© http://silviacoppulo.com!

 

PREMSA ESCRITA

Són terroristes o estan bojos?

A ganivetades mata el policia que custodiava el Parlament britànic després d’haver envestit amb un tot terreny la gent que caminava pel pont de Westminster; aquell per on tots els turistes passegem mirant el Tàmesi. I en el primer moment de perplexitat i de silenci, volem pensar que l’atacant és un boig i no pas un terrorista, com si des de la malaltia mental moralment no ens repugnés tant el crim que ha comès. Hores després, l’Estat Islàmic reivindicarà l’atemptat i presentarà l’homicida suïcida –com l’anomena el psicòleg Andrés Cuartero– com un «soldat d’Estat Islàmic, que respon a la crida per...

«¿Què s’ha cregut aquesta tia?»

«¿Que t’hi vols estirar al damunt?», em va preguntar amb un mig somriure fastigós el gerent d’a-quella ràdio quan li vaig demanar de posar un piano als estudis nous. Com si no ho hagués sentit, em vaig centrar en el bonic ambient musical que crearíem quan els músics el toquessin en directe. Potser sí que volia tenir la meva opinió sobre les cortines el director d’aquell canalet de televisió el dia que va insistir que pugés un moment amb ell al pis que acabava d’estrenar, que hi deixava uns papers i després parlaríem del programa mentre preníem alguna cosa. Feina meva...

El crit ofegat a ‘Manchester frente al mar’

Les ferides estan obertes, el dolor es manté intacte, la culpa l’ha congelat. Lee Chandler, el protagonista de Manchester frente al mar, es fa pagar a ell mateix una penitència altíssima, transformant la seva vida en pura existència per redimir-se de l’error que ha provocat la pitjor desgràcia. Tots sabem què és no poder expressar els sentiments quan ens superen, aquell nus a la gola, el vòmit a punt d’escapar-se. Com el remordiment ens atrapa en una presó interior. Com el passat ens assalta i el present esdevé pla i anodí. L’únic refugi és la solitud. No hi havia llàgrimes a...

9-N, testimoni personal

«Si hi ha alguns aldarulls i corredisses, si han tancat col·legis, o, ben al contrari, si es vota amb llibertat i alegria, hem de saber explicar-ho molt bé. La gent es llevarà i engegarà Catalunya Ràdio per copsar el to vital del país avui, 9 de novembre de 2014. Hem de ser dins l’autocar que trasllada les persones d’un poblet a un altre on hi ha un centre electoral, asseure’ns al costat del taxista que voluntàriament va recollint persones grans per dur-les a lloc, la neta que empeny la cadira de rodes de l’àvia, el noi que avui fa 16...

Fascinació per Trump

Trump és un dèspota i per això fascina. Els súbdits, convertits democràticament en votants nord-americans, volien un cacic que atorgués seguretat a les seves vides, cada cop més pobres i insegures. S’entén així que el Dow Jones, per primera vegada supera els 20.000 punts i puja un 10% des que el milionari va ser elegit. Trump, despòticament, és a dir, autoritàriament, des de la supremacia que atorga ser el president del país més poderós del món, experimenta l’excitació d’exercir el poder per sobre de consideracions morals, drets humans o acords internacionals. Trump anul·la els límits culturals que la nostra civilització occidental...

Victòria, ‘in memoriam’

Ell era dels nostres, malgrat que fos un assassí. En un primer moment, els Mossos d’Esquadra no confirmaven que t’havia mort d’un tret d’escopeta mentre dormies de matinada, per matar-se ell a continuació. Ni deien el teu nom, ni gosaven explicar clarament que aquest crim era pura violència masclista, per prudència, és clar, però perquè ell era dels nostres, tot i que fos un assassí. Així és que vam voler pensar que es tractava d’un suïcidi compartit a la manera romàntica i desesperada de Stefan Zweig i la seva muller Lotte, i ens vam entretenir a explicar les grans obres que el teu...

Twitter ens enganya

«Tindràs mil retuits en 20 minuts», em promet l'estrateg electoral de Donald Trump quan el felicito en un tuit amb una foto estrenyent-li la mà per haver endevinat que el milionari guanyaria les eleccions. «No et creguis Twitter», insisteix. «És absolutament manipulable». Ho diu per experiència professional. Al cap d'un quart d'hora ja tinc 933 retuits. Se li ha acabat la bateria, somriu, tot i que ja som tendència a Mèxic i Monterrey, les ciutats que ell controla. ¿Què ha utilitzat? 'Bots' i altres ginys informàtics que no em vol explicar. Un 'bot' (abreviatura de robot) és un programa que efectua tasques repetitives. Poden anar...

Fidel o la confusió del somni

No és de Fidel de qui parlen, ni Castro a qui admiren. Reviuen la seva joventut, quan el cor els bategava amb força i el món se'ls obria de bat a bat a la recerca del somni: la revolució era possible. Aquí vivien esclafats per la bota d'un militar generalísimo. Volaven els anhels de justícia i llibertat fins a una illa caribenya, on un jove advocat de nom Fidel Castro liderava amb valentia el moviment amb treballadors i estudiants contra el cop militar del corrupte Fulgencio Batista. Sense espai per a la confrontació política, opten per la lluita armada. El 1953 assalten la Caserna Moncada de Santiago de Cuba...