© http://silviacoppulo.com!

 

PREMSA ESCRITA

Les teles davant del ‘loser’ Donald Trump

Dues preguntes: si les grans cadenes nord-americanes no pensessin que emetien el discurs d’un perdedor –d’un loser– s’atrevirien a tallar Donald Trump? El quart poder (la premsa) ha de ser superior als altres tres (executiu, legislatiu i judicial)? Dos dies després de les eleccions més renyides de la història dels Estats Units, amb una participació importantíssima, tres cadenes nacionals, ABC, CBS i NBC, van interrompre i tallar el discurs del president Trump, en considerar que mentia i feia acusacions falses: l’encara president continua dient que els demòcrates li han robat les eleccions fent frau electoral. La CNN i la Fox News van permetre que...

Ojos que sonrían

Se me acerca levemente. Mantenemos la distancia de seguridad en la cola para ocupar una mesa en la terraza. Las dos, con las mascarillas puestas. Cruzamos las miradas. Al fin, pregunta: eres periodista, ¿verdad? Me ha reconocido y sencillamente quiere decirme que le gustan mis programas. Le doy las gracias con complicidad. Llevamos tapada la boca y los labios permanecen ocultos, pero las dos sentimos que se han arqueado. Nuestros ojos se han mirado y sonríen, sinceros. Fue Guillaume Duchenne, anatomista francés del siglo XIX, quien estudió los músculos de la cara que se movían, cuando nuestra sonrisa es natural y expresa felicidad. Las mascarillas permiten adivinar las bocas...

Solidaridad épica

Ando leyendo y observando aquí y allá, preguntándome si a esa solidaridad, que pareciera que nació espontáneamente con el confinamiento, se le supone una vida futura o se apagará por completo cuando lleguemos a la temible nueva normalidad. Y en eso descubro un 'zoom', donde el psicólogo Dr. Francesc Colom, reunido con unos colegas sudamericanos, se refiere a la “solidaridad épica” y quedo atrapada por el concepto. El virus, me dirá el investigador en salud mental del IMIM-Hospital del Mar, ha actuado como un cimiento que llena las grietas de la sociedad de un país y evita enfrentamientos. Ante un enemigo común, actuamos como...

No amb el meu nom

¿Com volen que els doni amb aquesta alegria totes les meves dades de per on em moc, a qui em trobo, on entro i d’on surto, controlada amb una ‘app’ de geolocalització o qualsevol altre ‘gadget’ tecnològic per a la mateixa finalitat? No importa a quin Govern les doni. Sigui el d’allà o el d’aquí, europeu, xinès o del país de Trump. Clar que estic segura que, de bona fe, les volen utilitzar per intentar frenar l’extensió del coronavirus, però no em convenceran. Molts països estan sobrepassats, entre els quals incloc el nostre en els primers llocs del rànquing. Encerts, sí. I errors, molts. Esforços, també....

El mapa dels afectes

Quan ja hem omplert el rebost de cigrons, arròs i ous, i hem intentat entreveure la incertesa del nostre futur, aterrem en el present curador. Aquest present és el nostre mapa d’afectes. La provisió d’amor esdevé vital. Cada dia analitzem, gairebé sense entendre, les gràfiques de l’evolució de la crisi. Línies que es resisteixen a descendir, xifres que aquí continuen anant a l’alça. Les informacions ho expliquen a tota hora. Però, de sobte, quan la fredor dels nombres desapareix, en la nostra gent, als nostres pobles i ciutats, emergeixen iniciatives des de la solidaritat, nítida plasmació de l’amor. Són l’anvers de la moneda i ens reconforten. També a l’agenda...

Contra ells, els depredadors

Els depredadors sexuals són un espècimen de mascle ben conegut i fins i tot aplaudit per la seva gosadia dins de la comunitat masculina. Almenys per una bona part. Si s’excedeixen, s’haurà d’amagar per protegir-los. ¿Com, si no, el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, va evitar tant com va poder destituir el seu cap de gabinet assetjador, Carles Garcias, o fins i tot recol·locar-lo com a director general? Doncs, perquè és el que es porta fent tota la vida, actuar com si no passés res gens digne de consideració. Igual que han fet els bisbes de l’Església catòlica...

Mas hi és

La rehabilitació de l’hàbil Artur Mas coincideix amb la publicació del seu llibre 'Cap fred, cor calent' (Columna). Però on es col·loca el 129è president en el futur immediat? Què farà Mas? Les seves respostes són divagacions. Li agradaria ser un 'head hunter' de nous rostres polítics, diu. Limita a Carles Puigdemont en subratllar que, si es presenta a les eleccions no podrà dir que tornarà a Catalunya com a president, mentre afirma amb ambivalència calculada no voler lluitar per encapçalar la llista electoral de JuntsxCat/PdeCat, lluny, això sí, de qualsevol escissió. Però Mas està aquí. La tournée mediàtica de to assossegat i fins i tot...

Estalviar amb l’eutanàsia

L’eutanàsia serveix per «estalviar costos» amb «persones que són molt cares al final de la seva vida». «Perquè, per al PSOE, l’eutanàsia és una política de retallades». El diputat, portaveu adjunt del PP per Guadalajara, José Ignacio Echániz, metge abans de dedicar-se a la política, amb aquests ‘sòlids’ arguments ha defensat la posició contrària del seu partit a la proposició de la llei d’eutanàsia al Congrés. Sense cap rubor, ni consideració o respecte envers el sofriment de tantes persones que busquen arribar al final de la vida perquè cessi el seu dolor, qui fos conseller de Sanitat de Castella-la Manxa ha insistit: «En aquests moments, tenen greus problemes de...

Consultori Netflix

¿El cap sencer o només la coroneta s’entreveu rere la pantalla? El metge, enfundat a la bata blanca, ¿el mira quan li parla, o més aviat tecleja desmesuradament? ¿Se sent tractat com una persona, o es veu convertit en una font generadora de dades per a un sistema potentíssim? ¡Li encantaria que el metge s’aixequés de la cadira, ¿veritat?, que li donés la mà i el mirés als ulls, amb una escolta activa i un somriure amable! Doncs, deixi’m dir-li que alguns ho aconsegueixen a partir d’una professionalitat excel·lent, una vocació mantinguda i un esforç renovat per a cada pacient, perquè se n’han d’atendre 50 en un matí, 10 minuts de...

Isabel-Clara Simó, gràcies

Totes dues sabíem que seria l’última entrevista. ¡I que bé ho vas fer! Vas parlar de tot amb la saviesa de les dones grans i la tendresa que t’ha fet única. Quan els focus es van apagar, les llàgrimes ens van rodolar d’admiració i tensió continguda. Sense deixar de somriure, simplement ens vas abraçar. Gràcies, Isabel-Clara Simó, per obrir-nos tantes portes. Tu has fet que les estances ara siguin més àmplies i hi respirem millor. Les portes del feminisme, de la literatura, del periodisme combatiu i de la política. Lluitadora fins el final, has alçat la teva veu per ser fidel a tu mateixa i al país. «Un dia serem lliures», em vas...