© http://silviacoppulo.com!

Blog

Sílvia Cóppulo / Mitjans  / Premsa  / El Periódico  / Quan un contacte es mor

Quan un contacte es mor

Al cap de poc de morir la meva mare, acostumava trucar-li al seu telèfon fix. Debades esperava sentir la seva veu. Al segon to, penjava enfadada, perquè ja mai més podria tornar a escoltar-la. El dol dol.

M’arriba la notícia de la mort de l’amic. Sobtada. Tinc el seu WhatsApp, una foto carregada de vida en el seu perfil, els nostres diàlegs sincers, les seves notes de veu gravades i l’últim doble clic blau. Espero un nou missatge que no arriba. “Ha sigut un error; he tornat a viure. I tu, ¿com estàs? ¿Encara de vacances?”.

¿Potser seria més saludable buidar el xat i esborrar el seu contacte? Immediatament em sembla inhumà, com tornar a morir-lo. Vivia sol. ¿Qui heretarà el seu número de mòbil? Em fa por que aviat un desconegut usurpi el seu perfil i grapegi una amistat que li és aliena. Passen els dies i no avanço. Fins i tot li he escrit. Sense sort, és clar. Hi ha moments que vull creure que s’ha quedat sense bateria o que no té cobertura. Però encara tinc els nostres missatges, les seves paraules de felicitació quan les coses m’anaven bé o les d’ànim quan em desinflava. Ja sé que han inventat un algoritme capaç de convertir-se en un avatar que, com un altre jo del meu amic de l’ànima, em digui bon dia pel WhatsApp i m’enviï l’emoticona dels aplaudiments quan vulgui abreujar. Potser fins i tot és capaç d’escriure els missatges que en el futur jo pugui desitjar.

Em dic que no vull caure en aquesta innovadora trampa mortal. Però és que la quotidianitat de les noves tecnologies no ens facilita transitar per aquest deambular en què neguem la mort, ens enutja després, creiem negociar-hi i ens sumeix en una tristesa profunda fins que arriba l’acceptació. Així és que et prometo rellegir els nostres missatges només un dia a la setmana i no tornar a escriure’t. Quan pensar-te ja no em dolgui i el record de les hores compartides em faci somriure, sabré del cert que no necessito mantenir-te a cap agenda exterior de contactes, perquè ja viuràs en el meu interior. Només et demano una mica de temps.

Foto: Justin Sullivan

Article publicat originàriament a El Periódico de Catalunya, el 16 d’agost de 2019.

Share
No Comments

Leave a Reply