© http://silviacoppulo.com!

Catalunya Ràdio Tag

Sílvia Cóppulo / Posts tagged "Catalunya Ràdio"

Dra. Candela Calle: “Les organitzacions també curen”

És una líder transformacional que defensa que les organitzacions i el món es poden transformar contagiant la il·lusió a totes les persones. De petita ja volia ser metge. Agafava un bolígraf i deia que era una xeringa. Pertany a una família de dones fortes. El lideratge femení el poden dur a terme tant dones com homes, assegura. A la seva vida, diu, han estat importants la família, el seu home, els fills i totes les seves amigues. Podcast publicat el dia  16/11/2022 a El Divan amb Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio....

Ens enamorem de les semblances i hem d’acabar estimant les diferències

Álvaro Pascual-Leone i Rosa Casafont són metges i neurocientífics prestigiosos, que estudien el cervell i ens expliquen com podem canviar la nostra conducta per estar més sans i ser més feliços. Una conversa amb tots dos alhora meravellosa, on desgranen idees com: volem dirigir el canvi de les nostres neurones, tenim la responsabilitat de conduir el nostre cervell. Costa molt desconfigurar els hàbits. La felicitat no és un estat de benestar constant, l'hem de construir. No ets lliure en l'amor quan l'altre et limita. Treballem per entendre què ens fa humans. Podcast publicat el dia  09/11/2022 a El Divan amb Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio. ...

Maria de la Pau Janer: “He après a estimar de veritat sense por i sense trampes”

"Poques vegades he pogut aturar el temps", diu l'escriptora mallorquina, que ara publica "Tots els noms d'Helena". Fascinada per Helena de Troia, és conscient de l'atreviment de la novel·la, ella que sent la seva pròpia vida com una voràgine, amb compromisos més forts que la sang. Trobar l'amor no és fàcil; s'ha de cuidar. I ara assegura que està molt enamorada. L'emociona tornar a entrar als estudis de Catalunya Ràdio, on té tants companys i ha deixat tants esforços. Veu el govern català com un caos i pensa que cal un exercici de responsabilitat per salvar el català. Es confessa.   Podcast publicat el dia  02/11/2022 a El Divan amb Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio....

Antònia Vicens: “Si la felicitat durés, no la podríem suportar, de tant que cremaria”

Ens rep a casa, a Mallorca. Viu rere el jardí, amb el seu gos, en Lord. La serenitat defineix el seu moment vital. Una a una, cada frase seva ens il·lumina: "Als anys 40 hi havia misèria i un silenci de tomba. Ningú parlava de res. Republicans i nacionals convivien en un silenci imposat per l'Església catòlica. La mar va ser una tomba de pescadors i de republicans. Les paraules m'han decebut, perquè estic en el mateix lloc de quan era nina. Per què el dolor? Malauradament, hi ha molts homes desgraciats, de masclistes que són. La injustícia m'exalta. Ni la literatura ni la cultura tenen cap poder per transformar la societat. Si en tinguessin, el món seria més bo; s'han escrit moltes bones obres. La llengua es defensa parlant-la. A les noves generacions els diria que obrin la seva vida a la llum. Quan escric, soc lliure."   Podcast publicat el dia  26/10/2022 a El Divan amb Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio....

David Madí: “La meva consciència nacional va néixer el dia de l’enterrament del meu avi”

Un divan a tres: David Madí, Genís Sinca i l'esperit de J.B. Cendrós, l'avi de David Madí, que sobrevola la conversa. El periodista i escriptor Genís Sinca l'ha biografiat en el relat "El cavaller Floïd", l'industrial que produïa el nom d'aquesta loció per a després d'afaitar-se. Un home que va lluitar contra el franquisme a través de la cultura, un home que es va fer milionari en dòlars, que comprava policies si calia i dilapidava fortunes pel país, pertanyent a una generació que entén que cal tenir poder per defensar Catalunya. Una conversa trinitària.   Podcast publicat el dia  19/10/2022 a El Divan amb Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio....

Eduard Vallory: “Sempre habitem en la nostra infantesa”

El nen que no anava gens bé a l'escola s'ha fet un expert del procés d'aprendre. Quin va ser el detonant? Quina pregunta hem de fer als nostres infants quan surten de l'escola? Quina importància hem de donar a l'èxit col·lectiu i a l'èxit individual? Què cal modificar del sistema educatiu? La infantesa no és cosa del passat; és el lloc on habitem sempre. Acaba de publicar "Aprendre".   Podcast publicat el dia  12/10/2022 a El Divan amb Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio....

Ferran Mascarell: “Catalunya és una nació. Jo no soc nacionalista”

Catalunya és talent, esforç i diversitat, diu Ferran Mascarell, que es defineix com a fill dels perdedors de la guerra. "A casa hi havia sempre històries tràgiques. Som una generació que va haver de descobrir què hi havia darrere del silenci de por dels nostres pares", diu. "No ser nacionalista no té res a veure amb saber que Catalunya és una nació. Jo soc sobiranista. La política catalana té un petit defecte: li costa pensar en l'estructura i idea d'estat", afegeix. L'home que es va enamorar de Brigitte Bardot està escrivint una novel·la sobre un home que es topa amb la revolució. I s'il·lusiona.   Podcast publicat el dia  05/10/2022 a El Divan amb Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio....

Oriol Nolis: “Soc un perfeccionista i això és una font de patiment”

Oriol Nolis i Curull publica "La fragilidad de todo esto" arran de la malaltia de la seva mare. En silenci, a l'UVI, comença a prendre notes. Descobreix que, quan les persones que has estimat se'n van, no te'n queda l'absència, sinó una altra forma de presència. I ara ja sap que ningú es mor pensant que hauria d'haver dedicat més temps a la seva feina, o que és impossible deixar d'estimar quan has arribat al moll de l'os de l'altra persona. A casa no van pair bé la seva homosexualitat, i hi ha moments a la vida que has de prémer els llavis i continuar endavant. Quan les decisions estan preses, són les bones. Actualment dirigeix TVE Catalunya.   Podcast publicat el dia  28/09/2022 a El Divan amb Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio....

José Sacristán: “Soc un optimista melancòlic”

És un jove de 85 anys -cosa dels alls del seu poble, Chinchón-, que omple l'escena i et fa estimar la vida. L'art existeix, perquè la realitat no és suficient, diu. Ha passat gana fent d'actor. Ara se sent un privilegiat. La memòria de l'amor és capaç d'enfrontar la pròpia mort. Continua sentint-se roig, com el seu pare, que va passar quatre anys a la presó. La Transició? Les forces eren molt desiguals. S'havia de tenir molts ous per enfrontar-se als tancs, al crucifix i a la pesseta, diu. El veiem ara al Teatre Romea de Barcelona interpretant el monòleg del seu admirat Miguel Delibes "Señora de rojo sobre fondo gris".   Podcast publicat el dia  21/09/2022 a El Divan amb Sílvia Cóppulo, a Catalunya Ràdio....