© http://silviacoppulo.com!

 

PREMSA ESCRITA

Isabel-Clara Simó, gràcies

Totes dues sabíem que seria l’última entrevista. ¡I que bé ho vas fer! Vas parlar de tot amb la saviesa de les dones grans i la tendresa que t’ha fet única. Quan els focus es van apagar, les llàgrimes ens van rodolar d’admiració i tensió continguda. Sense deixar de somriure, simplement ens vas abraçar. Gràcies, Isabel-Clara Simó, per obrir-nos tantes portes. Tu has fet que les estances ara siguin més àmplies i hi respirem millor. Les portes del feminisme, de la literatura, del periodisme combatiu i de la política. Lluitadora fins el final, has alçat la teva veu per ser fidel a tu mateixa i al país. «Un dia serem lliures», em vas...

L’Aràbia Saudita en texans

A l’arribar al control de passaports de Riad, el xoc es fa immens. Al darrere d’una abaia negra que els cobreix el cos, i un nicab al cap que només deixa entreveure els ulls, diverses oficials gestionen la nostra entrada al país. Em pregunto com controlen la identitat de les seves passatgeres i callo, intimidada. Fa molt pocs mesos que l’Aràbia Saudita pot ser visitada per turistes. Tenim vuit dies, som tres amigues i recorrerem el país en texans. El policia indicarà al conductor del cotxe d’Uber que cap de nosaltres s’ha d’asseure al seu costat: les dones, darrere. Però, en honor a la veritat, comença a...

La solitud en temps de Twitter

Sentir-se sol és tan perjudicial per a la salut com fumar-se un paquet de cigarrets diari. Amb evidència científica, ho assegura el prestigiós neuròleg de Harvard, fitxat per l’Institut Guttmann, el doctor Álvaro Pascual-Leone. Perquè el nostre cervell funcioni bé i sigui guaridor de tot el nostre organisme, és necessari que ens sentim estimats socialment. No és qüestió de no estar sols, sinó de no sentir-nos sols. Però ¡que poc que en sabem! ¡I quina vergonya ens fa reconèixer que sovint ens sentim desemparats davant de la vida! He tingut l’oportunitat de conversar amb el neuròleg a ‘El divan’, de Catalunya Ràdio. I en...

Amor rere les reixes

El jove abaixa la veu i canvia rabent el gest quan em veu arribar caminant per la vorera. Se sent interromput i calla. Sense voler, he entrat en alguna intimitat que m’és aliena. Accelero el pas i, només de reüll, m’atreveixo a mirar als ulls aquest home que aguanta el fred hivernal de la tarda. El vestit, humil. La mirada, trista. El cap alçat i rotund. Rere les reixes, a dalt, ella el mira i li parla. La seva veu arriba clara al carrer. Dissimulant, escolto el to i accelero el pas. De la imatge brolla una calidesa insospitada. Volen estar junts i allarguen...

Chacón i Calviño

Chacón i Calviño. Calviño i Chacón. La consellera d’Empresa i Coneixement asseguda al costat de la ministra d’Economia i Empresa en funcions. Se somriuen properes. Ocupen el centre de l’escenari. La trobada té lloc a la seu de Foment del Treball. El seu president, Josep Sánchez Llibre, es felicitarà per aconseguir que les representants dels dos governs acudeixin a la cita. La consultora PwC presenta un informe sobre la percepció que alguns empresaris rellevants tenen de l’economia a Catalunya. Opinen que l’economia catalana va bé. Però que podria anar millor si la situació política s’estabilitzés i es corregís el desolador dèficit en infraestructures. El corredor...

Qui al cel escup…

Que vagi per davant que defensaré fins al final totes les accions cíviques que tinguin per objecte continuar protestant pels 100 anys de presó que el Suprem ha dictat contra els líders independentistes. Dit això, no aconsegueixo comprendre per què l’onatge del Tsunami Democràtic no arriba a l’altiplà i s’estableix únicament pocs quilòmetres més enllà de les platges que el van veure néixer. Aplaudiria, d’altra banda, que les accions tinguessin un grau més elevat de ‘finezza’ i que fossin imaginatives. Que Tsunami es disposi a tallar les vies de Sants (com dissabte passat) o l’autopista a la Jonquera durant diversos dies no causa ni pessigolles a aquells contra els quals suposadament...

«Estimat Pedro»

Es compleixen ara tres anys justos. Ens vam conèixer a Washington, en aquell seminari de comunicació política que transcorria plàcidament analitzant la campanya quan va saltar la sorpresa i Donald Trump va aconseguir la victòria. Acabaves d’arribar d’Espanya, expulsat per decisió pròpia, però amb una duresa salvatge per part dels que deien ser els teus. No és no, vas mantenir fins al final. I no vas voler donar la teva abstenció a Mariano Rajoy perquè fos investit president del Govern espanyol. Saps bé que et vas guanyar les simpaties de molts que mai t’han votat. Per la teva convicció, per ser capaç de mantenir la...

La violència tapa la sentència

La violència fa oblidar la sentència. La por i l’angoixa que genera veure com crema cada nit Barcelona i d'altres ciutats de Catalunya tapen l’orgull i l’alegria de les Marxes per la Llibertat. Que aquests joves majoritàriament són fills nostres, ho sabem. Segur que també hi ha infiltrats. Però no amaguem la realitat. Són els nostres adolescents, que, per definició, se senten immortals i carregats de totes les raons. Podem entendre la seva indignació originària, però no es pot legitimar que esdevingui violència. Al contrari, cal saber-la contenir i encarrilar pacíficament. Aquí, els líders polítics i socials tenen un repte a l’interior del país. I els pares...

El llest, la fracassada i l’aprofitat

El llest. Més llest que la fam, l’experiència és un postgrau, Miquel Iceta, brillant orador que balla les serpentejants ones polítiques com ningú, va tombar una moció de censura que, sobre el paper, Ciutadans dirigia al president Quim Torra, però que anhelava atrapar vots limítrofs de l’urna socialista: les enquestes no somriuen els ‘naranjitos’. La moció no va fer pessigolles a JxC, la va perdre Cs i la va guanyar el PSC. La fracassada. De fracassada va titllar Miquel Iceta Lorena Roldán, la nova líder (?) de Cs a Catalunya, lligant expressament el qualificatiu a la persona amb el de la moció perduda. Fins i tot amb la barbeta cap endavant i el gest altiu, el perfil de la...

Qui ets?

Entres a l’Almeria Teatre, de Gràcia, amb recança. Hi reestrenen ‘Qui ets?’ l’obra teatralitzada del llibre que en Màrius Serra va dedicar al seu fill Llullu, malalt de paràlisi cerebral, mort ara fa 10 anys. Taules i cadires disposades com en un cafè teatre, espelmes tènues i harmonia. Ben aviat les pors s’evaporen. Una cadira buida omple l’escenari enmig de tres grans actors: Judit Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz, dirigits per Joan Arqué. Riem, a estones estem rabiüts, d’altres cantem, l’obra ens atrapa el silenci. En Llullu no hi és, però l’esperit d’entendre la diferència s’escampa. No és únicament que de mica en mica anem aprenent a assumir qui...