatre el terrorisme' 'Els 12 objectius inicials en relació amb l'atemptat estan morts o detinguts però això no vol dir que la investigació es tanqui. Seguim treballant' Són tuits dels @mossos. Patrícia Plaja és periodista, cap de comunicació de la policia catalana. Estava de vacances quan dijous passat li va sonar el mòbil. La Rambla de Barcelona, van dir-li, i va fer el primer tuit. Els Mossos havien...

Manolo i el tema

Quan el grup de convidats s’allunya, Manolo, granadí d’alt llinatge, bones maneres i una gràcia envejable, amb guants de seda s’atreveix a tocar el tema. Hem admirat la posta de sol lluminosa de Toledo, hem rigut amb aquell «es queda» sobre Neymar, però ara ni el Barça m’ofereix  escapatòria. «¿Votareu?», em pregunta. Per sobre de tot busco mantenir el bon to personal, sense desaprofitar l’ocasió de parlar amb claredat. ¿Quina informació li arriba al meu interlocutor?, em pregunto íntimament. «Doncs sembla que el Govern català està decidit a posar les urnes, i l’espanyol, disposat a impedir-ho» contesto. I calla. Quan em demani pel pes de l’independentisme, respondré que...

¡Que difícil que ho tenen els del ‘no’!

¡Que difícil que ho tenen els del no. La intransigència del Govern espanyol els col·loca en una posició molt complicada. Si Mariano Rajoy acordés la legalitat del referèndum sobre la independència, aquells que a Catalunya hi estan en contra se sentirien cridats a votar massivament i qui sap si aconseguirien guanyar. Així va passar a Escòcia i al Quebec. Però el fet que el referèndum del 1 d’octubre que promou el Govern català no s’hagi pogut discutir amb la Moncloa i continuï sent titllat d’il·legal per part de l’executiu espanyol situa els contraris de la independència  en una tessitura complicada....

Iberia i la prova de la granota

Iberia fa la prova de la granota, versió moderneta, a les aspirants a treballar-hi. Ho ha detectat la Inspecció de Treball de les Illes Balears en les seves campanyes de vigilància. El Govern illenc multarà amb 25.000 euros l’aerolínia per infracció administrativa greu, ja que l’anàlisi d’orina per detectar l’embaràs es fa a tot Espanya. Per contra, Iberia argumenta que l’analítica es fa per «protegir» la salut de la gestant i del fetus. I que mai han deixat de contractar cap dona per estar embarassada. Llavors, si no era per no contractar-les, ¿per què les obligaven a fer-se la prova?...

Les cèl·lules d’Audrey Hepburn

Audrey Hepburn tenia una mirada profunda i nostàlgica, i una humanitat que traspassava la pantalla. Esvelta i fràgil, captivava. Als 15 anys, vivia amb la mare a Arnhem, a l’Holanda ocupada pels nazis, quan el 1944 va arribar 'l’hivern de la fam'. Unes 10.000 persones van morir de gana. L’Administració alemanya havia embargat els transports de menjar per tren als Països Baixos. El fred extrem va gelar els rius i no s’hi podia ­navegar. La gent bullia els bulbs de tulipes i arribava poc pa de Suècia. Audrey Hepburn va patir anèmia, malalties respiratòries i, fins i tot, la depressió...

Assassinats un nen i la seva mare

Han assassinat un nen de 12 anys. Apunyalat. L’assassí s’hi ha acarnissat, tenia ferides mortals per tot el cos. El criminal també ha mort la seva mare a casa d’ells dos. La policia encara no sap a qui va matar primer, però podria ser que hagués començat pel nen per fer patir més la mare. Després, l’home ha trucat a un familiar explicant-li els fets i ha desaparegut. El busquen. El crim d’Alcobendas d’aquesta setmana ha anat exactament d’aquesta manera. És un assassinat doble. Però, si comencem el relat emmarcant-lo en «violència de gènere», explicant que un home mata la seva...

Mentides, corrupció i canvi digital

«Ya nos hemos inventado una cosa para darle una leche». M’he quedat glaçada quan he sentit la conversa entre els màxims responsables del diari 'La Razón', el director Francisco Marhuenda, i el president, Mauricio Casals, admetent sense cap pudor que creaven i publicaven notícies falses per coaccionar Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid, per tal que no denunciés unes irregularitats que implicaven Edmundo Rodríguez, conseller delegat del diari. Creen i publiquen mentides i tenen la barra de dir-s’ho obertament. Per acabar-ho d’adobar, si cal, el fiscal anticorrupció, Manuel Moix, els aturarà qualsevol investigació. La descomposició de l’Estat és...

Lladres de coll blanc que ens retallen la vida

Em pregunto com s’atreveixen els lladres de coll blanc a demanar a la 'gent normal', o sigui als assalariats o als autònoms i encara més als aturats, que 'retallin' la seva vida. És simplement immoral. Durant tots aquest anys de crisi he pensat ingènuament que, vist que depeníem de la UE per sortir de la recessió, no hi havia més remei que rebaixar-ho tot: despesa social i expectativa vital. I he discutit que el muntant econòmic de la corrupció, per alt que fos, no era comparable al dèficit que entre tots havíem construït pensant que érem un país ric. Ara,...