© http://silviacoppulo.com!

 

PREMSA ESCRITA

Campuzano o la independència ja no és el que era

La data prevista era l’endemà de les eleccions municipals, però l’avanç de les generals ha precipitat la divisió. La dona que va fer fora Rajoy, Marta Pascal (propiciant el 'sí' del PDECat a la moció de censura), dona un pas en direcció a un nou partit, que optaria per un tren de via lenta cap a l’independentisme, en contraposició al lideratge de Carles Puigdemont, pujat a un TGV, que primer la va defenestrar a ella de la coordinació del partit i ara ha descavalcat de les llistes de JxCat aquells que es movien ideològicament al seu voltant. Dimarts passat el veterà diputat Carles Campuzano presentava el seu llibre 'Reimaginem...

La bretxa salarial i una música constant

La CEOE considera que la bretxa salarial entre homes i dones està causada, a més de per la desigual distribució de responsabilitats familiars i domèstiques, per les diferències en la tendència a assumir riscos i a negociar. En definitiva, les dones cobrarien menys perquè s’ocupen de la llar i, perquè a l'hora de demanar el sou que els pertoca, o nogosen fer-ho o ho fan malament. Aquesta idea no és nova. Les acadèmiques nord-americanes expertes en qüestions de gènere Linda Babcock i Sara Laschever han investigat el cost altíssim que té evitar la negociació i no demanar clarament l’augment de salari o la promoció professional que tenen de dret. (Women don’t ask: the high cost of avoiding negotiation-and positive...

Les faldilles masclistes del Papa

Quan el papa Francesc diu que qualsevol feminisme acaba sent un masclisme amb faldilles, o sigui un masclisme perpetrat per dones, t'adones que, tant ell com la majoria de la jerarquia eclesiàstica catòlica, no saben res de dones, de tant que les han relegat a papers subordinats a l’Església i les volen així, disminuïdes, en la societat. Al cap i a la fi, el Pontífex per definir l’objectiu últim del feminisme (el moviment social que busca l’equiparació de drets i llibertats entre homes i dones) utilitza com a referent els homes (com ells) que menystenen o maltracten persones de l’altre gènere, o sigui masclistes. Sense adonar-se'n, el Papa equipara un moviment que treballa pels drets humans de les...

Jordi Turull: «Sánchez ha d’escollir entre les properes eleccions o les properes generacions»

Més prim, amb aspecte jovial, ferm en les conviccions i optimista d’actitud, l’exconseller Jordi Turull parla darrere dels vidres a la presó de Lledoners: “Quan surti, recorreré a peu Catalunya, com Josep Maria Espinàs, per donar les gràcies a tota aquesta bona gent que ens ajuda. Tenim un país fantàstic”. ¿Per a què ha servit la vaga de fam?   Per no normalitzar una injustícia més del Constitucional, que no havia pres cap decisió respecte als nostres recursos durant un any. És la teoria dels badalls. Te’ls vas empassant, i un tapa el següent, com les injustícies. ¿Com es prepara per al judici?...

Noies, a escena!

Elles dubten; ells hi van. Elles es pregunten si són les més indicades, si són profundament coneixedores d’aquest àmbit, si tenen prou experiència i, sobretot, si mereixen ocupar la butaca que els ofereixen en els debats de televisió. Pensen. Li donen voltes. I estan a punt de declinar l’oferta. Ells, al contrari, es llancen a l’oportunitat. Visibilitat, prestigi. És clar que el tema no és exactament la seva especialitat, però se senten i se saben capaços de relacionar els seus altres coneixements i aparèixer amb seguretat davant dels focus. ¿Per què haurien de rebutjar l’oferta? ¡Quina tonteria! ¿Que no hi ha temps per preparar-s’ho? Doncs no n’hi ha, diuen...

De Susana a Pedro

Susana Díaz va regalar amb la seva abstenció la presidència del Govern a Mariano Rajoy. Pedro Sánchez se’n va anar, va tornar dos anys després, la va vèncer en les primàries i va guanyar la moció de censura. L’ara president del Govern espanyol pràcticament no ha aparegut a la campanya de la presidenta andalusa, que ha donat silenci per resposta als atacs de Cs, el PP i Vox contra Sánchez per la qüestió de Catalunya. Ara afirma que es va equivocar. I és que Susana i Pedro no han deixat de ser enemics polítics; els adversaris estan en els altres partits. Díaz ha perdut les eleccions que...

Discriminació post-càncer

T’ho has passat molt malament, però ara els resultats són bons, i fins d’aquí un temps no hauràs de sotmetre’t a aquelles proves que fan tanta por: el càncer està sota control. Respires. Has lluitat tant! Fas un nou esforç  i tornes aviat a la feina. Quan l’alegria dels primers dies s’esvaeix, arriben unes mirades estranyes. ¿Es pot confiar en tu i promocionar-te? o ¿t’han de tractar com un pre-mort? ¿En tindràs, de futur? Ningú fa aquesta pregunta tan lletja, però, habitualment, si han d’escollir, abans trien algú que no hagi patit càncer. I què me’n dieu dels bancs! ¿Una hipoteca vol...

Khashoggi i el seu melòman esquarterador

¿Com podia el presumpte assassí-esquarterador del periodista dissident saudita Jamal Khashoggi dur a terme una immundícia tan gran mentre es delectava escoltant un ‘lied’ de Schubert o una simfonia de Beethoven? Quan faig aquesta feina, escolto música clàssica. Ho recomano, va dir el doctor forense Salah Mohamed al Tubaigy, anomenat el ‘doctor xerrac’, col·locant-se els auriculars. ¿Un assassí que és capaç d’esquarterar algú encara amb vida pot haver desenvolupat la seva sensibilitat artística i emocionar-se amb una serenata de Mozart? La pregunta em regira l’estómac. A la fi, el prestigiós professor de Psicologia i Criminologia Vicente Garrido m’aclareix: No existeix relació entre els gustos artístics i la capacitat de matar de forma astuta. Els...

Escrits de presó

Tinc por. Dues paraules que no ens atrevim a pronunciar en veu alta ni a pràcticament ningú. Les dues primeres que escriu Joaquim Forn des de la sinceritat en el dietari en català ‘Escrits de presó’, publicat per Enciclopèdia Catalana. Reflexions i detalls que ens permeten dibuixar la vida dels que estan empresonats per causes polítiques. Sentim al nostre cos la vulnerabilitat a la cel·la compartida, amb un lavabo sense cortines, i somriem imaginant com Raül Romeva les improvisa amb unes bosses d’escombraries.  Veiem com Joaquim Forn s’interessa pels altres reclusos, a qui l’exconseller, que és advocat, ajuda amb petits escrits quan volen demanar alguna...