© http://silviacoppulo.com!

 

PREMSA ESCRITA

Escrits de presó

Tinc por. Dues paraules que no ens atrevim a pronunciar en veu alta ni a pràcticament ningú. Les dues primeres que escriu Joaquim Forn des de la sinceritat en el dietari en català ‘Escrits de presó’, publicat per Enciclopèdia Catalana. Reflexions i detalls que ens permeten dibuixar la vida dels que estan empresonats per causes polítiques. Sentim al nostre cos la vulnerabilitat a la cel·la compartida, amb un lavabo sense cortines, i somriem imaginant com Raül Romeva les improvisa amb unes bosses d’escombraries.  Veiem com Joaquim Forn s’interessa pels altres reclusos, a qui l’exconseller, que és advocat, ajuda amb petits escrits quan volen demanar alguna...

Els meus alumnes de màster

La ministra Montón ha de dimitir per plagiar el treball final de màster, i jo no surto de la meva sorpresa. Aquest nou cas m’agafa corregint els treballs dels meus alumnes de Comunicació del Màster d’OBS (Online Business School) sobre Gestió Sanitària. Una vegada més quedo petrificada. No hi ha res al món professional que em reconforti més que la relació amb els meus estudiants. Res. Els veig com, dia a dia, fins i tot en la distància, desenvolupen les seves habilitats comunicatives. M’escriuen que han pogut fer amb facilitat aquesta conferència que ajornaven, perquè els imposava parlar davant d’un públic qualificat. Em...

Forcadell, un retrat

"Tothom espera que li digui que la Carme està bé, però no està bé, està tancada". Bernat Pegueroles, marit de Carme Forcadell, és un home tot d’una peça. Em mira de fit a fit i li veig l’esforç per mantenir l’esperit fort. Parla a poc a poc i endevino que pensa les paraules per no perjudicar-la judicialment. "No m’atreveixo a pensar en quin moment s’acabarà tot això. La Carme no es va imaginar mai que podria anar a la presó. Estan tan indefensos i és tot tan arbitrari. (Els polítics presos i a l’estranger) són ostatges per eliminar tots els caps visibles del procés....

A la platja d’Omaha

Camino lentament a pet d’ones pels llargs set quilòmetres de la platja d’Omaha. La remor del mar, els crits de les gavines i la meva respiració. La resta és silenci. Costa dir una paraula en l’escenari d’aquell dia D, 6 de juny de 1944, quan els aliats van desembarcar en aquestes platges de Normandia i va començar la fi de la segona guerra mundial. A Pointe du Hoc, al costat penya-segat que van escalar 200 rangers suïcides, el visitant/turista fotografia tots els recons d’un búnquer alemany mentre els nens juguen a tirar-se per terra en les trinxeres. Paradoxa de la història....

Desnonat de la vida

En Jordi R. F. es va tirar per la finestra del seu desè pis. La comitiva judicial que trucava a la porta va poder aixecar acta que ell mateix s’havia desnonat de la vida. Abans, molts papers. Els de la propietat, el Banco Popular, que després de set mesos d’impagament del lloguer va reclamar al jutge que dictaminés. Volia recuperar el pis del barri de Sant Ildefons de Cornellà. L’electricista Jordi, desesperat perquè amb les feines que anava fent no se’n sortia, va demanar ajuda als serveis socials de l’ajuntament. El consistori va fer informes a favor seu i dos...

Davant d’un ictus, corre

Enfundada en la samarreta violeta dels pacients que han patit un ictus i lluiten per recuperar-se’n, començo a córrer els primers 10 quilòmetres per oferir-los el meu suport. Travessar tota la Diagonal de Barcelona, des del Palau Reial fins al Fòrum, Cursa DiR-Guàrdia Urbana, és pura metàfora. Cada any 13.000 persones ingressen per un ictus als hospitals de Catalunya. És la segona causa de mortalitat i la primera de discapacitat.  Els problemes de mobilitat, visió, parla, memòria, canvis de personalitat, esgotament i depressió són francament importants. Confesso que sento pressió. He de superar-me i arribar. Com cada dia els supervivents intenten superar les seqüeles que...

La bondat i la maldat que m’envolten

Visc en un contrast vital, que m’esborrona. Arribo a casa pensant que la vida és pura gestió de la incertesa, que la capacitat de resiliència s’ha de poder transformar en acció, i que només amb la reacció no s’arriba enlloc. Tant en les relacions personals, com en les professionals i, molt i molt, en la política. Llegeixo La penúltima bondat, del filòsof Josep M. Esquirol. Sents que sents, com diu ell. "La bondat és més fonda que el mal. També és més radical. La bondat esperona l’acció per damunt del dèficit de paraules acollidores per curar. Hi ha persones que amb la seva manera...

Resurrecció impossible del procés

Diumenge de Rams, l’esglai. Detenció i empresonament a Alemanya de Carles Puigdemont, quan tornava de Dinamarca a Bèlgica passant pel país germànic. El jutge alemany es pren temps per decidir si l’extradita a Espanya. La presó provisional era la pedra de toc per internacionalitzar el conflicte: Bèlgica, Suïssa, Escòcia i ara Alemanya acullen els polítics catalans. Que Europa i les Nacions Unides hagin d’actuar una mica davant els exiliats voluntaris i els líders empresonats a Madrid és un èxit, sí, però insuficient per ressuscitar res. Mai sabrem els càlculs últims de l’expresident. El Parlament aprova dimecres que Puigdemont, Sánchez i Turull mantenen els seus drets polítics. Resolucions simbòliques,...

Òmnium Cultural

La Guàrdia Civil registra la seu d’Òmnium per si hi troba rastres d’haver contribuït -suposo que amb les aportacions dels socis- a finançar el referèndum de l’1 d’octubre. Em venen arcades. Rebo a casa una carta del president, Jordi Cuixart, escrita des de la presó de Soto del Real, on m’expressa el  convenciment que «tota aquesta sensibilitat, solidaritat i tendresa que tenim envers les famílies i els amics dels que són a la presó, represaliats per l’estat, ens està fent millors persones. Que el llegat que deixem per a les generacions futures donarà uns fruits magnífics més d’hora que tard». Hi...

Una visita a Joaquim Forn a la presó d’Estremera

Llegiu aquí la versió d'aquest article en espanyol. Pásese el dedo por el pelo", em diu el funcionari. M’havien avisat que sovint el dit és massa net, perquè el lector d’empremtes les pugui llegir. Els cabells també ho estan i hauré de repetir diverses vegades l’operació fins que em fitxin bé a Estremera. La foto els ha sortit a la primera. És dissabte. Acompanyo en la visita la família de Joaquim Forn, empresonat preventivament fa quatre mesos. L’esposa de qui era el conseller d’Interior, Laura Masvidal, empeny el grup. Avui hi venen la seva mare, Maria Martí, i la neboda, Laura Orrit. Quan l’AVE ha arribat...