© http://silviacoppulo.com!

 

PREMSA ESCRITA

De Rosalía al procés

¿Tenim dret els periodistes a cosir els artistes catalans de preguntes sobre el procés? Hauríem de poder parlar de tot amb naturalitat i conèixer l’opinió d’aquells que són referents en qualsevol àmbit, tant si és artístic com a científic. Del forner al cantant, al metge o a la lingüista, tots tenim les nostres idees polítiques. Però amb sinceritat confesso que he anat canviant de posició. ¿Per què? M’adono que alguns aprofiten la resposta política per desprestigiar l’artista que la dona. I no em refereixo únicament als portaveus o superventilats que són a Twitter; també en mitjans de comunicació suposadament professionals i democràtics trobem...

Quan un contacte es mor

Al cap de poc de morir la meva mare, acostumava trucar-li al seu telèfon fix. Debades esperava sentir la seva veu. Al segon to, penjava enfadada, perquè ja mai més podria tornar a escoltar-la. El dol dol. M’arriba la notícia de la mort de l’amic. Sobtada. Tinc el seu WhatsApp, una foto carregada de vida en el seu perfil, els nostres diàlegs sincers, les seves notes de veu gravades i l’últim doble clic blau. Espero un nou missatge que no arriba. “Ha sigut un error; he tornat a viure. I tu, ¿com estàs? ¿Encara de vacances?”. ¿Potser seria més saludable buidar el xat i esborrar...

A mi em roben el que és normal

Que em robin em passa sovint. Puc oferir-los un catàleg detallat. Recorro la Rambla, sabates sense taló per si he d’arrencar a córrer, i ben abraçada a la bossa. M’espera un soparet al carrer Bergara. Primer i segon plats, la bossa entre els meus genolls, estrenyent-lo. Una senyora peculiar s’asseu a la taula del costat. No demana res, però ens parla. El meu acompanyant marxa un moment. Em relaxo. Col·loco la bossa al costat d’una pota de la taula. Sento una presència per darrere. La bossa ja no hi és. El moment de màxim risc és el de treure o recol·locar la T-10. S’emporten la...

Mas marca el rumb i espera

Arriba Artur Mas a 'El divan' aquest diumenge a TV-3 i ens empassem imatges del passat, perquè l’'expresident’ no es bat per a res en retirada, tot i que no hagi arribat el seu moment de xutar la pilota a porteria. Per això va dir allò d’un pas al costat i no un pas enrere. Es manté en primera línia de joc esperant l’ocasió propícia. Amb detall, desgrana estratègia present i futura. Quatre elements, diu: que el projecte independentista guanyi totes les eleccions que es convoquin per créixer en legitimitat, augmentar els aliats internacionals, oferir una bona obra de govern des de la Generalitat...

Les veus del foc

Les veus del foc ens arriben de molt lluny. Paratges oblidats, desmemoria de tants recons de país. No en reconeixem els accents. S’expressen amb paraules que ens resulten noves, velles com són, de tant poc que les escoltem. Gairebé no se senten a la ràdio i a la televisió.  Com si el món rural fos exòtic. No els coneixem. ¿Com podem estimar allò que ens resulta aliè? De cop, l’angoixa que omple les seves veus ens fa despertar del son de la indiferència, atrafegats com estem sempre per una velocitat tan inútil com urbana.  I ens neix el desig momentani d’ajudar. Ens...

Valls, amb llum pròpia

Manuel Valls era l’únic home que somreia, ple d’orgull i satisfacció en la sessió de constitució de l’Ajuntament de Barcelona. Amb els seus tres vots, suposadament gratis, li va regalar l’alcaldia a Ada Colau, que aquesta segona vegada es va agafar a la vara amb cara de circumstàncies. L’ex primer ministre francès es va atrevir a dir-li a la cara a Joaquim Forn –que venia de la presó de Brians i a la qual tornaria un cop acabada la sessió– que a Espanya no hi ha presos polítics. Després va apartar la mà quan Quim Torra, el president de la Generalitat, li va oferir la seva. Sense cap...

La vida s’estavella a 200 km/h

La velocitat i la joventut es van fer la seva última abraçada. Mortal. Sentim una profunda tristesa per la mort del futbolista José Antonio Reyes. El seu cosí, Jonathan Reyes, també ha mort, i un altre familiar, Juan A. Calderón, està malferit, tot i que va aconseguir, entre flames, sortir pel seu propi peu del cotxe. Va passar dissabte passat. José Antonio Reyes venia d’entrenar a Almendralejo, Extremadura. Ja l’han enterrat en el seu Utrera natal. Passen les hores, coneixem els detalls i l’ambivalència s’apodera de nosaltres. Diuen que el jugador conduïa a més de 200 quilòmetres per hora, es va rebentar una roda...

Primers passos de desglaç

Els dos milions de votants independentistes de Catalunya se senten orgullosos de com els cinc presos polítics han pres possessió dels seus escons a les Corts espanyoles, han somrigut a tothom, han creuat paraules amb altres líders polítics per aplanar el camí de la negociació i, una vegada més, sense renunciar a les seves reivindicacions, han sabut superar-se en dignitat. Es van despertar de bon matí a la presó i ha tornat a entrar-hi després de la feina. La Fiscalia del Tribunal Suprem presenta davant de la sala que jutja el procés un escrit perquè les Corts els suspenguin de funcions. Ja...

El Marlboro del segle XXI també mata

El Marlboro del segle XXI mata com matava el Marlboro del segle XX. És tabac i perjudica seriosament la salut. El més greu és que, amb tergiversacions i molts interessos pel mig, després de dos anys de pressions, el ‘lobby’ tabaquer de Philip Morris Internacional (PMI) i la seva distribuïdora Altria han aconseguit que la FDA, l’organisme que s’ocupa de la salut pública als EUA, autoritzi la seva venda com si es tractés d’un medicament. 480.000 nord-americans moren cada any a causa dels cigarrets. Però d’aquí res, PMI podrà vendre amb total impunitat l’IQOS, que aquest és el nom oficial de la marca Marlboro del segle XXI,...

Debats i mentides

Les mentides sense cap rubor ballen a la seva albor pels platós de televisió. La novetat, potser, és que els candidats es diuen mentiders els uns als altres. S’insulten en un exercici de dominació i poder. Els líders polítics saben molt bé que, en termes postmoderns, l’important no són els fets, és la narració. Sovint la veritat molesta; per això se la tracta amb menyspreu, perquè interfereix en el fil argumental que es vol teixir. En els dos debats televisius consecutius d’àmbit espanyol, tant Pedro Sánchez, com Pablo Casado i Albert Rivera s’han desqualificat directament dient-se “mentider, mal educat o impertinent”. Quan les paraules pròpies no...